L’Eurocambra demana a Brussel·les que actuï pel fiasco del Castor

El Parlament Europeu demana responsabilitats polítiques pel Castor, el magatzem de gas construït davant de les costes de Vinaròs (Baix Maestrat) i el fracàs del qual hauran d'abonar els consumidors espanyols en la factura energètica durant els propers 30 anys. El ple de l'Eurocambra ha aprovat aquest dijous un text que “insta la Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) a prendre mesures per evitar que els ciutadans espanyols hagin d'abonar […] 1.300 milions d'euros en compensació per un projecte precedit d'una avaluació desastrosa”. El requeriment no té conseqüències pràctiques, però sí que pressiona políticament l'Executiu comunitari perquè assumeixi responsabilitats en un projecte que va contribuir a finançar.

La iniciativa, el ponent de la qual ha estat el diputat verd Ernest Urtasun, ha rebut 350 vots a favor (tots els socialdemòcrates, els verds, l'esquerra minoritària i alguns liberals) i 263 en contra, principalment del Partit Popular Europeu. Només hi ha hagut tres diputats populars que li han donat suport, entre ells Francesc Gambús, el representant d'Unió Democràtica de Catalunya. “Creiem que el BEI no pot eludir la seva responsabilitat, va ser un actor indispensable perquè un projecte desastrós com Castor es dugués a terme", ha assegurat Urtasun després de la votació. El diputat assegura que insistirà a la Comissió perquè compleixi el que ha demanat el Parlament.

La segona mesura exigida en aquest text consisteix que l'Executiu comunitari investigui si “les decisions del Govern espanyol sobre Castor es poden considerar una ajuda estatal prohibida”, una potestat que té la Direcció General de Competència. El contracte signat el 2008 –sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero– amb la propietària de Castor, controlada en un 67% per la constructora ACS, incloïa una concessió de 30 anys, considerada abusiva per l'actual Govern espanyol encara que no va poder retirar-la. A més, es fixava una indemnització milionària (1.350 milions d'euros) que ACS va acabar cobrant en un període inusualment ràpid: un mes després de ser aprovada en Consell de Ministres.

El projecte d'un dipòsit de gas submarí al Mediterrani pretenia emmagatzemar prou gas per proveir totes les necessitats de consum d'Espanya durant 17 dies. Mai va arribar a funcionar perquè l'empresa va renunciar al projecte després d'haver-se relacionat la seva construcció amb mig miler de terratrèmols registrats a la zona de Castelló el setembre del 2013. El Govern espanyol va optar llavors per la indemnització en argumentar que resultava més barata aquesta opció que posar en marxa el projecte.

La petició de responsabilitats a Europa pel Castor figurava en un paràgraf de l'informe d'activitat anual del Banc Europeu d'Inversions, però el Partit Popular Europeu va demanar votar-ho a part perquè es tractava d'una qüestió amb repercussions polítiques. D'aquesta manera els diputats d'aquest grup van poder aprovar l'informe del BEI, però van rebutjar les reclamacions sobre el fallit magatzem de gas.

El Castor va ser un dels primers projectes d'un programa de bons europeus engegat per l'anterior Executiu comunitari per potenciar plans de creixement en l'economia comunitària. El BEI va aportar 200 milions d'euros, sense que s'haguessin fet els estudis necessaris sobre l'impacte de perillositat sísmica.