Morrisey, una marca més al mercat
L'exlíder dels Smiths va deixar clar que no es troba en estat de gràcia
Venia d'un concert tan irregular que superar-lo no es preveia titànic. I sí, Morrissey, afavorit per les dimensions d'una sala de grandària humana, en què les distàncies juguen a favor del magnetisme, va passar de nou per Barcelona i va millorar la impressió de la seva visita més recent, fa amb prou feines mig any en un Sant Jordi Club que se li va fer massa gran. I potser pel record d'aquell concert i per la seva proximitat en el temps, l'estrella no va aconseguir esgotar totes les entrades del Razzmatazz, fet que ja en si mateix és una prova que aquesta imatge icònica del romanticisme artístic no passa pels seus millors moments, i la seva popularitat incòlume queda només en una mena de guàrdia pretoriana que morirà amb ell.
Morrissey
Razzmatazz
Barcelona, 29 d'abril
En molts sentits el seu pas pel Razzmatazz va fer pensar en la seva visita anterior, ja que el concert va alternar moments irregulars, en bona mesura quan coincidien amb el pas per escena dels temes del seu últim disc, amb arrencades en les quals el públic celebrava de bon grat els moments més afortunats de la seva carrera en solitari, o bé els records dels ja llunyans Smiths. I la sala va jugar a favor, ja que desconnectar del concert resultava més difícil a causa de la proximitat d'una figura fet i fet icònica la gestualitat de la qual, fonamentada en un ego de proporcions bíbliques, resulta de ben segur cridanera. Tot i això Morrissey no va signar un concert memorable, potser més a causa del seu repertori i de la manera d'alternar material que a les seves prestacions vocals, al Razzmatazz bastant millors que en la seva darrera visita.
Així va anar la cosa, Morrissey no va deixar la sensació d'artista en estat de gràcia o de creador que encara ha d'oferir els seus millors instants. Pagat de si mateix fins a l'extrem de sotmetre als seus espectadors a una introducció al concert consistent en un vídeo de mitja hora en el qual va repassar les seves referències culturals, un capritx que no va funcionar en absolut i que va fer acabar la paciència de molts assistents, Morrissey va camí de ser només Morrissey, una marca en si mateixa aliena a les voltes del món. Això sí, la grolleria de les seves denúncies visuals animalistes van continuar en clau de brotxada que va entrar en contradicció amb l'elegància, finor, classe, distinció i refinament de què presumeix com els seus grans actius.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.