Ada o l’ardor

Centre de dades de CiU, Estació del Nord. Passen del Majestic, per poc edificant. Quan hi arribo, el local està buit. Sembla el Temple Jedi després que a Anakín se li girés el cervell. L'enquesta de TV3 -potser l'únic patrimoni intel·lectual que li queda a la cadena-, donava ja com a guanyadora la llista Barcelona en Comú. Mentre espero que els de pompes fúnebres vinguin a improvisar una solució escenogràfica a aquesta derrota, miro el que està passant a la xarxa. El que està passant: a) ha mort, zas, el bipartidisme, suaument en alguns punts, de manera espectacular en d’altres, b) el PP, una cosa que consisteix a tenir la majoria absoluta, no consistirà a gaires llocs, c) candidatures impossibles d'imaginar abans del 15-M, li estan fument una pallissa als grans partits, d) situació inexistent abans de 2012, una mena de front nacional català, amb una cultura i un funcionament semblat al del PP dels 90 i primers 2000, que sembla vertebrar un nacionalisme sustentat en la fe i en CiU, i que sembla adoptar la forma d'una Brucnete mediàtica, està seriosament crispada, i veu mals catalans a tot arreu. Caldrà tenir en compte a), b), c), d). I i). La cosa i) seria una possibilitat real de ruptura. I aquí cal assenyalar la diferència entre canvi i ruptura. La ruptura suposa canvis estructurals, no només no sospitats pels grans partits, sinó que, a mesura que els van descobrint, són oposició pura. Ampliació de drets -habitatge, mínims vitals, drets energètics, dret a decidir, dret a decidir la forma de l’Estat...-, ampliació de la democràcia, i garantia del Benestar a través de la figura del Comú. Aquesta opció política, els processos constituents, s'ha començat a dibuixar en aquestes eleccions. Serà important en el cicle electoral de 2015. I sembla que tindrà un recorregut llarg. Ostres, surt Trias i Mas. Aplaudiments. Uns moments abans, ha aparegut Colau a la pantalla gegant del local, i hi ha hagut xiulets. Molt, molt crispats, per cert.

Trias assumeix la derrota com Luis Enrique a Anoeta. També fa referència a la Champions /els resultats globals a Catalunya. Parla Mas. El mateix, intensificant anàlisis estadístiques pobres -a Catalunya, com a Espanya, hi ha hagut una ruptura generacional, pel que sembla; els partits de la Transició han començat a morir oficialment-, i exhibeix una desconfiança sobre la governabilitat de Barcelona. Potser aquest serà l'eix de la Brucnete durant els propers quatre anys, la seva ardor.