Forces dels EUA maten un cap gihadista en una incursió a Síria

Forces especials nord-americanes van matar la nit de divendres a dissabte en una incursió en territori sirià un dirigent de l'autoproclamat Estat Islàmic (EI), Abu Sayyaf, i van capturar la seva esposa, Umm Sayyaf, sospitosa també de pertànyer a l'organització terrorista, segons han anunciat la Casa Blanca i el Pentàgon.

Abu Sayyaf era un alt comandament de l'EI que va participar en operacions militars de l'organització. També ajudava l'EI en les seves operacions financeres i amb la venda il·lícita de petroli i gas, “una font clau d'ingressos que permet a l'organització terrorista dur a termes les seves tàctiques brutals i oprimir milers de civils innocents”, va subratllar la portaveu del Consell de Seguretat Nacional, Bernadette Meehan, en un comunicat.

Segons la cadena CNN, es creu que Abu Sayyaf, tot i que no pertanyia a la màxima cúpula de l'EI, podria haver mantingut contacte amb el líder del grup terrorista, l'iraquià Abubaker al Bagdadi. En tot cas, Abu Sayyaf era un objectiu prou important com perquè Washington hagi autoritzat una operació amb tropes sobre el terreny a Síria, una decisió molt inusual.

L'operació, ordenada pel president Barack Obama, es va dur a terme a Al Amr, a l'est de Síria, per forces nord-americanes amb base a l'Iraq, d'acord amb la versió oficial. Abu Sayyaf va morir “durant l'operació, quan es va enfrontar a les forces nord-americanes”. Cap dels efectius nord-americans va resultar ferit, van subratllar tant la Casa Blanca com el Pentàgon.

Oficialment no han transcendit més detalls de l'operació, més enllà que va rebre el vistiplau “unànime” de l'equip de seguretat nacional de la Casa Blanca.

Una font de el Pentàgon va assegurar, no obstant això, a The Washington Post sota condició d'anonimat que la missió la van realitzar efectius de les forces especials Delta Force que van ser traslladats en helicòpters Black Hawk i en un avió militar Osprey fins al lloc on les fonts d'intel·ligència havien localitzat Abu Sayyaf. En tocar terra, els efectius nord-americans van ser rebuts a trets i els extremistes van tractar d'utilitzar dones i nens com a escuts humans, d'acord amb aquest relat. En el combat haurien mort una desena d'extremistes, però cap civil va resultar ferit, va assenyalar la font al Post.

En l'operatiu va ser capturada la seva esposa, Umm Sayyaf, que se sospita que pertany també a l'EI i que podria haver tingut un “important paper en les activitats terroristes” de l'organització. Washington creu que la dona mantenia, a més, esclavitzada una jove de la minoria yazidita, que va ser rescatada durant la missió secreta.

Umm Sayyaf –que vol dir “esposa de Sayyaf” en àrab– es troba en aquests moments sota custòdia militar nord-americana a l'Iraq, mentre es decideix quina és la millor manera de disposar de la dona de d'acord “amb la seguretat nacional dels EUA i els seus aliats i amics i d'acord amb les lleis nacionals i el dret internacional”, segons la Casa Blanca.

De moment, la dona està sent interrogada per intentar esbrinar quant sap sobre les operacions de l'EI, al qual es presumeix que pertany. D'acord amb el Post, la dona és d'origen iraquià, per la qual cosa podria ser lliurada a les autoritats de Bagdad. Això alliberaria Washington de decidir què fer amb una presumpta terrorista estrangera capturada fora de territori nord-americà, un greu dilema quan Obama no ha renunciat a tancar la presó militar de Guantánamo. La Casa Blanca es va limitar a dir que el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) tindrà accés a la detinguda.

Tot l'operatiu es va produir “amb el consentiment total de les autoritats iraquianes”, va subratllar la portaveu del Consell de Seguretat Nacional. De la mateixa manera que els atacs aeris contra l'EI a Síria, la missió també és “congruent amb les lleis nacionals i internacionals”, va afegir la portaveu, que va donar a entendre que a les autoritats sirianes no se'ls va notificar l'operatiu que es va dur a terme al seu territori.

Obama ha estat molt reticent a autoritzar operacions sobre el terreny a l'Iraq o Síria, on efectua bombardejos aeris des de fa gairebé un any. Un precedent a aquesta operació és l'intent fallit d'alliberar ostatges nord-americans –entre ells els periodistes James Foley i Steven Sotloff, brutalment executats l'estiu passat per l'EI– en mans dels extremistes a Síria. Segons va reconèixer Washington l'agost de l'any passat, poc després que l'EI publiqués el vídeo amb la decapitació de Foley, el primer ostatge nord-americà executat d'aquella manera– l'operació va fracassar perquè els segrestats no eren al lloc on es creia.

El secretari de Defensa, Ash Carter, va afirmar la importància d'aquesta nova missió per minar l'Estat Islàmic.

“Aquesta operació suposa un altre cop significatiu contra l'EI i serveix per recordar que els EUA no dubtaran mai a negar un refugi segur als terroristes que amenacen els nostres ciutadans i els nostres amics i aliats”, va sostenir el cap del Pentàgon en una declaració.