“No hi ha millor avantatge que tenir Messi”

Marc Bartra (Sant Jaume dels Domenys, 1991) va ser protagonista de la final de la Copa del Rei que l'any passat va jugar el Barça a Mestalla (1-2). Avui, a casa, recorda el seu avi pagès, ja mort, abans de reflexionar sobre un partit en el qual hi ha molt en joc i del qual espera treure's una altra espineta, després d'imposar-se al Bayern i a l'Atlètic, rivals que els van guanyar en el passat.

Pregunta. Torna a una final de la Copa, en què pensa?

Resposta. Que ho hem fet molt bé, perquè si no, no la jugaríem. I que és molt bonic jugar-la. I que si no la guanyes no val de res perquè em van ensenyar que en el futbol jugar bé és guanyar. Això em van ensenyar al Barça i això és el que vull fer avui.

P. Vostè va jugar fa un any una final. Què en recorda?

R. Que la vam perdre amb el Madrid.

P. Hi ha dolor?

R. Esclar, vam perdre.

P. Però vostè va jugar molt, molt bé. Va marcar un gol!

R. I? No va servir de res. Sí. Vaig rendir a un bon nivell. És veritat, vaig estar una setmana gairebé sense entrenar-me i fins al final no vaig saber si jugaria, però l'equip va perdre. I això també m'ho van ensenyar quan era petit: o guanyes o perds. I vam perdre. Vaig jugar, va ser una experiència que em va fer madurar enormement, però al final el Barça va perdre i em quedo amb això.

P. Per què diu que el va fer madurar molt?

R. Perquè és evident. Venia d'estar sense jugar, Piqué no hi podia ser, vaig jugar, competíem contra un equip enorme, em vaig lesionar, vaig marcar un gol, vam perdre... Aquell partit va ser una lliçó. De tot se n'aprèn.

P. L'equip arriba millor que l'any passat?

R. Arriba diferent. Les circumstàncies són diferents, mai són iguals.

P. Què ha canviat?

R. No ho sé, la manera de treballar i les rotacions. Les rotacions, sobretot. Això ens ha fet sentir importants. Però no pensis, tampoc hi ha màgia; això no existeix. Però l'entrenador ens ha fet saber que ens valorava i sentir que som importants. Una final és important pel camí traçat fins que hi arribes.

P. Hem sentit que la idea és que no hi ha doblet sense triplet. Això és una frase o un concepte?

Recordo el meu avi. Era molt culer i no em va veure jugar al Barça”

R. Bàsicament la idea és que el demà és avui. Sense avui, no hi ha demà. Crec que això els companys ho acceptaran. Només hi ha un partit, no hi ha més; si no guanyem aquest partit, no hi haurà triplet.

P. Això ho inculca la seva educació mental?

R. Segurament, sí. Existeix aquesta educació mental, sí. Com existeix l'educació física per a mi existeix l'educació mental. Entenc que no hi ha raó que et mantingui al màxim nivell competitiu.

P. Treballa tant la ment com el físic?

R. Per descomptat.

P. I el tema del seu contracte, com està?

R. Això ni m'ho plantejo.

P. Però vostè queda lliure si...

R. Que no, això no ho plantejo, només penso en la final, mentalment només penso en la final. Em centro en el present. No tindria cap sentit pensar en una altra cosa que no sigui això.

P. Vostè és de poble. Ho nota?

R. Esclar. El meu avi era pagès. Me'n recordo molt. Era molt culer i es va morir sense veure'm jugar al Barça. Porto una espina clavada per això. Mai em va veure vestit de blaugrana. Estaria molt orgullós de mi.

P. I quan era petit, al poble, què feia, a què jugava?

R. A futbol i veure partits de futbol a la tele. No veia dibuixos. Bàsicament jugava al carrer. És que amb el meu germà no comptava de l'u al deu, sinó que recitava l'alineació del Barça. U, Zubizarreta; dos, Ferrer; quatre, Koeman... així fins a l'11.

P. Per vostè, això d'aixecar la Copa del Rei és una espina clavada?

R. No cal negar-ho, doncs sí. La vull guanyar. Tenia una espina a la Lliga amb l'Atlètic, perquè la vam perdre a casa; amb el Bayern també pel que va passar fa dues temporades, quan ens va estomacar al seu camp; i espero i desitjo guanyar aquesta Copa del Rei al Camp Nou, de debò, per venjar-me de la Copa amb el Madrid.

Amb Bale vaig fer el que tocava: el vaig enviar cinc metres fora del camp”

P. Sobri Bale, li puc preguntar?

R. Sí, esclar, vaig passar pàgina fa temps. Jo vaig fer el que havia de fer, el vaig enviar fora del camp cinc metres quan em va agafar a contrapeu i ell, que és molt potent, va tenir sort, va seguir corrent. No hi ha gaire res més a dir.

P. Tinc la sensació que vostè va fer el que havia de fer.

R. I jo. Si hi hagués hagut algú escalfant o una banqueta, hauria xocat, m'haurien expulsat o vés a saber. Sincerament, d'aquella final, em quedo amb el gol que vaig marcar.

P. I de la d'aquesta nit, en pensar en l'Athletic, amb què es queda?

R. Que serà difícil.

P. El preocupa que l'afició cregui que està fet?

R. Relativament. Nosaltres sabem que no és així. Ens equivocaríem.

P. És més avantatge jugar a casa o tenir Messi?

R. No hi ha millor avantatge que tenir Messi.

P. Hi ha polèmica sobre xiular l'himne. Què en pensa?

R. Jo no xiulo himnes. No crec que a un català li agradés que xiulessin Els segadors. Però en això no m'hi fico.

P. Li espanta ser pare?

R. No! És una oportunitat de ser millor com a persona. M'ha fet créixer, no ho dubti.