CiU i la casta
La candidatura de Barcelona en Comú ha aconseguit evidenciar per una bona part de l'electorat que Convergència forma part de la casta dels vells partits
En conèixer-se l'alta participació —el 76%— dels ciutadans de Catalunya en les eleccions generals que van donar la victòria a José Luis Rodríguez Zapatero després de l'atemptat de l'11-M del 2004, Ana Botella va intuir que el PP havia perdut els comicis. Aquell dia, el Partit dels Socialistes va arrabassar 15 escons al PP català i va contribuir de forma determinant a la seva derrota. Salvant les distàncies i l'avantatge, una cosa molt semblant va succeir ahir a mesura que avançava la jornada amb CiU a Barcelona.
L'increment de participació a la capital catalana ha perjudicat la majoria relativa de què gaudia la llista de Xavier Trias i ha inclinat la balança cap a Ada Colau, que amb la seva Barcelona en Comú ha aconseguit aglutinar el vot útil de l'esquerra. La Barcelona dels barris s'ha imposat per la mínima a la de la zona alta: CiU ha vençut a Sarrià, les Corts i l'Eixample, mentre que la candidatura de Barcelona en Comú ha guanyat a Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, Sants… Malgrat l'augment de participació, CiU ha perdut a Barcelona més de 17.000 vots. Un notable segon lloc, que té regust de derrota, tal com ahir a la nit es va encarregar de recordar un digníssim i elegant Xavier Trias.
Els resultats de la capital catalana suposen a més un revés per al full de ruta independentista d'Artur Mas. CiU perd la joia de la corona, la capital de la futura Catalunya independent, precisament després d'haver presentat aquestes eleccions municipals com una primera volta de les autonòmiques-plebiscitàries del proper 27 de setembre. La victòria a Barcelona era un dels dos objectius que s'havia fixat Mas: l'altre, aconseguit, era guanyar a la resta de Catalunya. Amb un increment de la participació de set punts, l'independentisme integrat per CiU, ERC i la CUP suma gairebé 288.000 vots a Barcelona, 68.000 més dels que va obtinir el 2011. Però és la redistribució la que canvia. Esquerra ha pujat 30.000 vots. I la CUP té el suport de 40.000 nous vots, en passar d'11.000 paperetes el 2011 a gairebé 52.000 d'ahir.
Les retallades en polítiques socials o la petició d'embargament sobre 15 de les seves seus pel cas Palau tampoc han estat alienes a aquesta percepció
Alguns analistes han augurat que l'independentisme es torna a poc a poc més radical, més pota negra. I no van desencaminats veient els resultats d'Esquerra i la CUP. Aquesta tendència va en detriment d'Artur Mas, que pretén liderar el projecte i només aconsegueix perdre un llençol a cada bugada, a l'espera del que en les properes setmanes decideixi el seu soci de federació, Unió.
La candidatura de Barcelona en Comú ha aconseguit evidenciar per una bona part de l'electorat que CiU forma part de la casta dels vells partits i que és possible articular noves polítiques des de les institucions davant una crisi que castiga els més febles. Convergència ha lluitat intrèpidament contra aquesta etiqueta, enarborant la bandera de la independència. Però decisions com la seva lentitud en posar en qüestió els apartaments turístics, la Marina de luxe de Port Vell o la reurbanització de la Diagonal han pesat en aquella part de l'electorat que percep CiU com a exponent de la vella política.
Les retallades en polítiques socials o la petició d'embargament sobre 15 de les seves seus pel cas Palau tampoc han estat alienes a aquesta percepció. Un factor que ha fet caure també en 67.000 vots el PSC o en 44.000 el Partit Popular de Catalunya. En contrast, la nova política ha beneficiat Esquerra, la CUP i Ciutadans, formació que ha rebut una injecció de 64.000 nous vots i es consagra en una pugna aferrissada amb ERC com a tercera força política a Barcelona.
Els resultats d'ahir a la capital de Catalunya estenen els dubtes sobre la convocatòria electoral del proper 27 de setembre. Seguirà Artur Mas endavant amb l'avançament electoral? Està decidit a perdre llençols en cada nova bugada? Obrirà un procés de reflexió com suggeria ahir a la nit Xavier Trias?
La victòria per la mínima d'Ada Colau mostra que una part important dels ciutadans de Barcelona han situat en segon pla l'agenda sobiranista, i ha donat prioritat a les polítiques socials. El federalisme i l'independentisme s'han donat cita en la candidatura de Barcelona en Comú, que ha eludit definir-se sobre el tema nacional català més enllà de demanar una consulta en la qual cada ciutadà pugui expressar-se.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.