Cifuentes va demanar a Rajoy la dimissió dels consellers del PP a Madrid

Mariano Rajoy va forçar les dimissions de Salvador Victoria i Lucía Figar, imputats en el cas Púnica, com a consellers de la Comunitat de Madrid a petició de Cristina Cifuentes. La candidata autonòmica del PP també va demanar la mediació de María Dolores de Cospedal per així poder negociar amb Ciutadans la seva investidura com a presidenta. En cas contrari, estava disposada a no acudir dimarts a la constitució de l'Assemblea. Esperanza Aguirre va nomenar Figar consellera el 2005 i Victoria el 2011. Ignacio González els va mantenir en el seu Govern.

Les pèssimes relacions entre Cristina Cifuentes i Esperanza Aguirre, candidates a la Comunitat i a l'alcaldia de Madrid pel PP, silenciades durant la recent campanya, no han millorat després del resultat del 24-M. I han empitjorat encara més després de conèixer-se aquesta setmana la imputació en el cas Púnica de dos consellers més madrilenys de l'època d'Aguirre al capdavant de la Comunitat.

Cifuentes va superar Aguirre en vots a la capital, però necessita el suport de Ciutadans perquè el PP segueixi governant la Comunitat de Madrid. Durant la campanya, va presumir de la seva bona amistat i consideració per Albert Rivera, el líder de Ciutadans, i es donava per feta l'aliança entre tots dos. La ressaca electoral se li va posar molt malament a Aguirre, que després de l'auge d'Ara Madrid, amb Manuela Carmena al capdavant, perdia la possibilitat de convertir-se en alcaldessa i d'esgrimir aquell èxit hipotètic com una alternativa al PP a la línia de Mariano Rajoy.

Salvador Victoria i Lucía Figar van ser imputats fa tres dies pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco per haver encarregat una sèrie de treballs de seguiment a polítics a les xarxes socials a un dels capitosts de la xarxa Púnica, Alejandro de Pedro. Ciutadans, que ja havia iniciat els seus contactes amb l'equip de Cifuentes, els va paralitzar i va advertir que amb un PP amb consellers imputats que no presentaven la seva dimissió no es podria arribar a cap acord.

Cifuentes esperava que tant Victoria com Figar presentessin ràpidament la dimissió del Govern regional i també dels seus càrrecs en el PP de Madrid, ell com a president del comitè electoral i ella com a portaveu del partit. No va passar fins que van transcórrer dos dies. Cifuentes ha trucat a Aguirre diverses vegades en les últimes 48 hores i també a Dolores de Cospedal, secretària general del PP. Va parlat fins i tot del problema per telèfon amb Mariano Rajoy. A tots els va transmetre el missatge que el PP no podria resultar creïble com un partit que havia entès el toc d'atenció de les urnes el 24-M si no s'actuava de forma contundent a Madrid amb els nous imputats per casos de corrupció, la gran xacra que els ha castigat en aquestes eleccions. Tant Rajoy com Cospedal van entendre les seves queixes i demandes.

Cospedal i Aguirre també van parlar. La número dos del PP va reclamar a Cifuentes una mica de paciència sobre els canvis en el partit, perquè tots els congressos interns estan previstos per després de les eleccions generals del novembre.

Les dimissions dels consellers han arribat aquest dijous. Figar va comunicar la seva en una trobada amb periodistes a la Conselleria d'Educació. I va avançar que està disposada a deixar el càrrec de responsable de Comunicació del PP madrileny per facilitar el pacte de govern amb Ciutadans. Igual que Figar, Victoria es va declarar “tranquil·líssim” en conversa amb EL PAÍS i va justificar el seu pas enrere per “no ser un obstacle” en les negociacions per formar Govern entre Cifuentes i Ciutadans. Qui es va mantenir en silenci va ser Aguirre, que segueix sense aclarir què pensa fer amb la seva situació al capdavant del PP madrileny, que capitaneja des del 2004.

La pressió exercida per Cifuentes constrenyia Rajoy i Cospedal. Cifuentes estava disposada, si els consellers no marxaven, fins i tot a protagonitzar un gest polític de protesta dimarts que ve en la sessió de constitució del Parlament madrileny. Planejava no assistir a la cita o absentar-se del ple en un moment donat. Això últim és el que va fer de manera molt simbòlica Alberto Ruiz-Gallardón el juny del 2003 durant la sessió d'investidura posterior al tamayazo que va furtar la presidència al socialista Rafael Simancas en favor d'Aguirre.