El PP repunta i torna a ser primer; els emergents perden força

Els dos partits tradicionals es consoliden amb els dos emergents, Podem i Ciutadans, com les forces polítiques de més entitat a Espanya. La novetat és que, després de les eleccions locals i autonòmiques del 24 de maig, l'ordre en la preeminència s'ha trastocat. El PP puja al primer lloc i desplaça Podem a la tercera posició, mentre que el PSOE es col·loca el segon, en empat tècnic, segons l'informe de Metroscopia de juny. Ciutadans es despenja dels anteriors i baixa més de sis punts en dos mesos. Del seu descens se’n beneficia el PP, sobretot, i una mica el PSOE.

La línia que va néixer el mes de març de la qual penjaven quatre forces polítiques amb les mateixes possibilitats de guanyar les eleccions generals s'ha desfet, probablement a causa de les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. Entre els dies 28 de maig i 2 de juny, l'enquesta de Metroscopia constata que avui serien tres els partits gairebé en empat tècnic: el PP, el PSOE i Podem. Ciutadans ha quedat despenjat i baixa 6,5 punts en intenció de vot per quedar-se en un 13%; molt allunyat del primer, el PP, que obtindria, si avui es fessin les eleccions, el 24,5% dels suports, amb una pujada de gairebé quatre punts des de l'abril.

Si el PP té raons per estar satisfet no ho ha d'estar menys el PSOE, ja que se situa a punt i mig dels populars, mentre que Podem baixa sis dècimes. Aquest ball en l'ordenació dels quatre partits s'alimenta de les actituds percebudes pels ciutadans durant la campanya electoral i també de la incerta configuració dels Governs municipals i autonòmics. Al PP, que ha perdut dos milions i mig de vots en les eleccions municipals, els ciutadans li donarien una majoria minoritària, alçat per l'electorat que perd Ciutadans, sobretot, a les grans ciutats, que és, de moment, el lloc natural de suport del partit que lidera Albert Rivera.

La suma de suports que li ve al PP de Ciutadans, més la incondicionalitat del seu vot tradicional, sobretot en persones de més de 65 anys, configura l'avanç dels populars. Aquesta situació davant les eleccions generals conviu amb la crisi que es forja en aquest partit davant la certesa que, d’aquí a uns dies, perdrà el gruix del seu poder territorial.

Si l'ànim a les files del PSOE es mesurés pel resultat electoral del 24-M, hauria d'haver-hi consternació al PSOE per la pèrdua de 700.000 vots. No és així, per la paradoxa que aquestes eleccions propiciaran que recuperi part del poder autonòmic i municipal que va perdre el 1995 a favor del PP. Però ara l'objectiu són les eleccions generals i els socialistes, segons l'estudi de Metroscopia, estan en condicions de disputar al PP la victòria electoral, en part per un vot nou: exvotants del PP votarien el PSOE, després de descartar l'opció de Ciutadans i l'abstenció.

“L'estabilitat interna que el partit sembla que està aconseguint entorn del lideratge de Pedro Sánchez pot estar contribuint de forma decisiva a aquesta recuperació gradual”, assenyala José Juan Toharia, president de Metroscopia. El PSOE ocupa “la centralitat de l'espai ideològic”, segons l'autoposicionament que declaren els seus votants, tal com explica el catedràtic de Sociologia, i aquest seria un altre dels objectius perseguits pel PSOE. Tot i això, l'estudi indica que la fidelitat de vot cap al PSOE és molt feble comparada amb la del PP.

De la debilitat de les fidelitats comença a ser-ne conscient Ciutadans, però també Podem. El partit de Pablo Iglesias cau sense brusquedat però prou per passar de primera a tercera força; més d'acord amb els seus resultats de les eleccions autonòmiques.