“Els arquitectes hem de tornar a decidir l’urbanisme de Barcelona”

L’arquitecte Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954) està a punt de deixar la universitat per fer de regidor a l’alcaldia que encapçalarà l’activista Ada Colau. Qui tant ha pensat, escrit i ensenyat sobre la ciutat ara afronta el repte de gestionar-la.

Pregunta. Arquitecte, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, autor de 40 llibres i d’infinitat d’articles sobre urbanisme i arquitectura... Per què fa el pas a la política?

Els nostres interlocutors ja no són els grans operadors internacionals

Resposta. A Barcelona en Comú hi sóc des del principi, des de maig del 2014, quan hi vam ser convidats Joan Subirats, Jordi Borja, Zaida Muixí i jo. Hi he treballat com un més i no tenia planificat passar del món acadèmic a la política, però a la candidatura calia un arquitecte urbanista. M’ho vaig pensar, perquè tinc una edat i és un gran canvi, però calia ser valent per renovar la política.

P. En altres candidatures també hi ha arquitectes. Què ha passat?

R. Sí, el Dani Mòdol al PSC, a la nostra en Josep Bohigas i a ERC Maria Buhigas. Hi ha hagut una presa de consciència que l’urbanisme no s’estava fent bé i que la ciutat té recursos i possibilitats que no s’estan aprofitant. Els arquitectes hem de tornar a decidir l’urbanisme, no el de marques o edificis singulars. Era l’ocasió també perquè és un moment d’emergència.

P. Ha estat molt crític amb l’evolució del model Barcelona. Ara quina política urbanística impulsarà?

L’urbanisme es farà des de les necessitats reals i no des dels despatxos

R. El model Barcelona s’ha anat afeblint i s’ha convertit en una marca; ara es donen les condicions per a una altra manera de fer Barcelona. La matèria hi és: hi ha la ciutat, la gent crítica, la que té necessitats. I el moment ha canviat, ara es pot fer un model de ciutat molt participatiu, hi ha ganes i mitjans. Barcelona té la capacitat de reinventar-se i crear un nou relat. L’urbanisme es farà des de les necessitats reals i no des dels despatxos.

P. L’equip sortint va dir que l’urbanisme havia mort. Què en pensa?

R. És una definició molt simptomàtica, perquè l’essència de l’urbanisme progressista (també el d’Ildefons Cerdà) és un urbanisme socialitzador, que reparteix ciutat, redistribueix... que és el que plantegem nosaltres. Tornar a fer planejament, socialitzar beneficis, fer habitatge social de lloguer i espai públic és el que defensem i és fer urbanisme. Té sentit que els responsables de la ciutat en els últims quatre anys diguessin que l’urbanisme havia mort i que no calia fer habitatge social. Quan a les llistes de sol·licitants hi ha 30.000 persones amb dret a tenir-ne!

P. Què ha fet bé Trias en el terreny urbanístic?

Els pisos turístics il·legals podrien ser de lloguer social si ho volen els propietaris

R. Ell ha afavorit els grans inversors, i això és el que ha generat tots els vots d’esperança per a un nou model. Sí, ha fet coses: el Pla Buits o altres projectes que són herències, com els (pocs) habitatges socials, un paquet de pisos per allotjar desnonats, la rehabilitació, però cal ampliar molt més l’escala.

P. Com faran els processos participatius perquè no siguin caòtics i eterns?

R. La idea de l’eix de participació és que el protagonisme el tinguin les associacions i entitats a través de la mateixa estructura municipal. Per començar, els nostres interlocutors ja no són els grans operadors internacionals, sinó els moviments veïnals, que són a qui intentem entendre i donar resposta a les seves reivindicacions. És la idea del “manar obeint”, que els pols crítics de la ciutat siguin els protagonistes: que es mantinguin i es reforcin.

P. Vostè ha escrit: hem de fer una “ciutat alternativa” davant una “ciutat expansionista i empresarial”. Què vol dir?

Les entitats financeres tenen un cert deure amb la societat

R. Els que venim del món acadèmic (com jo o Gerardo Pisarello) haurem de veure a la pràctica com posar a prova models urbans que hem vist a Amèrica o en ciutats europees. Hi ha una sèrie d’idees que parlen no de la ciutat del domini, especulativa, despersonalitzada, sinó més subjectiva, participativa, justa, dels drets que han desenvolupat autors com Félix Guattari.

P. Què pot fer l’Ajuntament des de l’urbanisme per evitar l’especulació?

R. El marge no és gaire gran. Intervenir en el preu del mercat és complicat, legalment és inviable, però es pot intervenir en la franja del que la gent pot pagar. Si es genera, com al País Basc, prou habitatge social o s’incentiva el comerç de barri, es pot arribar a reajustar el mercat: amb una petita inversió pública s’incentiven determinats usos.

P. I censar l’activitat econòmica d’espais susceptibles de rebre pressió turística?

R. S’hauria de poder fer, com més es conegui la realitat més es pot preveure, fins i tot, com més es prevegin els usos i les transformacions de manera astuta. Per exemple, que els hotels es puguin transformar en habitatges socials.

P. Està previst que amb la moratòria d’hotels es transformin projectes en habitatge?

R. No està formulat, però és una de les idees que ens hem plantejat. Com també que els pisos turístics il·legals passin a ser de lloguer socials si ho volen els propietaris.

P. Amb un programa tan ambiciós els aniria bé prendre una mesura immediata i d’impacte. Què és el primer que faran?

R. Encara no hem pres decisions. Però hi ha un pla de xoc per crear llocs de treball, per una política més sostenible... és un pla de xoc de drets humans, d’emergència i d’ajudar les persones més necessitades. I també mesures demanades pels barris: ascensors, rehabilitació, mobilitat...

P. Quins projectes es poden corregir i quins no? Per exemple, la Sagrera.

R. A la Sagrera es tracta d’anar cosint el territori aprofitant les lloses i els espais construïts per tornar-los als veïns. Serà una escala més petita, de barri, intervencions estratègicament pensades i repartides per la ciutat. Amb uns pressupostos assequibles, de 10 milions.

P. Estan segurs que volen reobrir el meló del tramvia per la Diagonal? Es podria justificar la inversió? La idea de Trias dels busos elèctrics sembla sensata...

R. La proposta seria prolongar-lo al tros encara no reformat, des de les Glòries al passeig de Gràcia. Seria una oportunitat per al moviment turístic aprofitar un eix que acosta punts com la Sagrada Família i la Pedrera. Com el “tapís volant” que imaginava l’urbanista Lluís Cantallops.

P. Quina política efectiva pot fer l’Ajuntament per fer o captar pisos de lloguer?

R. Haurem de modificar l’àrea d’habitatge. Una sola mesura no és suficient. La política dels últims anys ha sigut errònia, no cal fer grans barris. Hem d’aconseguir tenir un parc d’habitatge social des del mateix ajuntament (pensem que en podem fer 500 a l’any), i en promocions noves de sòl, passar del 30% al 50% de llogar social, recuperar pisos buits i que les entitats financeres en cedeixin, que entenguin que tenen un cert deure amb la societat.