La Jonquera: epicentre de la prostitució

Sis mesos, cinc mesos, quatre mesos; 24 anys, 27 anys, 25 anys, 28 anys; romanesa, romanesa, romanesa… Les cinc dones que accedeixen a parlar amb EL PAÍS tenen un perfil similar, són joves, d'Europa de l'est i, la que fa més temps, diu que fa sis mesos que es prostitueix a la Jonquera. La Fundació Apip-Acam, que assisteix víctimes de l'explotació sexual, defineix el municipi fronterer amb França com “un dels principals nuclis de la indústria de la prostitució i del tràfic de dones amb finalitat d'explotació sexual de tot Europa”. En un estudi, divulgat el 15 d'abril passat, afirmen que les prostitutes als carrers de la Jonquera s'han duplicat (111) des de 2008. La tarda d'un dimarts qualsevol, se'n pot veure una dotzena, apostades en rotondes, pilones i vials mal asfaltats dels gegantins polígons industrials de l'indret.

“Arribo a les 12, estic aquí quatre o cinc hores, i puc guanyar fins a 500 euros”, es vana una de les dones, amb el cabell tenyit de color rosa. Primer juga, i assegura que ella no ven el seu cos, que neteja els carrers. No vol fotos, ni nom, ni cap dada que pugui servir perquè els seus familiars l'identifiquin, que estan a Romania. “Tinc una filla, tinc família… Què vols que els expliqui?”, esgrimeix. Al seu costat, dues dones més, recolzades en un piló de ciment, l'escolten, mirant-la de gairell, més pendents dels possibles clients que passen per la carretera.

En una altra rotonda, a uns 500 metres, el conductor d'un tràiler blanc fa un senyal a una jove. Ella es disculpa davant els que pregunten i surt corrents. La seva companya de carretera esclata a riure quan li pregunten si són clients habituals. La negociació no fructifica i al cap de pocs minuts la dona torna sense haver arribat a un acord. Encara que no tenen una clientela fixa, els homes sí que acostumen a respondre a un patró: francesos que fan un viatge curt al municipi per pagar per sexe fàcil i ràpid, o camioners de pas a la localitat.

“50 euros per servei”, assegura una dona, calçada amb unes botes negres altíssimes, amb el seu nom gravat en unes lletres amb relleu. També ella es nega a ser fotografia o identificada… tret que es pagui per això. Mentre parla, una altra jove surt trontollant d'uns matolls que estan a uns 50 metres escassos. És un petit refugi, amb la Nacional II, des d'on es veu l'últim peatge de l'AP-7 abans d'entrar a França. Uns minuts després apunta un home també d'aquella minúscula zona d'arbustos, camina uns metres i s'enfila a la seva motocicleta, amb matrícula francesa, amb què ha arribat. “Ni tan sols ho negociem aquí”, justifica una altra de les prostitutes. La policia local les multa si les sorprèn amb un client. I encara que tots els municipis de la comarca de l'Alt Empordà han pactat una normativa segons la qual les dones reben una falta lleu, enfront d'una de greu dels clients, la conseqüència és que les prostitutes s'amaguen cada vegada més per no ser caçades.

Fenomen enquistat

La Jonquera va ser un dels municipis pioners a sancionar a dones i clients als carrers per negociar o practicar sexe, el juliol de 2009. L'efecte va ser immediat, moltes joves van marxar a altres localitats en les quals no existia aquella norma. Hi van quedar quatre resistents, però a poc a poc han anat tornant. I les parts han anat també apropant les seves postures: multar les dones té poc sentit perquè no paguen ni tenen amb què respondre, així que elles s'allunyen del centre, i la policia sanciona sobretot als clients, que solen pagar al moment. “El tema de les multes mai ha estat amb un afany recaptador, sinó dissuasiu, amb l'objectiu d'eliminar la demanda”, explica l'alcaldessa de la ciutat, Sònia Martínez (CiU).

L'Ajuntament, juntament amb els serveis d'atenció al carrer com el d'Apip-Acam, busca saber qui són les persones que es prostitueixen als carrers i què necessiten.  “Jo no visc aquí”, respon una altra de les prostitutes. Camina sola, amb desimboltura, entre camions de gran tonatge, pel carrer posterior d'un altre dels polígons. “Aquí hi ha de tot, algunes tenen macarró, d'altres no”, explica. Ella, com totes, repeteix que exerceix la prostitució lliurement.

Només sis de les 111 dones que va identificar la Fundació Apip-Acam el 2014 es van acollir al pla de víctimes de tractament d'éssers humans i explotació sexual. Més de la meitat del total (56,5%) té menys de 25 anys, seguides per les dones d'entre 25 i 30 (23,6%). La immensa majoria (82,3%) tenen fills o filles menors d'edat. Les més joves solen ser romaneses o búlgares, i “totes elles estan sotmeses a forts components de control i domini de petits clans familiars”, sosté l'informe.

Un cotxe, amb matrícula francesa, surt d'un camí de terra, al bosc, que no porta enlloc. De copilot porta una dona que deixa quan arriba a una rotonda. És un altre dels recers en els quals les prostitutes mantenen relacions sexuals. El terra està ple d'embolcalls i preservatius usats. Molts d'ells són dels que reparteix la Generalitat, per prevenir malalties de transmissió sexual. Quan la dona veu que dos periodistes intenten apropar-s'hi, accelera el pas. “No vull dir res”, repeteix, mentre mira al seu voltant.

“El de la Jonquera és un espai de promoció d'organitzacions criminals que trafiquen amb dones amb la finalitat d'explotació sexual. Últimament s'ha detectat una retirada de les dones de la primera línia de la carretera, fet que provoca dispersió dins d'una zona territorial més àmplia i allunyada que agreuja l'exposició de les dones a noves formes d'extorsió”, conclou l'informe elaborat per la Fundació Apip-Acam.