Les candidatures ciutadanes mesuren la seva força a Madrid i Barcelona

En la vigília de les eleccions municipals, Madrid i Barcelona simbolitzen l'auge de les candidatures ciutadanes –en què s'integra Podem, entre altres partits i grups– que estan posant en escac les grans formacions polítiques (PSOE, PP i CiU en el cas de Catalunya). Ara Madrid, liderada per la jutgessa Manuela Carmena, i Barcelona en Comú, amb l'activista antidesnonaments Ada Colau al capdavant, poden fer trontollar els fonaments institucionals de dues grans ciutats. Tot queda en mans dels indecisos.

A les dues ciutats les enquestes auguren victòries molt ajustades que han tensionat les files del PP en el cas de Madrid i les de CiU a Barcelona, al mateix temps que avancen la caiguda dels socialistes a tercera força –o ni això, a la capital catalana–. A Barcelona, a més, la irrupció de Barcelona en Comú (BComú) ha aconseguit desplaçar cap a l'eix social uns comicis que es llegiran també en clau sobiranista, en la vigília de les autonòmiques previstes per a finals de setembre. 

Les candidatures d'Ara Madrid i BComú s'han atrevit a convocar grans mítings en espais oberts i han congregat milers de persones en places, mentre els grans partits tradicionals celebraven els seus actes electorals en espais tancats. D'altra banda, són candidatures els pressupostos de les quals estan als antípodes dels del PSOE, PP i CiU, i amb estructures organitzatives que fa mig any ni tan sols existien. Les dues noves formacions compten, a més, amb dones encapçalant les llistes, un detall que en el cas de Madrid comparteixen la candidatura de Carmena i la del PP, liderada per Esperanza Aguirre.

A Madrid, l'enquesta de Metroscopia publicada el cap de setmana passat per EL PAÍS va polaritzar la pugna electoral entre PP i Ara Madrid, desplaçant el PSOE a un paper secundari. El sondeig pronosticava a la capital 19 regidors per a Esperanza Aguirre (a 10 de la majoria absoluta) i 17 per a Manuela Carmena, la candidata d'Ara Madrid (el partit integrat per Podem, Guanyem i Equo).

Aquesta projecció va ser rebuda amb una barreja de temor i incredulitat al PP. Aguirre, que es va reconèixer “preocupada”, va concentrar els seus esforços durant els debats electorals a desacreditar Carmena. Fonamentalment amb l'acusació que, quan era jutge, va alliberar presos etarres. La magistrada no va saber o no va voler respondre durant el debat, en part per defensar la seva idea que la política ha de ser constructiva i dialogant, en part per falta d'agilitat en l'enfrontament televisiu. L'endemà, no obstant això, va assenyalar en una xerrada amb els lectors d'EL PAÍS que ella mateixa havia estat amenaçada per ETA.

A Barcelona, el sondeig de Metroscopia va col·locar al capdavant amb 12 regidors BComú (que engloba ICV, Esquerra Unida, Podem, Procés Constituent i Equo), davant dels 10 que tindria CiU, el candidat dels quals és l'actual alcalde, Xavier Trias.

Les enquestes assenyalen a Barcelona una pugna renyida entre Colau i Trias 

A les dues ciutats, la dificultat que una de les dues forces favorites armi un pacte de govern que sumi la majoria absoluta de regidors porta a la conclusió que governarà la llista més votada. I que pot ser qüestió de molt pocs vots. A Barcelona ho han assumit tant la candidatura que lidera Ada Colau com la de Trias. I per això en els últims dies tots dos han demanat sense objecció el vot útil, amb l'argument compartit que “cada vot compta”.

Des de les files de Convergència, en el tram final de la campanya la cúpula ha recorregut al president de la Generalitat, Artur Mas, per llançar el missatge que el procés sobiranista depèn del resultat de diumenge a Barcelona. Mas va recórrer a Sor Lucía Caram dimecres, en un acte en què la religiosa mediàtica va donar suport a l'independentisme. I aquest divendres, en l'últim matí de campanya, el president de la Generalitat va cridar a votar en clau nacionalista.

Mas va parlar en to èpic des de les bateries antiaèries de la guerra civil, amb la ciutat al fons, i va advertir: “Si Barcelona ens gira l'esquena no tirarem endavant”. Va ser una forma de dir que difícilment podrà continuar endavant amb el procés sobiranista si Barcelona es despenja. Trias va prometre estar “al costat del president en el camí de Catalunya cap a la plenitud nacional”.

Més enllà de Trias i Colau hi ha altres forces a Barcelona que intenten canalitzar el vot de protesta i caràcter social: són ERC, que fa quatre anys es va quedar amb només dos regidors a la ciutat, i la CUP, a qui totes les enquestes vaticinen que aconseguirà fins a tres regidors.