El Suprem condemna l’exconseller valencià Blasco a sis anys de presó

L'exconseller valencià Rafael Blasco haurà d'ingressar a la presó per desviar fons destinats a projectes de cooperació al desenvolupament a Nicaragua. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna contra l'home que va ocupar al llarg de tres dècades gairebé totes les carteres del Govern valencià, tot i que rebaixa de vuit a sis anys i mig la pena que el Tribunal Superior de Justícia de València va imposar a l'home que va ocupar al llarg de tres dècades gairebé totes les carteres del Govern valencià. El tribunal el considera culpable d'un delicte de malversació de fons públics, en concurs amb prevaricació administrativa, i un delicte continuat de falsedat documental per decisions adoptades en la seva etapa com a conseller de Solidaritat i Ciutadania.

Els jutges han convocat Blasco el 15 de juny perquè ingressi a la presó el mateix dia, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià.

Blasco, provinent de l'extrema esquerra, va formar part dels primers governs democràtics valencians amb el socialista Joan Lerma, que el va expulsar de l'Executiu i del partit davant la sospita que havia acceptat suborns a canvi de requalificar uns terrenys quan era conseller d'Urbanisme. Blasco va ser absolt d'aquella acusació i va tornar a la primera línia política amb els presidents valencians del PP Eduardo Zaplana i Francisco Camps. Malgrat que inicialment el van mantenir com a portaveu parlamentari, el cap del Consell en funcions, Alberto Fabra, va forçar en la legislatura que s'ha acabat fa poc que se l'expulsés del grup parlamentari popular. Blasco va continuar al grup de no adscrits del Parlament autonòmic fins que va ser condemnat pel Tribunal Superior valencià, el maig del 2014.

La sentència del Suprem condemna també l'empresari intermediari de les operacions, Augusto César Tauroni, a qui imposa sis anys de presó, la mateixa pena que a l'ex-secretària general de la Conselleria Agustina Sanjuan. L'ex-subsecretari de la Conselleria Alejandro Catalá és condemnat a quatre anys i mig. El Suprem condemna, a més, el president de la Fundació Cultural i d'Estudis Socials, Marcial López, i la seva dona, María José Cervera, mentre que absol l'ex-director general Josep Maria Felip i l'excap d'àrea Marc Llinares.

La sentència, de 365 folis, confirma els principals delictes que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de València, però redueix lleugerament les penes en rebutjar el caràcter de delicte continuat d'algunes de les acusacions. El Suprem ha notificat ja la decisió del tribunal valencià, que ara ha d'ordenar l'ingrés a la presó dels condemnats, entre els quals l'exconseller Blasco.

En aquesta peça de l'anomenat cas Cooperació es van investigar les irregularitats en la concessió de subvencions a grans projectes de cooperació internacional que la Conselleria d'Immigració i Ciutadania de la Comunitat Valenciana va concedir el 2008 a la Fundació Cultural i d'Estudis Socials (CYES) per a dos projectes a Nicaragua que tenien com a propòsit millorar les condicions de vida de dues comunitats rurals, a través de l'accés d'aigua potable i de fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant la producció d'aliments.

El Suprem ara declara provat que dels diners que la Generalitat Valenciana va invertir en aquests dos projectes (1,6 milions d'euros) amb prou feines va arribar a la seva destinació la quantitat del 3%, exactament 47.953 euros. El 97% restant els condemnats el van aprofitar per adquirir i reformar immobles a València.

Segons el relat de fets de la sentència que va dictar el Tribunal Superior de València, la Conselleria va aprovar els projectes de Cyes, malgrat que inicialment havien estat rebutjats per falta d'experiència prèvia. En una reunió posterior, presidida per Blasco, el conseller va pressionar els membres de la Comissió perquè finalment adjudiquessin els projectes a aquesta fundació. Segons la sentència que ha confirmat el Suprem, a la reunió va quedar demostrat de manera palesa el paper director de Blasco, com la persona que no només atorga mitjançant resolució les subvencions malgrat que no sigui procedent, sinó que en tot moment va dirigir els seus col·laboradors amb la finalitat d'aconseguir els seus propòsits. "Es va servir d'una estructura administrativa que dirigia per pervertir els seus objectius, disposant alegrement d'uns fons destinats a finalitats solidàries", van concloure els jutges del tribunal valencià.

Les subvencions es van atorgar per resolució de Blasco a l'agost. Després de la tornada de les vacances d'estiu, dos dels membres de la comissió que s'havien oposat a la concessió van ser cessats per la seva discrepància. Un mes després, a l'octubre, en els mateixos comptes on es van ingressar 1,6 milions d'euros es van carregar dues factures per un import de 208.000 euros cadascuna, per suposats serveis d'assessorament, consultoria i enginyeria. La sala va considerar aquells serveis falsos perquè en realitat pretenien encobrir la comissió que va pagar un dels condemnats, Marcial López, a Augusto César Tauroni per obtenir aquestes subvencions, una quantitat que corresponia al 25% de l'import de cada subvenció.

Els condemnats van intentar substituir l'import dels immobles mitjançant altres despeses, amb factures que en molts casos no tenien cap relació amb el projecte inicial, segons assenyalava el tribunal, com una mostra més d'aquesta " boja aportació de documentació". Així, per exemple van substituir la nòmina dels treballadors de Nicaragua de la moneda local a l'euro, intentant justificar nòmines mensuals de 4.000 euros quan en realitat cobraven 56 euros mensuals.

Ara el Suprem, en una sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral, avala essencialment la tipificació d'aquestes conductes que va fer el tribunal valencià i no escatima en retrets als alts càrrecs condemnats. Segons l'alt tribunal, cal apreciar malversació agreujada que pertorba el servei públic. “Derivar a finalitats particulars un muntant elevadíssim del que els pressupostos autonòmics destinarien a aquelles finalitats solidàries suposa afectar el servei públic així perfilat i no vinculat de manera miop o alacurt a concepcions administrativistes”. Aquesta conducta, afegeixen els jutges, “suposa defraudar i trepitjar nobles sentiments del ciutadà que de grat desitja veure destinada una part de la seva contribució de l'erari públic a finalitats solidàries transnacionals encara que això comporti una disminució indirecta de les prestacions públiques de les quals podia beneficiar-se".

La sala explica que aquest delicte de malversació es consuma quan els fons surten de l'erari públic en benefici de l'infractor i queden a la seva disponibilitat, és a dir, no es requereix per consumar-lo una consolidació de la situació des del punt de vista administratiu.

El Suprem aprofita també en aquesta sentència per recomanar formar peces separades en processos amb múltiples objectes com a via per “accelerar, agilitar i simplificar” l'enjudiciament. La sala subratlla que adoptar aquesta pràctica legalment autoritzada no exigeix una motivació reforçada, que analitzi tots els matisos i vessants que es veuen concernits.

Els magistrats es pronuncien també sobre els anomenats "judicis paral·lels". En aquest cas s'haurien originat per les declaracions fetes per responsables polítics sobre els fets investigats. L'alt tribunal pren com a punt de partida per calibrar aquesta qüestió la presumpció que els tribunals sabrien sostreure's a l'influx d'aquells comentaris. El ponent fa una diferenciació entre "judicis paral·lels" i "judicis oblics" per argumentar que els primers no interactuen entre si, mentre que els "oblics" sí que podrien interferir en la sentència, cosa que no es pot presumir, mentre que els tribunals han de generar actituds d'impermeabilitat als comentaris mediàtics.

La condemna a Blasco, la persona que més vegades ha format part del Govern valencià, es refereix a la primera de les tres peces del cas Cooperació. Les altres dues peces separades que encara s'investiguen es refereixen a suposades irregularitats en altres projectes d'ajuda al desenvolupament al Tercer Món finançats per la Generalitat i al projecte de construcció d'un hospital a Haití després del terratrèmol del 2010.