Per prometre que no quedi
Esterilitzar senglars, posar instruments musicals als parcs o una oficina “antiokupa”, entre els compromisos dels partits
La paraula inversió es repeteix insistentment als programes electorals dels partits que aspiren a guanyar l’alcaldia de Barcelona. Però poques vegades quantifiquen quants diners invertiran. En alguns casos, com el de CiU, les xifres que míting rere míting promet el candidat Xavier Trias (l’estrella, 100.000 llocs de treball), no apareixen al programa. Un programa, per cert, que comparat amb el del 2011 ha perdut 241 pàgines: 408 en tenia llavors, ara en té 167.
A més de constatar que tots els candidats faran el possible per 1) fer que la Generalitat acabi la línia 9 perquè el metro arribi a la Zona Franca, 2) reduir la bretxa social, 3) limitar els apartaments turístics i 4) aplicar un nombre variable de plans de xoc; llegir detingudament els programes també permet trobar propostes irrealitzables (perquè depenen de competències d’altres administracions, per exemple) o sorprenents. Aquí en teniu algunes.
CiU. Després de quatre anys al Govern municipal, el candidat Xavier Trias ha deixat enrere dues de les seves promeses del programa del 2011: resoldre el problema de les males olors a la zona del Fòrum o ampliar la gratuïtat del transport dels 12 anys de la T-12 a una nova T-16. Ara, entre les propostes curioses figura la d’“habilitar espais d’interpretació musical lliure, amb un instrument fix, en un parc de cada barri”; o crear un servei de la Guàrdia Urbana per “patrullar i vigilar Collserola”. També es compromet a “promoure una visió de la vellesa en positiu als mitjans de comunicació” i mesures que donin suport als drets dels animals, com crear una “càtedra d’animals i salut”. L’alcaldable també ambiciona “garantir que a cap família amb recursos insuficients li faltin recursos bàsics d’energia o aigua”. I assegura que els seus tècnics redactaran “projectes assenyats, amb pressupostos ajustats”.
PSC. El candidat socialista, Jaume Collboni, promet ampliar el servei de bicicleta pública Bicing a un horari de 24 hores, gairebé doblar la flota fins a 10.000 bicicletes i les estacions, de 420 a 650. Però sense terminis. Assegura que “la prova del VIH es generalitzarà de forma preventiva per aconseguir que el 2020 un 90% de les persones estiguin diagnosticades”. I suggereix un premi perquè tots els joves que acabin estudis equivalents a l’ESO tinguin una dotació econòmica per continuar formant-se. També promet política de “zero desnonaments” negociant amb les entitats financeres.
PP. Davant del seu quart mandat com a regidor a l’Ajuntament, Alberto Fernández Díaz assegura que crearà una oficina “antiokupes per lluitar contra aquesta problemàtica, evitant noves ocupacions d’edificis i agilitant els tràmits per executar els desnonaments”. En el capítol d’educació, els populars també es comprometen a obrir les escoles bressol “24 hores” per a les famílies que treballen de nit; a promoure “les mesures necessàries per afavorir que els centres educatius puguin definir el vestuari (uniforme) dels seus alumnes; o a crear una unitat d’agents de la Guàrdia Urbana composta per la figura de “l’agent tutor”, pensada per a menors i adolescents i amb l’objectiu de “prevenir la delinqüència, el consum de drogues, l’absentisme, el vandalisme, els furts i les agressions als entorns escolars”. També promet “substituir els arbres plataners i altres espècies que puguin generar problemes d’al·lèrgia o de salut i substituir-los per d’altres més adequats”.
Barcelona en Comú. Al marge de la moneda local, de la qual tant s’ha parlat, la candidatura que lidera Ada Colau i que integra ICV, Podem i Procés Constituent, es compromet a aconseguir, en quatre anys, l’anomenada “estratègia de residu zero”, és a dir, que la ciutat no incineri escombraries. Actualment, cada barceloní produeix 450 quilos de residus l’any. BComú diu que si se separessin correctament els residus podrien generar 60 milions d’euros l’any revisant el model de recollida (aposten pel porta a porta), minimitzant el lliurament de publicitat a les cases i al carrer, fomentant el compostatge de la fracció orgànica i promovent la reutilització, la reparació i el consum responsable. BComú també es compromet a tenir cura dels animals de la ciutat amb més espai per a ells, amb “mecanismes de control ètic de les poblacions de coloms, cotorres i senglars a Collserola” o amb ajudes econòmiques per a persones en risc d’exclusió o necessitats especials perquè tinguin cura de la salut dels seus animals.
ERC. Amb Alfred Bosch al capdavant, els republicans afirmen que “evitaran la sobrepoblació de senglars a Collserola amb un pla d’esterilització, la reintroducció gradual de l’espècie original i la plantació d’arbres fruiters al centre del parc”. També impulsaran “una política de comunicació perquè Barcelona exerceixi de cocapital dels Països Catalans, conjuntament amb València, Perpinyà i Palma”. Una altra de les seves propostes és crear “elements de senyalització singular” indicant en castellà o català (i en quilòmetres), i en anglès (en milles) la distància “en línia recta” que separa Barcelona de Nova York. Bosch també ambiciona que Barcelona “faci de lobby davant la UE” i que tingui “presència institucional pròpia a Brussel·les”.
CUP. Al seu programa, de 350 pàgines, la candidatura que lidera María José Lecha recull mesures amb un cost que no quantifiquen, com el transport gratuït “per a joves, aturats i pensionistes”; el reconeixement d’una “renda als menors des que neixen fins als 18 anys” o l’accés a l’habitatge, mitjançant la creació d’un parc d’habitatge públic, “perquè els joves de 16 anys puguin emancipar-se”. També promet “declarar Barcelona com a ciutat antiracista i lliure de desnonaments”; habilitar wi-fi gratuït a tota la ciutat i un “pla de residu zero, que fomenti la reducció de residus a un quilo per habitant i per dia”. Aquesta última està vinculada a un sistema de recollida selectiva porta a porta: amb dies fixos per a plàstic, paper o vidre.
Ciutadans. “Defensarem nous usos culturals, no ideològics, per al Born Centre Cultural”, és un dels compromisos de la cap de llista de Ciutadans, Carina Mejías, que aquest dilluns al diari Ara advoca per anar més enllà i "enderrocar el Born, per partidista". La formació de qui també va ser regidora a Barcelona amb el PP exigeix que “en els informes d’arrelament es requereixi “el coneixement de qualsevol dels idiomes oficials a elecció de l’interessat”. El partit vol suprimir, per això, “l’exigència exclusiva del coneixement del català”. També afirma que demanarà que “en cap cas es barregin en aules d’acollida els estudiants hispanoparlants amb aquells que parlin idiomes estrangers”, una mesura que argumenten per evitar “el fracàs escolar” dels primers. Mejías també promet targetes de transport o descomptes en el Bicing per a emprenedors i autònoms, la T-Emprendedor i crear la figura del “policia local d’escola” amb “responsabilitats en control de tràfic de drogues i de presència visible en les hores d’entrada i sortida dels alumnes”.
Amb informació de Clara Blanchar, Blanca Cia, David F. Guerrero, David García, Clara Gil, Jordi Mumbrú i Pere Ríos.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.