Mor Aitor Mazo, un actor que era a tot arreu

Aitor Mazo tenia un físic imponent (amb 12 anys ja feia 1,80), tan rotund com poderosa era la seva capacitat d'interpretació, ja fos al teatre, al cinema o a la televisió. S'atrevia i brillava en tot, perquè era, afirma el guionista i cineasta Borja Cobeaga, un “tipus total”. L'actor bilbaí ha mort aquest dijous als 53 anys. Ha estat trobat sense vida al seu domicili, pel que sembla víctima d'una insuficiència coronària. El gremi de l'actuació torna a quedar-se orfe amb la pèrdua d'un altre tot terreny de l'escena. “El teatre és el meu ofici”, explicava en una entrevista a aquest diari, però li agradava estar sempre “ficat en bastants saraus”. Per això, el seu rostre es va anar desplegant per les sèries televisives de més èxit i va encarnar una infinitat de personatges secundaris.

La setmana passada va anar a l'estrena madrilenya de la pel·lícula A esmorga i avui havia de pujar a l'escenari del Teatre Gayarre de Pamplona en una funció de l'obra La calma mágica, que ha quedat suspesa. Fins fa unes setmanes feia de monologuista caracteritzat com Antton Abbadia, impulsor de la cultura basca. Els seus companys el recorden com l'“homenot divertit i incombustible”.

Quan era petit es va posar els guants de porter i va coquetejar després amb la ràdio, fins que es va introduir de ple al món del teatre. La seva millor escola va ser la companyia Maskarada, amb la qual sortia a unes 90 funcions anuals. “Des de nen he tingut vocació de bufó. Se m'acudien moltes ximpleries que em cremaven dins i les havia de treure, les havia de dir. Sempre he fet bastant el pallasset. Quan van posar [a Bilbao] el cinema Albéniz com a teatre estable, venia el millor de tot Espanya i crec que això va ser el que em va enganxar. Sentia una gran enveja de la gent que estava damunt de l'escenari”.

L'escenari: passió i professió per a Mazo. El cinema li va arribar més tard, primer amb “paperets d'estar per casa”, deia, fins a endinsar-se de ple en la gran pantalla, gairebé sempre com “un secundari meravellós”, diu Cobeaga. Va arrencar com a actor de repartiment a Lauaxeta, a los cuatro vientos (1987), de José Antonio Zorrilla, i després va ser un soldat a Vacas (1990), de Julio Medem. Ha treballat a les ordres de directors espanyols com Gonzalo Suárez, Luis García Berlanga, Álex de la Iglesia o Emilio Martínez Lázaro, entre molts d'altres.

En la seva dilatada carrera cinematogràfica, va destacar en el paper de Pintinho a Airbag (1997) amb Karra Elejalde, amb qui molts anys després va coincidir en l'èxit de taquilla Ocho apellidos vascos, amb Mazo en el paper del peculiar curandero Inaxio. Ell sempre recordava amb afecte la seva interpretació a Cachito (1995), d'Enrique Urbizu, en la qual feia d'un deficient mental vestit amb la samarreta del Betis.

“Gran actor, estupend director i millor company, vas donar molt i ens deixes amb ganes de més”, és el missatge que ha publicat a les xarxes socials l'actor Unax Ugalde en saber que Mazo havia mort. Tots dos van coincidir al rodatge de Bypass, Uglade en el repartiment i Mazo com a codirector amb Patxo Telleria. Amb ell va completar la seva faceta com a cineasta amb La máquina de pintar nubes.

En sèries de televisió va participar a Querido maestro, Petra Delicado, Policías, Manolito Gafotas, El comisario, Amar es para siempre i a El ministerio del tiempo, en el capítol dedicat a l'inquisidor Torquemada.

“El que realment m'agrada és que la gent surti amb la boca oberta”, solia dir Mazo.