El Barça, al dictat de Messi

Fa una setmana que Messi va reconèixer a la revista anglesa ‘FourFourTwo’ que no era dels que cridava al vestuari ni al camp. No li cal perquè ell parla i governa amb la pilota entre els peus, amb el Barça al dictat de la seva esquerra i també del seu cervell perquè davant l'Espanyol va llegir les necessitats del partit i les debilitats del rival per descompondre'l. No és que corregués com un posseït o jugués en combustió permanent, sinó que en va tenir prou carregant-se una parcel·la òrfena d'entrelínies per construir el seu imperi i la ruïna blanc-i-blava.

La impotència la va reflectir amb persistència el migcampista Abraham, amb escarafalls, laments i protestes perquè el Barça aconseguia constants avantatges a la medul·lar. Cosa lògica perquè els tres migcampistes blaugrana gaudien de superioritat en el seu tram davant el 4-4-2 de l'Espanyol, sobretot perquè cap dels dos davanters es desgastava en les ajudes —cosa que va tractar de corregir Sergio González en exigir-los un esforç de més— i perquè Messi va aprofundir en la ferida amb les seves diagonals sense pilota a la recerca del buit per actuar de palanca. Així jugava el Barça al que sap i al que el va catalogar com el millor equip del planeta, potenciant el futbol amb els migcampistes amb passades i triangulacions infinites, amb Rafinha i Iniesta més passadors que conductors. Fins que la pilota arribava al 10, agitador espectacular, fi crupier, precís quarterback.

El davanter argentí va llegir les necessitats del partit i les debilitats del rival per descompondre'l

Messi no ha marcat cap gol els últims quatre partits de la Champions —els vuit són obra dels seus companys de línia, quatre de Neymar i els mateixos de Luis Suárez—, i també es va allunyar des del principi del costat i de l'àrea davant l'Espanyol per treure l'esquadra i cartabó i fer jugar els seus companys, versió generosa d'un futbolista que sempre s'ha definit per la seva relació amb el gol. Va començar el seu recital amb una passada per dins al desmarcatge de Neymar que Casilla va acabar avortant; va prosseguir amb una altra assistència cap a la ruptura de Rafinha que va acabar en una rematada de cap de Luis Suárez; va insistir amb una altra filtració a la carrera d'un Neymar que va errar en la vaselina; i a la quarta li va arribar la recompensa, amb un canvi d'orientació a la galopada d'Alba, que la va posar al centre, on Luis Suárez la va deixar passar i Neymar va encertar en la rematada. Insultat per la graderia, Messi va fer el sord i va seguir a la seva, llavors ja una mica més avançat, a la recerca d'un gol que li va arribar després d'una combinació a la frontal de l'àrea, un centre de Luis Suárez —que estava en posició de fora de joc—, una rematada de Neymar i un rebuig que el 10 va embocar per festejar el seu gol 47 de la temporada.

És un fora de sèrie. Vaig tenir la sort de jugar amb ell, però avui he tingut menys sort de tenir-lo davant” Sergio González

Amb el duel més calent al segon acte, Messi va rebre algun atac de més sense queixar-se, com un d'involuntari de Víctor Álvarez al cap i un altre de malintencionat d'Álvaro, que el va atropellar per darrere. No va actuar igual Jordi Alba, que va protestar a Mateu Lahoz una jugada innòcua i el va expulsar amb doble targeta groga; superioritat numèrica de l'Espanyol. Però a Leo poc li va importar, ja que a la següent jugada va trencar Colotto per enfilar fins a Casilla, jugada resolta amb un xut al pal. I poc li va faltar per completar una passada de Neymar, ben buidat per la saga blanc-i-blava. No va fer gaire més, pendent com estava el Barça de tancar el partit. Tampoc va fer falta. Ja ho havia resolt, com gairebé sempre, impulsat per un Messi que es fa admirar per propis i estranys. “És un fora de sèrie, un futbolista superlatiu. Vaig tenir la sort de coincidir amb ell a la Lliga, però avui he tingut menys sort de tenir-lo davant", va concedir Sergio González, entrenador de l'Espanyol.