Escultures carregades d’història

L'astrolabi és un instrument que permet determinar la posició de les estrelles al cel. Utilitzat des de l'antiguitat per observar el moviment dels astres, determinar l'hora i servir d’element de navegació principal fins al segle XVIII, va ser utilitzat per astrònoms i matemàtics com Hipàtia d’Alexandria per millorar els seus càlculs, malgrat que l'exemplar més antic, conservat al Museu de Kuwait, és del segle X. El més recent, o una interpretació d'aquests ginys misteriosos i aparentment complicats que ens han llegat els nostres avantpassats, pot veure's al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) des d'ahir.

Es tracta d'una de les cinc obres d’Iman Issa (el Caire, 1979), guanyadora del I Premi d’Art Contemporani Fundació Han Nefkens (50.000 euros), que forma part de la sèrie Heritage Studies (Estudis sobre patrimoni), en què la jove artista explora la relació entre història, memòria, llenguatge i objectes a través de les seves escultures. “Observo com els objectes històrics ressonen en el present i els reinterpreto amb formes noves”. Per això, el seu astrolabi està compost per una fina làmina de coure (la meitat alterada per clorurs) unida a dues esferes, en què es representen uns espirals. “Les meves obres no són rèpliques, només tenen uns punts de referència inicials”, assegura Issa.

Marí reapareix

"Estic aquí només perquè el programa del 2015 del Macba es desenvolupi amb normalitat en la mesura del que sigui possible. No tinc comentaris a fer sobre altres qüestions que no siguin l'exposició d'Issa. Ja ho faré en el seu moment", es va limitar a respondre Bartomeu Marí, el director del Macba que va dimitir després de la polèmica suscitada per l'exposició La bèstia i el sobirà i que des de fa dos mesos no havia fet cap declaració.

I és que, malgrat que les obres de la jove premiada són modernes en la seva forma i materials, els cartellets que poden llegir-se a la sala remeten a peces que poden ser objectes trobats en una excavació o antiguitats de qualsevol col·lecció. Com l'escala que condueix al mirador d'un temple del segle XV aC, el púlpit religiós que va acabar sent un mínbar musulmà del segle VII; l'àguila amb cap de lleó que va pertànyer a una dinastia de fa 23 segles o l'hexàgon inscrit en un cercle trobat a Afganistan, del segle XII. Uns cartellets que obliguen el visitant a indagar en el pla ocult que s'amaga darrere d'una forma aparent més banal i que “exacerba la tensió entre els objectes, les paraules, els noms i adjectius que els descriuen”, assegura.

El 2012 es va anunciar que l'artista exposaria l'obra que faria amb el premi en un espai públic de la ciutat el 2013. Ahir, Nefkens, amb la bonhomia que la caracteritza va assegurar que així era en origen, però que després l'autora ha hagut de prendre's més temps i ha preferit exposar les seves obres al Macba, un museu que sumarà a la seva col·lecció l’astrolabi, precisament, a les dues obres que posseeix de l'autora.

Ahir Nefkens va anunciar també el nom del guanyador del segon premi de la seva fundació, creat, va assegurar “amb l'objectiu de consolidar Barcelona com a capital internacional de l'art contemporani i mostrar l'obra d'artistes que normalment aquí no s'exposen”. Els guanyadors són el col·lectiu iranià format per Ramin & Rokni Haerizadeh i Hesam Rahmanian, que treballen a Dubai.