_
_
_
_

Xiulada monumental a l’himne d’Espanya al Camp Nou

Les aficions de l'Athletic i el Barça s'uneixen per silenciar les notes del símbol nacional

Jordi Quixano
Una estelada oneja al Camp Nou.
Una estelada oneja al Camp Nou.LLUIS GENE (AFP)

L'ambient febril de l'estadi ha tingut lloc molt abans que comencés el partit, amb les aficions entregades a animar els seus equips. Hi havia superioritat de l'Athletic, gairebé tres quarts del Camp Nou tenyits de blanc i vermell, tant per la venda d'entrades com perquè no han estat pocs els socis del Barça que han fet l'agost amb la revenda.

La gatzara ha estat superlativa. Cridaven els uns i replicaven els altres. S'han posat gairebé tots d'acord, no obstant això, a l'hora de crear el mosaic amb la música de gladiadors de fons en entrar els jugadors al camp i, sobretot, amb la xiulada monumental dedicada a l'himne espanyol. La xiulada, la protesta, ha estat estratosfèrica, descomunal, i passada i molt de decibels fins que ha sonat l'última nota, sempre confoses amb la cridòria.

Les xiulades a l'himne ja van ser molt sonores en les dues últimes finals disputades per tots dos equips, tant a Mestalla (2009) com al Calderón (2011), circumstància que va desencadenar una sèrie de declaracions preventives quan es va saber que tots dos equips s'enfrontarien de nou, ara al Camp Nou. Esperanza Aguirre va proposar fins i tot que se suspengués la final en cas de repetir-se la xiulada i el president de la Lliga, Javier Tebas, va expressar també la necessitat d'aplicar sancions si els afeccionats no es corregien.

Advertències que s'han ampliat en els dos últims dies, sobretot des que tots dos clubs van rebre una carta signada pels secretaris d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i el d'Esports, Miguel Cardenal, en la qual s'expressava la necessitat que les dues institucions tractessin d'evitar les ofenses als símbols de l'Estat. L'Administració, així com la Comissió Antiviolència, van assegurar a més que hi hauria sancions severes si es xiulava l'himne i el Rei –queda per veure a qui i com–, mentre que el president del PNB, Andoni Ortuzar, va proposar que sonessin l'himne espanyol, el basc i el català al Camp Nou. Una solució semblant a la que es va utilitzar en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

L'himne de Catalunya va deixar de sonar al Camp Nou després que la presència del president de la Generalitat fos xiulada en alguna ocasió per una part dels aficionats del Barça. La d'ahir va ser la segona final de Copa disputada al Camp Nou després de la del 1963, quan va ser presidida per Francisco Franco i el torneig es denominava Copa del Generalísimo.

L'anterior camp de les Corts va ser clausurat precisament el 1925 després que es xiulés la Marcha Real en un homenatge a l'Orfeó Català. “Xiular l'himne és un germen de violència. I això només passa a Espanya”, va exposar Cardenal. Una dada incorrecta perquè, per exemple, en la final de la Copa de França del 2002 el Bastia va fer el mateix amb la Marsellesa. Com ha passat avui al Camp Nou, tots a l'una.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_