La bíblia del ‘cas Nóos’: 100 volums, 44.000 pàgines i 18 imputats

El jutge José Castro va escriure amb bolígraf la lletra C (100 en números romans) sobre les tapes blaves del que pot ser l'últim volum del cas Nóos: són 44.132 pàgines, més 30.000 annexos més. És la bíblia, el guió per desenvolupar el judici d'una les causes penals per suposada corrupció que han causat més impacte a Espanya.

Després de la imputació inicial, el 2011, d'Iñaki Urdangarin, per malversació de sis milions de fons públics en les activitats del seu Institut Nóos, a finals del 2014 va ser la seva dona, la infanta Cristina, qui va ser imputada per la seva suposada cooperació necessària en dos delictes fiscals.

El jutge Castro i el fiscal Pedro Horrach –fins que es va trencar la seva aliança jurídica a causa de la implicació o no de la Infanta– han construït l'argument. Els protagonistes finals seran les 18 persones que aniran a judici. Amb la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, hi haurà l'expresident de Balears Jaume Matas i altres polítics del PP balear, de la Comunitat Valenciana i Madrid que van donar negocis a Nóos. En el grup familiar i de professionals liderat per l'exsoci d'Urdangarin a Nóos, Diego Torres, hi figuren la seva dona, Ana María Tejeiro, dos germans seus, Marco Antonio i Miguel, i l'advocat especialista en fiscalitat Salvador Trinxet.

Al despatx del jutge els 100 volums del cas Nóos estirats, com maons blancs, ocupen més de la meitat de les prestatgeries. La resta el formen dues desenes de peces sobre Jaume Matas i el suposat finançament il·legal del PP balear que el magistrat busca tancar abans de la seva jubilació, el 20 de desembre d'aquest any 2015. Castro va voler prorrogar la seva vida laboral però el Consell General del Poder Judicial ho va rebutjar.

El mateix instructor, des que el 2010 es va obrir aquest procediment, escaneja, digitalitza i numera cada foli, per facilitar-ne l'ús digital per les parts i en la vista pública. Emmagatzema vídeos, declaracions audiovisuals, o només de veu per evitar una eventual divulgació de les imatges, com en el cas de l'interrogatori de la Infanta, que va ser retratada furtivament.

La vista oral que se celebrarà en el termini d'un any a l'Audiència de Palma, tindrà dos trams. Les pautes sobre la fragmentació en dues de les vistes les va detallar a EL PAÍS el nou president de l'Audiència, Diego Gómez-Reino. Ell és el coautor jurídic de la imputació de la Infanta amb el jutge instructor, a qui va avalar però va esmenar parcialment. Gómez-Reino va confirmar l'existència dels indicis de delictes fiscals però va aixecar la imputació de la germana del Rei per suposat blanqueig de capitals.

La pauta per al desenvolupament del futur judici la definirà el magistrat ponent, que serà determinat per torn, i la sala (de tres jutges) que es formi. Durant els dos primers mesos el ponent analitzarà la prova i la causa i, amb la sala, decidirà entre els centenars i centenars de testimonis reclamats per les parts quins són importants, imprescindibles per garantir els drets de defensa.

La vista prèvia –amb la presència de tots els imputats al banc dels acusats– haurà de centrar-se a analitzar les peticions expresses de diverses defenses que pretenen evitar que els seus clients siguin jutjats. Argumenten suposades qüestions d'inconstitucionalitat, vulneració de drets o improcedència que una sola acusació privada pugui portar una persona davant d'un tribunal.

La infanta Cristina va a judici perquè l'Audiència ho va determinar però és objecte d'una única acusació penal, la del sindicat ultra Manos Limpias, una acusació popular. Els lletrats de Cristina de Borbó, que no han pogut evitar la seva imputació, intentaran que no sigui jutjada (que no estigui al banc dels acusats). Neguen legitimitat a Manos Limpias. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach i l'Advocacia de l'Estat no veuen indicis penals en l'actuació de la germana del Rei.

Al seu torn, Iñaki Urdangarin reclamarà al tribunal que s'inhibeixi a favor de l'Audiència Nacional. Urdangarin busca apartar del cas l'Audiència de Palma, que ha avalat l'actuació del jutge José Castro i ha confirmat la fiança civil de 6,2 milions que li va imposar.

Després de la vista-pròleg de qüestions prèvies a l'Audiència de Palma, els magistrats debatran i resoldran, previsiblement, en el termini màxim d'un mes. El tribunal obrirà llavors una altra vegada el judici i comunicarà si assumeix o no alguna de les argumentacions i, si escau, alliberarà algun dels imputats d'anar a judici. Els jutges poden deixar també el seu pronunciament en sentència al final del procés. A l'Audiència volen consolidar un judici sense escletxes, una sentència que el Tribunal Suprem no esmeni o derroqui.

El jutge que no dóna entrevistes

L'instructor Castro no para de rebutjar també les propostes de concedir entrevistes a grans mitjans escrits i de comparèixer en programes estel·lars de televisió o ràdio. Castro vol vindicar la seva biografia judicial des de la normalitat que va ser la seva funció judicial fins que va arribar a les seves mans el cas Nóos, impulsat pel fiscal Pedro Horrach. Castro vol tenir un futur en l'anonimat a partir del gener del 2016.

Ara al jutge li queda una tasca de poca substància jurídica en el cas Nóos, peça separada de la macrocausa del cas Palma Arena nascuda el 2008. S'esforça en els tràmits, l'ordenació i estiba documental per al trasllat de la causa a l'Audiència de Palma. I dicta els embargaments per més de 60 milions de les fiances civils que va imposar als 18 imputats. Espera que durant la segona quinzena de maig el cas surti del seu despatx i vagi a l'Audiència. Fa més de quatre mesos que Castro va tancar la instrucció.

Les penúltimes 9.000 pàgines finals les ocupen els escrits de defensa. L'últim imputat, és l'exvicealcalde de València, Alfonso Grau (PP), que ha de lliurar el seu al·legat abans del dia 15 de maig.

En la tasca d'arxiver el jutge ha comprimit en un disc dur exterior els últims vídeos que ha aportat l'advocat del soci d'Urdangarin, Diego Torres. Són reportatges d'actes públics de l'Institut Nóos en els quals apareixen diferents imputats amb integrants de la família reial i amistats privades.

La taula i les tauletes de suport del despatx del jutge Castro estan satisfetes. Per organitzar les últimes aportacions escrites a la causa va ocupar amb papers les cadires frontals. “No li puc dir que s'assegui, no hi ha espai. Ho sento”, adverteix.