Rajoy preveu acabar la legislatura amb més ocupació que el 2011

Les noves previsions del Govern espanyol, plasmades al programa d'estabilitat enviat aquest dijous a la Comissió Europea, amplifiquen el missatge més recent de l'Executiu del PP, que subratlla una acceleració del creixement econòmic i de la creació d'ocupació. Mariano Rajoy ja havia anticipat que el nou diagnòstic oficial situa l'avanç del PIB per aquest any en el 2,9% i ara el programa d'estabilitat vaticina creixements propers al 3% fins al 2018.

Una recuperació més robusta que, segons el Govern central, es traduirà en més ocupació: per aquest any vaticina 601.000 nous llocs de feina, just el necessari per superar el nivell d'ocupació (18,17 milions davant de 18,15 milions d'ocupacions a finals del 2011) amb el qual va tancar l'anterior legislatura. I anticipa que es generarà almenys mig milió de llocs de feina a l'any fins al 2018, cosa que situaria l'ocupació en 19,7 milions d'ocupacions en aquest horitzó. Després del descens estimat de la desocupació per aquest any (590.000 aturats menys), per baixar dels cinc milions d'aturats, la taxa d'atur també acabaria el 2015 (21,1%) una mica millor que l'últim trimestre del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (22,6%), encara que l'Executiu del PP ja donava per aconseguida aquesta fita que perseguia en la previsió oficial anterior (22,2%). 

Fa dos anys, quan hi havia 6,2 milions d'aturats i la taxa d'atur arribava al 27%, el Govern espanyol va ajustar els seus pronòstics, superats per la realitat, i es va tornar més pessimista sobre la sortida de la crisi, després d'una arrencada de legislatura marcada per la reforma laboral, les retallades pressupostàries, el rescat europeu a la banca i una nova recessió. Des de llavors, l'Executiu de Rajoy havia estat molt cautelós en les previsions, més ajustades a les d'organismes internacionals i analistes privats. Però l'inici de la recuperació, el 2014, va ser una mica inferior del previst, amb un avanç de l'1,4% en el PIB i la creació de 434.000 llocs de feina. I, quan les cites electorals truquen una altra vegada a la porta, la previsió oficial torna a situar-se entre les més optimistes.

El creixement previst (un avanç del 2,9%) per aquest any pel Govern espanyol supera el pronòstic dels analistes privats espanyols (un 2,6% de mitjana, segons l'últim panell de Funcas), del Fons Monetari Internacional (2,5%) o de la Comissió Europea (2,3%), que també han revisat a l'alça la seva estimació sobre l'economia espanyola.

Però que sigui més optimista no vol dir que no tingui arguments per sostenir-ho: el primer trimestre del 2015, segons ha revelat també aquest dijous l'INE, el PIB va créixer un 0,9%, el major avanç trimestral del 2007, cosa que ja suposa un 2,6% comparat amb els mesos inicials del 2014. I tot apunta que els factors extraordinaris que ajuden aquest intens avanç continuaran damunt la taula fins a l'estiu: el petroli molt més barat que el 2014 i les millors condicions financeres després de la intervenció del BCE (amb un estalvi notable per als hipotecats i certa recuperació del crèdit nou) impulsen el consum privat i l'ocupació. La depreciació de l'euro, un altre efecte col·lateral del pla del BCE, facilita que se sostinguin les exportacions i alimenten el turisme.