_
_
_
_

L’Exèrcit nigerià allibera unes 700 dones i nens en una setmana

Els militars guanyen terreny a la secta islamista Boko Haram al bosc de Sambisa

José Naranjo
Dones i nens rescatats al bosc de Sambisa.
Dones i nens rescatats al bosc de Sambisa.EFE

Mentre que des de les Forces Armades de Nigèria s'anuncia a so de bombo i platerets cada victòria contra Boko Haram, com l'alliberament aquesta setmana de gairebé 700 dones i nens segrestats pel grup terrorista al bosc de Sambisa –es desconeix de moment si inclouen les joves raptades fa un any en una escola de Chibok–, la veritat és que molts nigerians segueixen desconfiant d’un Exèrcit que fins fa només tres mesos no feia més que fugir davant l'avanç dels gihadistes. “Victòries?”, es pregunta John Ngamsa, professor de Comunicació Social i Lingüística a la Universitat Moddibo Adama de Yola, “serà una victòria quan el suposat territori recuperat estigui sota control i hi hagi llei i ordre en aquest lloc, una cosa que no ha passat fins ara”, assegura.

Más información
Sense rastre de les 200 nenes raptades

L’Exèrcit de Nigèria, en col·laboració amb les Forces Armades dels països fronterers, el Txad, el Níger i el Camerun, va engegar una àmplia operació militar el febrer passat que ha aconseguit expulsar Boko Haram d'unes seixanta localitats que havien estat ocupades pels terroristes. No obstant això, la població encara no ha pogut tornar perquè els insurgents segueixen a les zones deshabitades dels voltants, sobretot als boscos i les zones muntanyenques, on els resulta més fàcil amagar-se i des d'on segueixen llançant atacs. Fa uns dies, per exemple, van penetrar als pobles de Mafa i Marte, a l'estat de Borno, i van causar dotzenes de morts.

Una altra zona on Boko Haram ha aconseguit fer-se fort és a les proximitats del llac Txad. Fa una setmana, centenars de terroristes van atacar l'illa nigeriana de Karamga i van assassinar almenys 74 soldats i civils, segons el Govern del país veí, que ha revelat que 156 dels atacants també van morir en els combats. “Estem parlant d'un vast territori que segueix fora de control. Encara són aquí, amagats, ataquen avui en un lloc i demà en un altre”, afegeix Ngamsa. La recent victòria electoral de l'exgeneral Muhammadu Buhari, considerat un polític de mà de ferro en contrast amb l'encara president Goodluck Jonathan, a qui s'acusa d'extrema debilitat, és un element més per a l'esperança entre els nigerians, però la sensació que s'estén pel país és que aquesta guerra està lluny d'haver-se acabat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Naranjo
Colaborador de EL PAÍS en África occidental, reside en Senegal desde 2011. Ha cubierto la guerra de Malí, las epidemias de ébola en Guinea, Sierra Leona, Liberia y Congo, el terrorismo en el Sahel y las rutas migratorias africanas. Sus últimos libros son 'Los Invisibles de Kolda' (Península, 2009) y 'El río que desafía al desierto' (Azulia, 2019).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_