El fiscal demana embargar 15 locals de Convergència pel ‘cas Palau’

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge del cas Palau que embargui els 15 immobles que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha dipositat com a aval per fer front a la seva responsabilitat civil en el cas, segons han explicat fonts de la investigació a EL PAÍS. En un breu escrit, el fiscal Emilio Sánchez Ulled també demana que s'incrementi la garantia exigida al partit nacionalista de 3,2 milions a 6,6. Aquesta última xifra correspon a les comissions il·legals que, presumptament, va rebre CDC a canvi d'adjudicació d'obra pública durant l'últim govern de Jordi Pujol.

El 2012, en plena investigació de l’espoli del Palau de la Música perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull, el jutge va fixar la responsabilitat civil de Convergència en 3,2 milions i li va demanar una garantia. Convergència va posar com a aval la seva seu central, situada al cèntric carrer de Còrsega de Barcelona. L’edifici, de 5.000 metres quadrats, estava valorat en 12,3 milions d’euros. Fa dues setmanes, els nacionalistes van anunciar que havien venut l’immoble al Grup Platinum, de Hong Kong, per traslladar-se a una nova seu més “funcional i econòmica” que també estarà situada a l’Eixample de Barcelona. CDC ha pogut vendre l’immoble –on ara com ara segueix de lloguer– perquè mai va arribar a ser embargat pel jutge.

Fa uns dies, el partit va comunicar la venda al titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona, José Julián García Eulate, i li va presentar una llista amb una desena de locals de Barcelona i altres localitats. Segons l’informe lliurat per CDC, aquests immobles tenen un valor estimat de 3,6 milions, que supera la responsabilitat civil exigida fa tres anys.

Les seus aportades per CDC només cobreixen la meitat de la quantitat que va percebre el partit 

Els nous indicis trobats en la investigació van permetre descobrir que, en realitat, la quantitat que va acabar a les arques de Convergència ascendeix a 6,6 milions. Durant tot aquest temps, no obstant això, no s’ha requerit el partit que augmenti la garantia inicial. Això és, precisament, el que demana ara el fiscal anticorrupció després de constatar que, a diferència de la seu central, els nous immobles només arriben a cobrir la quantitat de la qual suposadament es va beneficiar el partit d'Artur Mas. El fiscal argumenta que és necessari embargar les seus per evitar que el partit se'n pugui vendre d'altres. 

El coordinador de règim intern de CDC, Francesc Sánchez, ha expressat la seva perplexitat per la petició del fiscal, que veu “sense sentit” perquè es podria haver adoptat fa tres anys. “Ara demana l'embargament perquè hem repetit que la nostra seu no estava embargada. Segurament en aquesta decisió tenen a veure qüestions electorals”, ha lamentat Sánchez, que recorda que el partit ha cobert “amb escreix” els 3,2 milions que se li han exigit de responsabilitat civil amb les noves seus. “La petició no té sentit i és extemporània en relació amb el procediment”, ha afirmat Sánchez, que ha anunciat a més que el partit s'oposarà a la petició.

CDC va cobrar 6,6 milions de Ferrovial a canvi de l’adjudicació d’obra pública amb Jordi Pujol

Les finques aportades al jutjat són seus i locals del partit a Amposta, Castelldefels, Figueres, Granollers, Capellades, Lleida, Mataró (2), Móra d'Ebre, Reus, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Tortosa, Sant Feliu i el barri de Gràcia de Barcelona.

Segons les conclusions provisionals del jutge i el fiscal del cas Palau, la constructora Ferrovial va aconseguir suculentes adjudicacions públiques (la Ciutat de la Justícia, la línia 9 del metro) durant l’últim mandat de Pujol (1999-2003) a canvi del pagament de comissions il·legals. Els presumptes suborns pagats per dos directius de Ferrovial (també imputats) suposaven el 4% de l’import de l’adjudicació: el 2,5% anava suposadament a les arques del partit nacionalista i la resta, a les butxaques de Millet i Montull per fer d’intermediaris. La constructora va camuflar els pagaments al partit –que es van perllongar fins al 2009, amb CiU ja a l’oposició a la Generalitat– com a “donacions” al Palau.

L’empresa va fer arribar al partit els pagaments per diversos mitjans. Més de la meitat dels diners il·lícits es van lliurar a través dels extresorers Carles Torrent (ja mort) i Daniel Osácar, que afronta una petició de set anys i mig de presó i el pagament d’una multa de 20 milions. Les altres vies d’entrada dels diners van ser les factures falses de quatre empreses al Palau de la Música per treballs ficticis (1,2 milions) i els suposats convenis de col·laboració amb la Fundació Trias Fargas (630.000 euros). La fundació, relacionada amb CDC, va ser rebatejada com CatDem després que els Mossos d’Esquadra irrompessin al Palau ja fa gairebé sis anys, el juliol del 2009.