Itàlia rescata 4.500 immigrants al Mediterrani

L'èxode continua, imparable, malgrat la duresa del desert, la crueltat de les màfies a Líbia o la possibilitat de naufragar i morir al Mediterrani. Gairebé dues setmanes després de la tragèdia que va segar la vida de centenars de persones al Canal de Sicília, les dades que aporta la Marina Militar italiana tornen a reflectir tota la cruesa del drama: només dissabte es van rescatar 3.690 persones, gairebé tantes com la xifra rècord dels últims anys, que el 12 d'abril passat es va situar en 3.791. Diumenge, la xifra va pujar a 4.500 rescatats i 10 morts. Però, al marge d'unes estadístiques sempre aproximades -quants vells pesquers o llanxes pneumàtiques deuen desaparèixer sota l'aigua sense deixar cap rastre?-, les dades aportades per les autoritats italianes confirmen que, a les portes del bon temps, els esforços d'Europa per evitar la pèrdua de vides davant de les seves costes s'hauran de multiplicar.

Itàlia, mentrestant, continua fent el que li toca. Pràcticament a cada hora, la Marina Militar informa de nous rescats. Si dissabte van ser 3.690 els immigrants procedents de África auxiliats pels vaixells italians -especialment per la fragata Bersagliere (778) i per la patrullera Vega (675)-, diumenge les operacions de rescat es van continuar produint davant de les costes de Líbia. Les comunicacions que arriben d'alta mar són autèntics comunicats de guerra.

A la una de la tarda, la nau Bettica informava que estava intentant socórrer dues embarcacions carregades de “molts immigrants” que es trobaven en dificultats. Poc després, aconseguia pujar a la nau, de 88 metres d'eslora, als 94 homes i les dues dones que miraven d'arribar a Europa a bord d'una llanxa pneumàtica. Dues hores després, també aconseguien salvar els 311 immigrants (237 homes, 58 dones i 16 menors) que viatjaven atapeïts en una barcassa. De forma simultània, un helicòpter de la nau Borsini, desplegada així mateix a la zona per la Marina Militar, albirava una altra llanxa pneumàtica amb problemes. La Borsini, bessona de la Bettica, va aconseguir arribar-hi i rescatar 78 persones, però el seu equip mèdic no va poder fer res per salvar la vida de dos dels nàufrags. Poc després, ja al vespre, un altre helicòpter d'una altra nau italiana, en aquest cas la Foscari, donava l'avís que una llanxa pneumàtica amb nombroses persones a bord s'estava desinflant… Diumenge van perdre la vida 10 persones, set d'elles asfixiades entre els centenars d'immigrants d'un dels vaixells i altres tres ofegades. S'havien llançat a l'aigua per intentar aconseguir nadant un mercant que els oferia ajuda.

És una història infinita, que torna a veure la llum quan la xifra de morts o rescatats és suficientment gran per fer-se un buit entre les notícies, i que altres vegades continua el seu curs en silenci, però no menys dramàtic. Alhora que algunes naus de socors es mantenen en alta mar, d'altres es dirigeixen a terra per repartir per Itàlia als rescatats, que hauran d'esperar al voltant d'un any que se'ls concedeixi l'asil o se'ls expulsi. És el cas dels més de 3.000 que sempre poblen el centre de Mineo, a Catània. Si, per contra, són portats a algun centre de la península, com passarà avui quan la nau Bersagliere arribi a Reggio Calàbria, alguns –les estadístiques estimen que un 70%- intentaran continuar el seu camí en solitari per trobar les seves famílies als països del nord. De moment, Europa no reserva moltes més alternatives als que escapen de l'Àfrica fugint de la guerra i la misèria: o cadàvers al Mediterrani, o reclusos en centres que semblen presons, o fantasmes sense drets vagant per les ciutats.