La UE ultima la seva operació militar per frenar les màfies a Líbia

La Unió Europea ja té a punt la seva missió militar per combatre el tràfic d'immigrants al Mediterrani i espera poder aprovar-la formalment d'aquí a una setmana. L'operació disposarà de “tots els mitjans necessaris”, incloses accions coercitives, per intentar destruir el negoci dels qui extorqueixen els estrangers per conduir-los a Europa a través del Mediterrani. L'alta representant per la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, informarà demà dilluns a Nova York al Consell de Seguretat de l'ONU, el mandat del qual espera obtenir a finals de setmana.

Amb el mandat explícit dels Vint-i-vuit a finals d'abril, el servei diplomàtic comunitari ha dissenyat les línies mestres d'una missió que espera poder llançar a finals de juny, segons un alt càrrec de la diplomàcia comunitària. Mogherini creu haver vençut les resistències de la Xina i de Rússia, membres del Consell de Seguretat, per a aquesta operació en un país aliè a la sobirania europea. L'ambaixador rus davant la Unió Europea, Vladímir Chizhov, ha assegurat aquesta setmana que el seu país no accepta la idea explícita de destruir vaixells, però sí una acció que suposi atacar les xarxes d'aquests traficants. Sense la unanimitat del Consell de Seguretat, la iniciativa hauria d'esperar, ja que la inestabilitat política a Líbia impedeix l'intent de pactar-la amb les autoritats d'aquell país.

Per aconseguir el consentiment de l'ONU, la UE està disposada a renunciar a aquella idea de destruir barcasses en el mandat de l'operació, encara que el fet de preveure tots els mitjans necessaris per enfonsar el negoci de les màfies obre la porta a eventuals destruccions de vaixells mitjançant bombardejos o altres mitjans militars. Les fonts consultades asseguren que, en el cas que el buc no tingui bandera, es podria fer més fàcilment, mentre per a vaixells amb bandera d'un país caldria tenir l'autorització d'aquell Estat.

Almenys sis països, entre ells Itàlia, Espanya i el Regne Unit, s'han compromès a participar en aquest projecte, una operació delicada perquè suposa intervenir de nou al vesper libi, encara que sigui per dinamitar el negoci dels traficants d'immigrants. La intervenció militar de 2011, iniciada per països europeus i assumida més tard per l'OTAN, va acabar amb la caiguda de Moammar al-Gaddafi però no va evitar l'enfonsament del país.

Almenys sis països, entre ells Itàlia, Espanya i el Regne Unit, s'han compromès a participar-hi 

La diplomàcia europea és conscient que les milícies que imposen la seva llei a Líbia i els extremistes que actuen en nom de l'Estat Islàmic poden enfrontar les tropes europees a situacions difícils, però insisteixen a emmarcar la seva acció en la lluita contra les màfies d'immigrants i asseguren que en cap cas hi haurà tropes terrestres europees a Líbia. Aquest any, els vaixells civils desplegats per Frontex prop de les costes d'Itàlia han rebut dues vegades trets dels traficants quan es disposaven a salvar immigrants. Això ha convençut al servei exterior europeu que fa falta un desplegament militar al Mediterrani per enfrontar-se a les màfies. L'any passat van arribar 170.000 persones a les costes italianes, tot un rècord que podria superar-se aquest any.

Com a país més afectat pel drama migratori i més proper a Líbia, Itàlia acollirà les casernes generals d'aquesta missió, que també tindrà com a responsable un militar italià. La resta de detalls –grandària de l'operació, durada i lloc de desplegament concret– encara no han estat revelats.

Després de les converses bilaterals que ha mantingut Mogherini amb els representants xinesos i russos, l'alta representant confia obtenir el vistiplau a aquell desplegament a finals de setmana. Amb aquest aval, els ministres d'Exteriors, que es reuniran el proper dilluns a Brussel·les, haurien de donar el vistiplau a l'operació i el llançament formal es faria el 25 de juny, a la cimera de caps d'Estat i de Govern que ha de donar l'autorització política definitiva.