Villar va amenaçar el Govern espanyol a través de la FIFA

Els dies previs a la convalidació del reial decret sobre la venda centralitzada dels drets audiovisuals del futbol va haver-hi un tens encreuament de cartes entre el Govern espanyol i la FIFA, a la qual el president de la Federació Espanyola (FEF), Ángel María Villar, va sol·licitar ajuda per intentar modificar la nova norma. Villar al·legava que la reglamentació incorria en ingerències de tercers en l'organització futbolística perquè la desposseïa de la titularitat d'aquests drets. El president de la FEF també apel·lava a la vulneració dels punts 13 i 17 dels estatuts de la FIFA.

El socors de l'organisme que regeix el futbol mundial va ser una missiva enviada l'11 de maig a la mateixa Federació Espanyola en la qual avisava que “la situació que es viu a Espanya podria donar lloc a la imposició de sancions, que podrien incloure una suspensió”. Si s'hagués portat fins al final aquesta amenaça, la selecció i els clubs espanyols haurien quedat exclosos de les competicions internacionals.

Davant la bel·ligerància de la carta de la FIFA, signada pel seu secretari general, Jérôme Valcke, el Govern espanyol, mitjançant el secretari d'Estat d'Esports, Miguel Cardenal, va respondre el 13 de maig amb un escrit dur i contundent que va desafiar l'organització del dimitit Joseph Blatter. El punt tres de la carta va ser un pols en tota regla: “A la vista del que antecedeix, m'agradaria indicar que si la FIFA adoptés qualsevol mesura que posés en risc la participació internacional d'equips espanyols, és intenció d'aquest Govern informar els Ministres d'Esports de la Unió Europea i requerir l'adopció de tants acords com siguin oportuns per garantir la sobirania del Regne d'Espanya”. L'advertiment va tenir un efecte immediat a la FIFA, que va evitar reiterar l'amenaça i aquesta vegada es va limitar a assenyalar que seguia de prop el que passava al futbol espanyol.

Villar intentava un pols al Govern espanyol, amb la idea que podria sentir-se intimidat davant la proximitat del període electoral que s'acostava i la possibilitat que la FIFA hagués impedit, per exemple, que el Barça o el Reial Madrid disputessin la final de la Lliga de Campions i el Sevilla de la Lliga Europa. Segons fonts governamentals, quan es va convalidar el reial decret, l'Executiu, que havia contactat amb alguns membres de la FIFA, ja sabia que la federació no actuaria contra la nova norma. La intenció de Villar era pressionar el Govern espanyol perquè es tramités com a projecte de llei i acceptés les esmenes proposades per la FEF. Espanya ja va aprendre la capacitat de la FIFA per acovardir governs el 2008 i de la facilitat de la FEF per recórrer a aquesta força.

L'intent del socialista Jaime Lissavetsky, en aquells dies secretari d'Estat de l'Esport, que Villar avancés les eleccions de la FEF a dates prèvies als Jocs Olímpics, seguint la mateixa pauta que la resta de les federacions esportives, va estar a punt de deixar Espanya sense acudir a l'Eurocopa que va acabar conquerint. Villar va articular un codi electoral per impedir l'avançament dels comicis, i Lissavetsky, sota l'amenaça de la FIFA de no deixar participar Espanya al campionat d'Europa, va acceptar que es posposessin les eleccions. Aquesta vegada, el Govern no s'ha acovardit.