El Primavera manté les xifres de l’any passat

Final feliç. Recuperant el títol d'una de les cançons que Joan Miquel Oliver va interpretar en l'arrencada de l'última jornada del Primavera Sound, dos dels seus responsables, Alberto Guijarro i Alfonso Lanza es van mostrar satisfets per la marxa del festival aquest any, que tenia previst tancar les portes amb la sortida del sol del diumenge. Així doncs, final feliç per a un festival que han seguit unes 50.000 persones diàries, que sumades a les que van assistir a la jornada inaugural de dimecres situa el nombre de visites totals al voltant de les 175.000.

El festival es manté així en xifres semblants a les de l'any passat, ajustant-se a l'aforament que l'organització considera idoni perquè el públic pugui desplaçar-se sense problemes per l'ampli espai del Fòrum, delimitat per set quilòmetres de tanques, que aquest any ha repetit la mateixa distribució d'escenaris de l'any passat. Pel que fa a l'edició de l'any vinent, l'organització va anunciar que el Primavera Sound tindrà lloc entre l'1 i el 4 de juny, endarrerint-ne les dates, entre altres motius, per motius de contractació.

I l'aglomeració que es recordarà de l'edició d'aquest any serà la que van protagonitzar davant un dels escenaris centrals el grup anglès alt-J. Una veritable multitud es va deixar portar per l'aparentment complexa música del quartet, una rara avis en el panorama musical. I ho és perquè les seves cançons semblen lluitar per ser esquives i dificultoses, arranjades de manera que no resultin predictibles encara que puguin ser taral·lejables.

El grup va oferir una actuació llarga, estèticament impecable, amb una correcta posada en escena i un so molt cuidat. La multitud, amb la mirada perduda i l'anhel en l'expressió va seguir devotament peces com Hunger of Pine, Fitzpleasure, Matilda i Breezeblocks, tot i que el quartet es va mantenir gèlid en escena, sense gaire relació entre ells i fent la sensació de ser uns estudiants aplicats i disposats a trobar el camí més llarg, complex i virat per arribar d'un punt a un altre. Per a ells la línia recta és un invent dels panxacontents. Per això palpita la sospita que la seva emoció és fruit d'un càlcul que en el fons, i aquí hi ha la qüestió, no pot dissimular que les cançons no són tan complexes com semblen, sinó que estan revestides amb arranjaments i capes de so. Molt de maquillatge.

Senzillesa aparent

Tot el contrari del que passa amb Joan Miquel Oliver, responsable d'obrir la programació a l'aire lliure la tarda del dissabte. Les cançons poden semblar senzilles però tenen l'enorme complicació d'aconseguir les melodies que semblen sortir-li del seu cap amb aparent facilitat. En aquest joc d'equívocs, les seves lletres arrodoneixen la sensació que sempre hi ha gat amagat, molt a pesar que les seves cançons tenen estructura pop i descansen en tornades precioses. El seu concert sota el sol va anar guanyant adeptes, va interpretar una bona representació de Pegasus, el seu treball més recent, i va incloure delícies dels seus discos precedents com Surfistes en càmera lenta o Hansel i Gretel i, clar, Final Feliç.