Aplaudiments i escridassades per a ‘Youth’, de Paolo Sorrentino

Gairebé mig segle després que concursés amb Alfie, Michael Caine ha tornat al Festival de Canes, i amb moltes ganes d'obtenir un premi. “Li van donar un guardó a la pel·lícula i no a mi, així que no vaig tornar”, explicava entre rialles aquest dimecres al matí Michael Caine en la roda de premsa de Youth, en la qual també hi havia Rachel Weisz, Jane Fonda, Paul Dano, Harvey Keitel i, per descomptat, el seu director, Paolo Sorrentino.

A Youth, Caine –que ja ha complert 82 anys– és un director d'orquestra i compositor retirat que passa les vacances en un hotel de luxe a Suïssa [que en realitat és l'allotjament on Thomas Mann va escriure La muntanya màgica] amb el seu millor amic, un cineasta encarnat per Keitel. Weisz interpreta la filla del músic; Dano, un actor que prepara el seu proper i arriscat paper, i Fonda fa una petita aparició com a musa del cineasta.

“L'única alternativa a interpretar vells és encarnar a morts, i prefereixo els vells”, ha assegurat Caine rient. “Fa anys vaig saber que havia entrat en una nova fase de la meva carrera quan després de llegir un guió li vaig dir al productor que la meva part era molt petita. I ell em va respondre que no llegís la de l'amant sinó la del pare. Ha anat bé, perquè després fins i tot he guanyat l'Oscar”. Sobre l'envelliment ha explicat: “Aquest és l'únic cos que tinc, no volia fer la part de Miss Univers". "El cos envelleix i això també et passarà a tu, no et facis l'espavilada”, ha afegit mentre somreia a la periodista que li havia fet la pregunta. “És curiós: per a les noves generacions sóc el majordom de Batman. M'aturen nens de 12 anys pel carrer només per això i ni tan sols saben qui sóc. M'encanta Youth. L'hagués fet gratis, però no els ho vaig dir als productors”.

A Rachel Weisz, present també en la competició amb la grega The lobster, li ha tocat definir la tasca de Sorrentino, que va guanyar l'Oscar amb la precedent La grande bellezza “Per mi una pel·lícula és la direcció. Com un director crea un to concret segueix sent un misteri per mi".

Si per Sorrentino aquest drama explica “com transcorre el temps, quant n'ha passat i quant en queda”, per Caine parla sobre “el que hem perdut i que no recuperarem [amb això es referia al cartell, en el qual es veu els dos actors mirant nua Miss Univers]”; Keitel destaca el seu èmfasi en “la lluita per l'existència".

Jane Fonda, que ha rebut diversos homenatges a Canes, ha afegit: “L'edat és una qüestió d'actitud i de passió”, o, com remarca el director: “Si es pot mirar el futur, es manté una forma de joventut”.

La pel·lícula ha estat rebuda amb divisió d'opinions. Fa la sensació que Sorrentino ja és presoner del seu estil, i que ha construït el guió –divertit, elegant, això sí– amb les idees sobrants de La grande bellezza.