Ada Colau: “CiU ha fet una gestió mafiosa a Barcelona”

L'activista Ada Colau (Barcelona, 1974) lidera Barcelona en Comú i aspira a derrotar Xavier Trias per acabar amb les velles formes de fer política. El seu discurs irrita els nacionalistes perquè una victòria suposaria un replantejament de la política catalana en què el sobiranisme passaria a un segon pla en benefici dels temes socials.

Pregunta. Vostè va dir que no faria el salt de la PAH a la política i així ha estat. Per què?

Resposta. El que he dit sempre és que no fitxaria per cap partit polític i ho he complert. M'ho havien proposat diverses vegades i ho havia descartat. El que ha canviat és que ara hi ha una situació excepcional de crisi democràtica i una proposta ciutadana per recuperar les institucions i posar-les al servei de la democràcia que es diu Barcelona en Comú.

P. Diu que no fitxa per ningú, però ha creat el seu propi partit i posa la seva cara a les paperetes?

R. Sí, qui m'ho havia de dir! No hem fet un partit clàssic sinó una candidatura que suma molta gent, una proposta diferent. Hem superat molts obstacles i un d'aquests és que tenim un nom que hem hagut de canviar quan faltava poc temps per a les eleccions i que molta gent no coneix. Per això es va decidir posar la meva cara a les paperetes.

P. Sense la seva cara la candidatura no seria possible.

R. No ho crec. Jo només sóc la cara visible perquè se m'ha interpel·lat com a figura de consens. I per mi és un honor.

P. Ara diu en campanya que si no és alcaldessa no farà el salt a la política catalana. Entén que es desconfiï de la seva paraula?

R. Desprès de les males praxis dels últims anys es lògic que es desconfiï de qualsevol representant polític. Em sembla molt bé que es sigui exigent amb les noves candidatures que diem que volem renovar la democràcia. He fet aquesta aposta perquè és un projecte municipalista i no tinc cap intenció de fer el salt a la política catalana i estatal.

P. És un encert equiparar CiU amb la màfia russa?

R. S'ha d'alternar la denúncia incisiva i dir les coses pel seu nom, sense falsedats, i això s'ha de combinar amb propostes en positiu. Segueixo pensant i dient que a Barcelona hi ha hagut una gestió que es pot qualificar de mafiosa per confondre els interessos privats amb els públics, tenir una relació amb poders financers de forma oculta per rebre comissions i tot això en nom de la democràcia. A més, hi ha indicis de criminalitat que estan en procediments judicials. A Convergència, se li acumulen els processos com el cas Pujol, el cas Millet, la Marina de Luxe o el cas del diputat dimissionari Xavier Crespo.

P. Si és alcaldessa s'haurà d'entendre amb les entitats bancàries que va qualificar de "criminals" quan va intervenir al Congrés com activista de la PAH.

R. No tenim por ni cap problema a parlar amb tothom, també amb les multinacionals i el poder financer. Però ho farem amb transparència i igualtat de tracte i les mateixes condicions que amb qualsevol veí. Convidarem tothom a tenir les millors pràctiques i pagar els seus impostos. Avui s'exigeix tot al ciutadà i al petit comerciant, que pagui totes les multes, que tingui tota la paperassa en ordre, mentre hi ha grans poders fàctics que reben exempcions fiscals i tractes de privilegi. Nosaltres estem encantats que hi hagi grans empreses a Barcelona sempre que col·laborin amb el bé comú.

P. Les grans empreses no poden dir que aquest discurs els espanta i que millor marxar?

R. Al contrari. Volem fer de Barcelona un referent internacional en exemplaritat i per això proposem un segell de qualitat contractual al mateix ajuntament, amb totes les empreses de proveïdors i contractació per garantir salaris dignes, horaris raonables, responsabilitat ambiental, seguretat laboral, etc.

P. Sempre parla de com és de meravellosa Barcelona però mai diu que durant 32 anys va tenir alcaldes socialistes i governs d’esquerres.

R. El millor alcalde que ha tingut aquesta ciutat és Pasqual Maragall sense dubte. Va fer coses malament però el més important d'aquella època és que hi havia un projecte de ciutat amb un lideratge des de l’Ajuntament que va aconseguir implicar el màxim de ciutadans.

P. El seu discurs radical no pot implicar tanta gent com va fer Maragall?

R. Tot el que estem proposant és de sentit comú, una ciutat justa, democràtica, sense corrupció, que garanteixi els drets fonamentals i que faci un model econòmic i just. Hauríem de definir què és radicalisme.

P. Potser municipalitzar l'aigua. Quant valdria?

R. Depèn de com s'hagi fet la concessió anterior. No ens inventem res. Ho està fent París, Berlín, Nàpols perquè privatitzar béns comuns no ha donat un bon resultat. L'aigua a Barcelona és un 90% més cara que al Prat, que és municipal. Aquí, el PSC i CiU han donat una concessió a Agbar sense transparència, han blindat aquesta adjudicació i nosaltres creiem que tenim tot el dret a discutir-la. La va qüestionar un jutge i l'Oficina Antifrau. Segons com s'hagi fet la concessió no caldria indemnitzar l'empresa i per això pensem que cal revisar-la.

P. També proposen evitar els desnonaments per motius econòmics. Com i quant costaria?

R. No hauria de costar diners. El que no té sentit és que hi hagi milers de pisos buits i famílies sense gaudir d'un dret fonamental com el dret a l'habitatge. Això és una altra anomalia respecte a Europa, en què hi ha ciutats amb un percentatge d'habitatge social que arriba al 30%.

P. Sí, però com evitarà els desnonaments si la llei és la que és?

R. De diferents maneres. La llei hipotecària és competència estatal, però l’Ajuntament té moltes competències. El primer que faria si fos alcaldessa és convocar públicament les entitats financeres que estan desnonant i tenen pisos buits i els demanaria col·laboració. Hi ha una situació d'emergència i l'habitatge ha de complir una funció social en lloc d'especulativa, perquè necessitem pisos pel lloguer social. Com a empreses que són no quedaria bé davant els seus clients que no col·laboressin. Si les relacions són privades ho tenen molt fàcil per no col·laborar però si la interpel·lació és pública, la relació canviaria. Això no costa diners. A les entitats financeres i grans immobiliàries que no col·laboressin aplicaria la llei catalana de 2007 que permet sancionar els pisos buits amb interès especulatiu.

P. Vostè ataca el PSC i Esquerra, diu que tenen un pacte amb CiU, però els necessitarà per governar si guanya les eleccions.

R. Jo no ataco ningú. El que demano és que no s'enganyi la gent. Sobre la taula hi ha dos models. El que lidera CiU amb el PP, encara que fan veure que es barallen, i una alternativa nova que es diu Barcelona en Comú. Hi ha un model contra les retallades i la corrupció, de rendició de comptes i un altre model, que és el de CiU. El que demano al PSC i Esquerra és que diguin per quin model aposten, per això demano que la política de pactes no torni a ser un intercanvi de cromos entre sigles i partits, sinó que es discuteixi de prioritats, de línies vermelles i de model de ciutat.

P. Entre les seves propostes de campanya també ha parlat d'acabar amb el trànsit de vehicles per la Diagonal, que travessa Barcelona de punta a punta. Com ho pensa fer?

R. En campanya és molt fàcil simplificar amb titulars. El que fem és una proposta de mobilitat que diu que s'ha de racionalitzar l'ús del cotxe a Barcelona, perquè ocupa molt més espai públic que els vianants, o el transports públic o la bicicleta. Per fer això s'han de fer diverses mesures: millorar rodalies, implementar del tot la xarxa d'autobusos, interconnectar els carrils de bicis i connectar els dos trams de tramvia. L'objectiu no és acabar el cotxe per la Diagonal, sinó recuperar vies urbanes, oferir alternatives per deixar el cotxe.

P. La seva proposta de crear una moneda local també ha estat criticada...

R. L'Ajuntament ja va aprovar l'estudi d'una mesura similar amb el consens de tots els grups, com s'està fent en moltes altres ciutats europees. El que proposem és un pla de suport al comerç de proximitat, que genera 150.000 llocs de treball a Barcelona perquè el 95% de les empreses tenen menys de 10 treballadors. Hem proposat 10 mesures i una és implementar una moneda local, que seria un projecte pilot, que en cap cas seria una moneda obligatòria, sinó complementària a l'euro sempre. L'objectiu no és la moneda, sinó donar suport al comerç de proximitat.

P. Es veu alcaldessa?

R. Sí. Si m'ho pregunta fa un any diria que no. Ara sí perquè hi ha un projecte col·lectiu, engrescador, ambiciós, seriós, amb molta gent molt vàlida.

P. No tem el buit institucional de la Generalitat i del Govern de l'Estat?

R. Per qui governa ara aquestes institucions és possible que no els faci il·lusió que Barcelona en Comú governi, però a Barcelona li falta un Ajuntament que es cregui la seva importància a Europa i el seu potencial.

P. També ha fet bandera del seu codi ètic com una novetat de la nova política. L'aplicarà aviat?

R. Sí, volem democratitzar la institució des del primer dia i aplicar el nostre codi ètic, amb limitació de sous, acabar amb les dietes o amb els cotxes oficials. Pot haver-hi algun cotxe municipal per fer-lo servir si és necessari o per motius de seguretat, però no pot haver-hi un ús i abús de cotxes municipals pel fet de tenir un càrrec. S'ha de canviar el concepte i passar d'una situació de privilegi a una situació de funcionalitat.

P. Renunciarà al cotxe oficial si és alcaldessa?

R. Pel fet de ser alcaldessa no s'ha de tenir un cotxe oficial propi. Aspiro a seguir fent servir el transport públic, com he fet tota la vida.