_
_
_
_

Les forces de l’anterior terratrèmol poden haver provocat el nou sisme

Aquest tremolor és entre quatre i cinc vegades menor que el del 25 d'abril, en termes d'energia alliberada

Javier Salas
L'estrella assenyala l'epicentre del terratrèmol, segons el Servei Geològic dels EUA.
L'estrella assenyala l'epicentre del terratrèmol, segons el Servei Geològic dels EUA.USGS

El terratrèmol que ha sacsejat avui el Nepal, a les 9.05 hora peninsular espanyola, no és una rèplica del que va causar més de 8.000 morts el passat 25 d'abril. Aquest sisme, de magnitud 7,3, seria un sisme independent, tot i que potser s'ha disparat per les forces que es van alliberar en el seu moment. L'epicentre d'aquest nou terratrèmol s'ha localitzat inicialment en territori xinès, encara que després s'ha situat també al Nepal, al nord-est de Katmandú. En termes d'energia alliberada, aquest tremolor és entre quatre i cinc vegades menor que el del dia 25 d'abril, explica Pablo González, especialista en sismes de la Universitat de Leeds i COMET.

"No es pot considerar una rèplica de l'anterior", afirma Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Aquest expert explica que no s'ha produït al mateix indret, tot i que el mecanisme del moviment de la falla "ha estat idèntic" en els dos sismes. Posteriorment, s'ha registrat un altre tremolor de magnitud 6,3 a l'est de la capital nepalesa.

Per rèplica entenem els moviments posteriors a un terratrèmol en el qual l'escorça es reassenta al voltant de la falla que ha causat el sisme principal. En aquest cas, segons Carreño, es tractaria d'un altre tremolor independent. "Pot ser que com a conseqüència del terratrèmol anterior s'hagi disparat una altra zona de fractura que ja estigués molt carregada de tensions", assegura l'expert de l'IGN.

El sisme registrat avui ha estat detectat a l’estació de la Jonquera (Girona) 11 minuts després

Les rèpliques es poden produir fins a un any després del terratrèmol principal. El sisme registrat avui, detectat a l'estació de la Jonquera (Girona) 11 minuts després, ha estat bastant superficial després de produir-se a una profunditat de 10 quilòmetres.

Els terratrèmols en aquesta zona es produeixen per l'embranzida de la placa Índica contra la placa Euroasiàtica, que convergeixen a una velocitat d'uns cinc centímetres l'any, i han convertit el vessant de l'Himàlaia en una gran falla d'uns 2.000 quilòmetres de llargada. "Aquest moviment no s'acomoda linealment, sinó que s'acumula a causa del fregament de les roques", explica Pablo González. I afegeix: "Aquest és el procés que carrega energia a les falles i que després s'allibera en forma de terratrèmols".

Cal esperar nous terratrèmols de gran magnitud prop de l’Himàlaia

González explica que els seus mesuraments mostren que el terratrèmol de Gorkha del 25 d'abril va produir un lliscament de falla d'uns cinc metres. "A causa que tot el front de la cadena muntanyenca convergeix, els segments adjacents també estan preparats per trencar-se en futurs terratrèmols. Així doncs, sembla que el terratrèmol d'avui ha estat apropat a la ruptura pel terratrèmol previ i la magnitud, bastant similar, no cau en la definició estricta de rèplica", conclou.

Malauradament, segons González, cal esperar nous terratrèmols de gran magnitud a l'Himàlaia, tot i que no sabem quan. "Només l'anàlisi de la història de les ruptures prèvies, l'anàlisi dels segments que trenquen i la determinació de com es comporta la resta de la falla al voltant de la ruptura ens aproparà a millorar el nostre coneixement del fenomen sísmic", assegura.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Salas
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_