Val més andalús conegut que català per conèixer

Una bandera independentista catalana oneja al balcó de la masia de Can Llambí, un edifici senyorial amb orígens que es remunten al segle XII i situat al municipi de Llagostera, prop de Girona. Res d'estrany en aquestes terres en què és fàcil trobar en moltes cases l'estelada amb les quatre barres i l'estrella. Però en aquest cas no és real, és atrezzo de la nova pel·lícula d'Emilio Martínez-Lázaro, la segona part de la taquillera Ocho apellidos vascos que aquests dies s'està rodant a diverses localitats catalanes i que ha tornat a reunir els actors de la pel·lícula que va batre tots els records de públic i recaptació el 2014 i s'ha convertit en la cinta més vista de la història del cinema espanyol, a més d'obtenir un bon nombre de premis, entre els quals tres Goya. En la seqüela repeteix l'elenc d'actors: Karra Elejalde (Koldo), Dani Rovira (Rafa), Clara Lago (Amaia) i Carmen Machi (Merche), una família als quals s'han unit Berto Romero (Pau), Rosa Maria Sardà (Roser) i Belén Cuesta (Judith), en els papers principals.

D'aquesta segona part, no s'ha revelat encara el títol ni el cartell –tot i que el que més punts té és Nueve apellidos vascos, tal com es podia llegir durant la visita de dijous al rodatge en la claqueta del regidor i recull el registre de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Visuals (ICA)–. Els guionistes Borja Cobeaga i Diego San José no han fet una translació a la catalana de la història original per mostrar alguns dels tòpics i el xoc cultural i social entre bascos i catalans, sinó que han filat encara més prim fent que el Koldo, quan s'assabenta que la seva filla abertzale Amaia, després de trencar amb el salat Rafa, s'ha enamorat d'un català hipster, el Pau, que interpreta un irreconeixible Romero, vestit, pentinat i amb barba a l'última, es posa rumb a Sevilla per convèncer el Rafa que han de viatjar a Catalunya per rescatar-la com sigui, per evitar aquest "sacrilegi". En l'escena que es rodava dijous, de tot just 30 segons, podia veure's com el Pau portava el pare i la filla bascos i el sevillà a visitar per primera vegada la seva iaia Roser i entraven a la casa familiar de Llagostera on onejava l'estelada, un habitatge decorat per a l'ocasió de forma decadent però deixant veure un passat amb millor posició econòmica.

Poc més ha transcendit de la nova pel·lícula de Martinez-Lázaro que s'està rodant en bona part a Girona, a localitats com Monells (on la plaça major apareixerà com la plaça de Pep Guardiola), Vulpellac i l'estació de tren i el barri jueu de Girona capital, i que serà a la masia de Llagostera fins al 18 de juny per després traslladar-se a Madrid i Sevilla (on se simularà la Setmana Santa de la ciutat) fins al 5 de juliol, quan està previst que finalitzi el rodatge.

Ni actors ni director han revelat res sobre l'argument, ni el seu paper en la nova cinta, per mantenir el factor sorpresa que tant va funcionar en la primera pel·lícula. “Som conscients que va ajudar molt a l'èxit d'Ocho apellidos vascos i aquesta és una gran pressió, perquè per molt bé que fem aquesta segona alguna cosa hi faltarà i l'espectador dirà que ja ho ha vist abans. És molt difícil aconseguir l'èxit anterior, però ho intentarem, com és lògic”, comentava Martínez-Lázaro, assegut enmig d'un camp acabat de segar de Llagostera entre els actors (tots menys Machi, que roda només el dia que lliura a l'obra Los Mácbez a Madrid) i el conseller delegat de Telecinco Cinema (productora de la cinta juntament amb La Zona Films) Paolo Vasile, que puntualitzava: “Beethoven va fer nou simfonies i totes eren bones. Aquesta pel·lícula serà millor que la primera, sens dubte”, mentre que Berto Romero citava pel·lícules com El Padrí II, Star Trek II, Mad Max II, Terminator 2, totes segones parts d'un gran èxit.

Davant la possibilitat que a Catalunya la pel·lícula no sigui ben rebuda per mostrar alguns dels tòpics i riure's dels catalans: “La intenció no va ser riure's dels bascos, sinó de tot. Esperem que agradi a tothom, i que no li molesti a ningú. És veritat que el fet diferencial de Catalunya té el seu espai a la pel·lícula i ens ho agafem de broma, com no podia ser d'una altra manera en una comèdia. El que esperem és que no s'ofengui ningú, en cas contrari, no ens importa gens. El més difícil és fer-la bé, perquè una comèdia només se sap si s'ha fet bé al final, quan la gent riu”, va explicar el director, que va revelar que quan es va decidir fer la segona part no estava clar que se centrés a Catalunya, “era una possibilitat”. “Hi havia encara més problema amb l'esquerra abertzale quan vam rodar la primera, però no hi va haver cap dificultat. Tothom ho va entendre excepte tres que es van enfadar i aquí passarà el mateix. La gent té menys prejudicis del que sembla”, va reblar Martínez-Lázaro. “Tenim sentit de l'humor, com demostra el fet que col·loquem un tio cagant al costat de Jesús al pessebre. Amb això està tot dit”, va puntualitzar, entre riures, Romero.

La data d'estrena, igual que la resta dels detalls, segueix sent un secret. S'havia apuntat que es volia estrenar per Cap d'Any, per aprofitar el Nadal. “Aquesta és una roda de premsa com les dels polítics, en la qual no diem res. No tenim pressa”, va sentenciar el director, que tampoc va aventurar terceres o quartes parts en un futur. "És una mica aviat".