La mare coratge de Baltimore

Toya Graham diu que se sent una mica “desconcertada” per la fama adquirida de la nit al dia. Concretament, des de la nit de dilluns. Va ser quan van començar a circular les imatges de com aquesta dona afroamericana apareixia feta una fúria als afores d'un centre comercial i començava a donar bufetades al seu fill adolescent, Michael, fins a fer que s'apartés del grup que va començar els violents disturbis a Baltimore. Però “la mare de l'any”, com l'ha batejat la premsa nord-americana, no es penedeix que el seu impuls hagi estat vist per mig planeta.

“Jo només estava intentant apartar el meu fill de tot aquell caos i confusió. La meva màxima por és que es converteixi en un altre Freddie Gray”, explica. Gray és el jove negre de 25 anys que va morir sota custòdia policial, un fet que ha desfermat l'onada de protestes a Baltimore que va portar que es decretés l'estat d'emergència i un toc de queda en aquesta ciutat, a menys d'una hora de distància de la capital dels Estats Units. “Per tant, em vaig enfadar, però perquè tenia por, ell sap molt bé el que està passant i no hauria d'haver format part d'això”, subratlla.

Graham té aquests dies moltes visites i les rep coqueta –porta els cabells pentinats amb cura, llargues pestanyes postisses, maquillatge i manicura impecables– asseguda en un sofà i envoltada dels seus fills. Des del refugi que ofereix el saló de casa seva, els seus temors poden arribar a semblar una mica exagerats. Tot i així, no ho són quan es travessa el llindar de l'habitatge. De la filera d'habitatges unifamiliars que cobreixen –entre descampats– la seva illa de cases, només la seva i dues més estan habitades. La majoria dels edificis estan abandonats i les seves portes i finestres mal tapats amb planxes de fusta. La curiositat que ha despertat el seu impuls –o gesta, segons qui ho expliqui– fa que aquests dies una munió de periodistes busquin el número de la seva porta. Però, normalment, el carrer on Graham, de 43 anys, viu com a mare soltera amb els seus sis fills i una néta al càrrec és un dels que un no resident d'aquest barri majoritàriament negre prefereix evitar fent una gran volta, sobretot quan cau la nit.

Freddie Gray vivia en un d'aquests deprimits carrers a l'oest de Baltimore, on l'ingrés mitjà familiar està per sota del llindar de la pobresa i on més de la meitat dels veïns no tenen una feina estable. “Vivint en una societat com aquesta en què vivim, i tenint en compte que molts dels seus amics han estat assassinats, jo sempre intento protegir-lo del món exterior”, explica Graham per defensar el seu acte impulsiu. Michael només té 16 anys i és l'únic home de la seva prole. La seva mare està decidida a fer que en compleixi molts més. Per tant, tornaria a actuar de la mateixa manera si calgués. Encara que les càmeres tornessin a registrar cadascun dels seus passos i els seus mastegots. Fins i tot en un país on donar una bufetada suau a un nen està molt mal vist.

“No dic que no ho tornaria a fer perquè és el meu fill. Si pegar-lo una o dues vegades és la manera que tinc d'arribar fins a ell, que comprengui que aquesta no és manera de viure i em faci cas, llavors ho faré”, sosté. I recorda que el seu fill és molt més alt que ella. Però hi ha alguna cosa que Graham també vol deixar molt clar: “Ell sap que l'estimo”. Al seu costat, Michael assenteix. No està gaire ressentit per haver-se convertit en el coprotagonista involuntari del famós vídeo. Li continua parlant? “Sí, esclar”, respon la seva mare. Michael calla, però somriu.

“Ho comprèn”, respon la seva mare per ell. “I molts dels seus amics li diuen: ‘De vegades m'agradaria que la meva mare també em fes això a mi, potser llavors no estaríem als carrers com ara'”. Michael tampoc no la contradiu aquesta vegada.