Puja a 3.200 la xifra de morts al Nepal, que demana ajuda internacional

Sujit Kumar Thapa va sentir el terratrèmol del Nepal des del Japón. Dissabte aquest professional nepalès de 29 anys resident a Tòquio parlava amb els seus pares sobre les seves imminents vacances, coincidint amb la “setmana daurada” nipona, i com organitzar-se perquè la família els anés a recollir aquest diumenge a ell i a la seva dona a l'aeroport Thirupati de Katmandú. I, en aquells moment la terra, literalment, es va obrir.

“Pràcticament totes les cases del nostre poble s'han esfondrat”, explica Thapa, arribat finalment a Katmandú després d'un viatge de més de 36 hores i dues escales. La seva família no és una excepció. La casa paterna, “un habitatge tradicional” de ciment de dues plantes que va construir el seu pare, funcionari de professió, s'ha enfonsat. Cap dels seus cinc ocupants en va resultar ferit greu, però des de dissabte es troben sense llar, com milers d'altres nepalesos, i dormen en tendes de campanya. Gairebé el mateix els ha passat a la família de la seva dona. El seu poble d'origen, Palansee, es troba a la zona de Bhaktapur, una de les més perjudicades pel moviment tel·lúric. 

Més de 3.200 persones han mort i més de 6.000 n’han quedat ferides, segons les últimes xifres oficials, al terratrèmol de magnitud 7,8 que ha assolat aquest muntanyenc país asiàtic, el pitjor des de 1934, quan 8.500 persones hi van perdre la vida.

Les autoritats del país, que ahir va tornar a sacsejar-se per fortes rèpliques, intentaven desesperadament rescatar els supervivents entre la runa i atendre els milers de ferits. Molts d'ells esperaven a ser tractats als polsosos carrers de Katmandú, a causa de la insuficiència de mitjans i saturació dels hospitals. “Tant els centres mèdics públics com els privats estan saturats i estan atenent els pacients al carrer”, va alertar l'ambaixador del Nepal a l’Índia. 

El sisme de dissabte va causar l’esfondrament de molts edificis de la capital, sobretot a l'extraradi, on es troben els barris més pobres. Dels que queden dempeus, molts tenen problemes greus d'estabilitat.

Diversos països es van mobilitzar per donar suport a les autoritats nepaleses enviant-hi equips de rescat i assistència així com aliments, però l'esforç humanitari avançava amb grans dificultats. La pluja intensa es va sumar a les carreteres tallades i a les deficiències estructurals.

“Només tenim un centre d'operacions aquí. En necessitaríem almenys 15”, relatava a l'agència Reuters el cirurgià Dipendra Pandey, del Centre Nacional de Traumatologia del Nepal. Pandey havia practicat 36 operacions en les 30 hores següents al sisme.

El país ha declarat l'estat d'emergència nacional i el primer ministre, Sushil Koirala, que va tornar precipitadament ahir a la nit d'un viatge oficial a Indonèsia, ha demanat la col·laboració de tots els ciutadans i els ha instat a no perdre la calma malgrat les fortes rèpliques que continuen sacsejant el terreny. Aquest diumenge es va registrar un nou moviment de 6,3 graus.

Alguns ciutadans intenten aixecar la runa amb les seves pròpies mans. Uns altres van a donar sang perquè el requereixen desesperadament uns hospitals desbordats i on, segons testimonis presencials, ja no hi ha espai on col·locar els morts. Les comunicacions s'han vist greument afectades i el funcionament dels telèfons i d'internet és, si més no, esporàdic. Els talls en el subministrament elèctric que ja pateix el país de manera crònica s'han aguditzat.

Un dels grans problemes potencials a Katmandú és la falta d'aigua potable. El subministrament d'aigua corrent ha deixat de funcionar i l'embotellada ja escasseja. També tenen por que puguin estendre's les malalties contagioses.

Molts monuments antics, especialment temples de fusta i tova, han quedat destrossats. Dissabte, desenes de persones van morir quan es va esfondrar la torre Dharara, de 62 metres, una de les atraccions turístiques de la capital nepalesa.

Thapa atribueix les greus destrosses deixades pel sisme no només a l'escassa profunditat de l'epicentre, a 150 quilòmetres a l'oest de Katmandú, o la potència del moviment tel·lúric. El terratrèmol de Fukushima ja el va trobar al Japó, on resideix des de fa 7 anys, i segons recorda, els edificis d'aquell país no van caure.

No serveix d'excusa la ignorància. Les generacions més veteranes encara evoquen el terratrèmol de fa 81 anys que va deixar una forta empremta en el sentir col·lectiu. Els més joves han viscut tota la seva vida sabent que la inestabilitat del subsòl de les muntanyes nepaleses, entre les més joves del món, podia originar una catàstrofe similar en qualsevol moment. “A la vall de Katmandú s’hi viu amb aquesta por sempre”, recorda.

“Al Nepal no hi ha cap tipus de planificació per als terratrèmols”, apunta.

 Però per Thapa no és l'únic factor. També intervé la pobresa general d'aquest país de 28 milions d'habitants i un dels de renda per càpita més baixa del món, que té com a principal font d'ingressos el turisme, l'agricultura i remeses que emigrants com ell envien als seus familiars.

El jove expressa el desig que el terratrèmol porti almenys algun un raig d'esperança. La comunitat internacional ha ofert tot el seu suport per a les tasques de rescat, segons recorda. L’Índia, França, els Estats Units i Espanya, entre altres països, han ofert la seva ajuda incondicional. Thapa espera que aquesta assistència es plasmi també en l'etapa de la reconstrucció. I —desitja— la catàstrofe pot servir de catalitzador perquè, finalment, el Nepal adopti mesures estrictes de seguretat contra els terratrèmols en la construcció dels edificis.