El nen que va creuar la frontera del Tarajal dins d’una maleta

Ella, Fátima E.I., de 19 anys i veïna de Castillejos (Tànger, Marroc), es va aturar a l'entrada del control de la frontera del Tarajal, a Ceuta. Portava una maleteta de rodes, tipus trolley. Va mirar a la dreta, després a l'esquerra, “semblava nerviosa”, i es va quedar allà, indecisa, en terra de ningú. Finalment, es va dirigir cap al pas on estaven els agents de la Guàrdia Civil, avesats al control de dobles fons als cotxes. Aquest any ja han tret de quadres de comandament i dels baixos dels vehicles vuit persones.

La Fátima va voler passar sense col·locar la maleta a la cinta de l'escàner. Però la seva actitud va fer sospitar els guàrdies que controlaven el seu equipatge. “Pensàvem que portava droga”, reconeix un. Però no podien ni imaginar la imatge que va aparèixer a la pantalla uns segons més tard: “Una figura humana s'arraulia a l'interior de la maleta”. La sorpresa va ser encara més gran quan, en obrir-la, l'Abou va treure el cap d'entre un grapat de peces de roba: “Je m'appelle Abou”, va dir en francès. Eren les 12 del matí d'aquest dimecres.

El progenitor va voler creuar una hora més tard, creia que el noi havia passat

Té vuit anys. La seva pell és negra com el carbó i és de constitució prima. És originari de Costa d'Ivori. “Estava molt espantat”. No coneixia de res la Fátima, la seva portadora, “una jove a la qual deuen haver pagat només per fer de correu”, sospiten els agents fronterers. Ella no va voler declarar. La maleta no tenia respiradors. Malgrat tot, el petit, que amb prou feines podia parlar, no presentava símptomes d'asfíxia. El van atendre sanitaris de la Creu Roja. Van certificar que “no patia cap carència”. I posteriorment va ser posat a la disposició de la Fiscalia de Menors de la ciutat autònoma. La Fátima va ser detinguda i avui ha anat al jutjat a donar explicacions davant el jutge. No hi anirà sola.

Una hora i mitja més tard que l'Abou obrís els enormes ulls davant els guàrdies, arriba al control un home “de trets subsaharians”. Els agents li demanen la documentació. És de Costa d'Ivori. L'aturen.

—D'on ve?

—Del Marroc –respon en espanyol–. Però visc a Las Palmas de Gran Canaria –afegeix mostrant el permís de residència.

—Té família a Espanya?

—Tinc una dona, però és a Europa, i dos fills.

—Alguna foto?

—No.

—Aquest és el seu fill? –li pregunta el guàrdia traient la fotografia que una hora abans li havien fet a l'Abou.

—Sí.

A.O. són les seves inicials. Té 42 anys “i sembla que és dels que va arribar a les Canàries en una piragua”. Es va enfonsar allà mateix. “Estava convençut que el seu fill havia passat”. Només va dir que volia emportar-se'l amb ell a les Canàries. No va voler declarar res més. Està detingut. Avui haurà de respondre a les preguntes d'un jutge de Ceuta perquè és sospitós d'un delicte de tràfic de persones, ja que “és possible que pagués la noia perquè colés el seu fill a Espanya dins de la maleta”.