Dia 1 | Baixamar

Dijous 28 de maig | 18.58

Ha arribat la marea, tot i que encara no hagi envaït el recinte del Fòrum. L'any passat van ser 190.000 polseres les que es van passejar pel festival. Aquest any s'espera que passin de les 200.000. "Nosaltres hem vingut tant per la música com per la gent. Adorem les multituds!". Rick, un holandès enrogit per un sol que no està donant treva, espera el començament del concert del grup Siberian Wolves, a l'escenari H&M Pro a les 19.00 h. Són 16 que s'allotgen en tres hotels diferents. "No hi havia prou habitacions quan vam començar a buscar, de totes maneres, els 16 al mateix hotel hauria estat un desastre".

Una petita fortificació de cerveses els envolta. No hi són tots. I això és part de l'organització interna del grup holandès: "Cadascun veu el que li agrada i ens anem reunint cada parell d'hores". No és l'habitual en grups grans, però sí el millor quan es vol gaudir de la música o, almenys, quan és la intenció primera per comprar l'abonament.

Siberian Wolves, que van treure disc el 3 de març, estan acabant de preparar l'equip i fan proves de so mentre escuren unes cerveses. Davant seu, prop de 100 persones s'esperen, entre ells el Rick. El grup d'holandesos no coneix la banda de Xàtiva, però algú els ha dit que "toquen collonut". Això també és part del Primavera. Descobrir. Siberian Wolves ja comencen.

21.18

S'ha acabat tenir espai per veure qualsevol concert. I s'ha acabat la màniga curta. Un cop se n'ha anat el sol passen dues coses: als que se'ls ha acudit venir en xancletes comencen a lamentar-ho (si és que la seva consciència tèrmica segueix dempeus) i comença a haver-hi cues per a tot. Antony and the Johnsons, The Replacements o The Black Keys tenen una mica, o molt, de culpa. Però el Primavera va molt més enllà de les bandes caps de cartell. Descobrir. Siberian Wolves van ser un descobriment per a molts dels que es van quedar a veure'ls. "No només venim pels grans noms, a qui ens agrada la música, aquest és un lloc genial per conèixer grups nous", explica, mentre mira cap a l'escenari, Jorge, un asturià que ronda la trentena.

Al cap de poc que passi aquella maquinària de la Fórmula 1 festivalera que són els muntadors, un grup desapareix sota els focus, un altre se'ls fa seus. El públic canvia. El so es modifica. I, així, comença un nou món cada 45 minuts. Aquest festival, que aquest any compta amb un dels deu millors cartells internacionals del món, és un aparador d'unes dimensions brutals. I en un d'ells, a l'escenari Heineken, toca d'aquí mitja hora (són les 21.50 h) Antony and The Johnsons. I hi ha coses que no es poden deixar escapar.