Les forces de l’anterior terratrèmol poden haver provocat el nou sisme

El terratrèmol que ha sacsejat avui el Nepal, a les 9.05 hora peninsular espanyola, no és una rèplica del que va causar més de 8.000 morts el passat 25 d'abril. Aquest sisme, de magnitud 7,3, seria un sisme independent, tot i que potser s'ha disparat per les forces que es van alliberar en el seu moment. L'epicentre d'aquest nou terratrèmol s'ha localitzat inicialment en territori xinès, encara que després s'ha situat també al Nepal, al nord-est de Katmandú. En termes d'energia alliberada, aquest tremolor és entre quatre i cinc vegades menor que el del dia 25 d'abril, explica Pablo González, especialista en sismes de la Universitat de Leeds i COMET.

"No es pot considerar una rèplica de l'anterior", afirma Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Aquest expert explica que no s'ha produït al mateix indret, tot i que el mecanisme del moviment de la falla "ha estat idèntic" en els dos sismes. Posteriorment, s'ha registrat un altre tremolor de magnitud 6,3 a l'est de la capital nepalesa.

Per rèplica entenem els moviments posteriors a un terratrèmol en el qual l'escorça es reassenta al voltant de la falla que ha causat el sisme principal. En aquest cas, segons Carreño, es tractaria d'un altre tremolor independent. "Pot ser que com a conseqüència del terratrèmol anterior s'hagi disparat una altra zona de fractura que ja estigués molt carregada de tensions", assegura l'expert de l'IGN.

El sisme registrat avui ha estat detectat a l’estació de la Jonquera (Girona) 11 minuts després

Les rèpliques es poden produir fins a un any després del terratrèmol principal. El sisme registrat avui, detectat a l'estació de la Jonquera (Girona) 11 minuts després, ha estat bastant superficial després de produir-se a una profunditat de 10 quilòmetres.

Els terratrèmols en aquesta zona es produeixen per l'embranzida de la placa Índica contra la placa Euroasiàtica, que convergeixen a una velocitat d'uns cinc centímetres l'any, i han convertit el vessant de l'Himàlaia en una gran falla d'uns 2.000 quilòmetres de llargada. "Aquest moviment no s'acomoda linealment, sinó que s'acumula a causa del fregament de les roques", explica Pablo González. I afegeix: "Aquest és el procés que carrega energia a les falles i que després s'allibera en forma de terratrèmols".

Cal esperar nous terratrèmols de gran magnitud prop de l’Himàlaia

González explica que els seus mesuraments mostren que el terratrèmol de Gorkha del 25 d'abril va produir un lliscament de falla d'uns cinc metres. "A causa que tot el front de la cadena muntanyenca convergeix, els segments adjacents també estan preparats per trencar-se en futurs terratrèmols. Així doncs, sembla que el terratrèmol d'avui ha estat apropat a la ruptura pel terratrèmol previ i la magnitud, bastant similar, no cau en la definició estricta de rèplica", conclou.

Malauradament, segons González, cal esperar nous terratrèmols de gran magnitud a l'Himàlaia, tot i que no sabem quan. "Només l'anàlisi de la història de les ruptures prèvies, l'anàlisi dels segments que trenquen i la determinació de com es comporta la resta de la falla al voltant de la ruptura ens aproparà a millorar el nostre coneixement del fenomen sísmic", assegura.