Podem en crisi

La dimissió de Juan Carlos Monedero, cofundador i un dels ideòlegs de Podem, representa una dura maçada per al projecte que lidera Pablo Iglesias. Com tot partit polític –molt més un que acaba de néixer, i que tant èxit ha obtingut en tan poc temps–, Podem ha viscut tensions internes, tant pel que fa a les estratègies electorals com a les organitzatives. No obstant això, fins avui, les bones perspectives electorals, juntament amb la capacitat de la cúpula dirigent, molt cohesionada, de mantenir un rumb clar, havien mantingut l'organització a resguard d'aquestes tensions.

Però ara Podem comença a esgotar-se en els dos àmbits. D'una banda, les enquestes mostren des de fa un temps que ha tocat sostre; fins i tot que podria estar cotitzant a la baixa entre uns votants que tenen a la seva disposició noves possibilitats i opcions per castigar el bipartidisme i la corrupció. D'altra banda, la unitat en la seva cúpula dirigent, ja posada en dubte pel que fa a les estratègies a seguir per administrar els vots obtinguts a Andalusia, sembla ara trencar-se amb l'abandó d'un dels seus principals pares ideològics.

És difícil dir quant han pesat els motius personals i quant els ideològics en la decisió de Monedero. D'una banda, la seva imatge pública s'ha vist summament deteriorada per l'escàndol dels pagaments procedents de Veneçuela. No és una hipòtesi descartable; encara que no es disposa de proves fefaents, sí que hi ha indicis versemblants que aquells pagaments van representar en realitat un finançament encobert del Govern veneçolà al procés de constitució de Podem. Que Monedero decidís llavors assumir com a propis aquests pagaments en honor de no perjudicar la imatge de Podem, però que ara es trobi frustrat per la deterioració de la seva imatge i l'ostracisme públic al qual s'ha vist sotmès, explicaria la duresa i la publicitat de la seva ruptura. Amb aquest trencament, Monedero es reivindica davant les bases de Podem com algú no contaminat per la proximitat del poder; és a dir, precisament com algú que considera que en política la fi (guanyar) no justifica els mitjans (pervertir el discurs, renunciar als principis o mentir els electors).

Però la seva dimissió, que en pretendre mostrar el seu escàs interès en el poder intenta restaurar la seva pròpia imatge pública, danya simètricament Pablo Iglesias i el projecte de Podem, que queda retratat per Monedero com un pla oportunista i cínic en el qual, com es critica dels altres partits de la vella política, tot s'hi val per arribar al poder. Amb la reivindicació de la figura d'Eduardo Galeano, mort recentment, davant la implacable persecució del poder costi el que costi que exemplifica Juego de Tronos, la sèrie favorita de Pablo Iglesias, Monedero va llançar dijous un potent torpede contra la línia de flotació de Podem.