Isabel Coixet rep a Màlaga el premi a tota la seva carrera

“Resistir és existir”. Isabel Coixetté gravada aquesta frase de Win Wenders ben endins. Més en un dia en el qual rep el premi a tota la seva carrera al Festival de Màlaga, amb només onze llargmetratges i 55 anys. La cineasta catalana, que ha presentat Learning to drive, una història d'amor en to de comèdia protagonitzada per Patricia Clarkson i Ben Kingsley i basada en un relat de Sarah Kenochan, publicat a The New Yorker, té clar que continuarà lluitant per fer un cinema diferent –"les dones obedients no fan història"–, un cinema que faci somriure, plorar, commoure o enfadar l'espectador, el que mai no deixa indiferent. Kingsley és un taxista sikh que ensenya a conduir pels carrers de Nova York a Clarkson, una editora recentment separada del seu marit.

Quan la van trucar per anunciar-li aquest premi es va quedar de pasta de moniato, sorpresa. "Jo? a una carrera? retrospectiva?", els va contestar. "Sempre tinc la sensació d'estar a la casella número u, d'estar començant", assegura exultant en l'assolellada i calorosa terrassa d'un hotel malagueny. Una de les coses que aquest premi li ha brindat ha estat confrontar-se amb el seu passat. Com el viatge que ha fet amb Elena Trapé, autora d'un documental sobre la seva vida en el cinema, a la bugaderia on va rodar el seu primer llargmetratge Coses que no et vaig dir mai als Estats Units fa gairebé 20 anys. "Ha estat molt fort tornar-hi, veure que res no havia canviat, que allà hi havia tota una vida aturada, i que jo sí que he canviat. D'alguna manera, em va enfrontar a la persona que jo era llavors, plena de pors i dubtes, vaig recordar com tots els meus amics em deien que era una bogeria ficar-me en aquesta història als Estats Units i com la meva tossuderia augmentava a mesura que en el meu entorn em desaconsellaven l'aventura. Va ser una lluita contra moltes coses. Ha estat una trobada estranya i bonica". I, llavors, quina conclusió n'ha tret? Com ha canviat? "Que continuo sent tossuda, més que mai, i que aquest impuls que em portava a voler explicar històries continua igual d'intacte, i que la curiositat per fer coses diferents i per intentar commoure amb històries que a mi em commouen no m'ha abandonat".

A més de Learning to drive, un encàrrec i obstinació personal de Patricia Clarkson que ve des que les dues es van conèixer en el rodatge d'Elegy, Coixet està molt orgullosa d'haver pogut presentar a Màlaga dos curts com a productora: Sara a la fuga, dirigit per Belén Funes, i Teeth, de Jennifer Cox. “Pensar que d'alguna manera he donat un cop de mà a dues persones perquè comencin és de les coses que més satisfaccions em dóna. M'hagués agradat que en els començaments de la meva carrera algú hagués vist en mi el que jo he vist en aquestes dues grans cineastes que tenen moltes coses a dir".

Amb aquesta producció íntegrament nord-americana que s'estrenarà a Espanya el proper 3 de juliol, Coixet s'ha enfrontat a l'oportunitat de dirigir una comèdia –"ha estat un gran alleujament dirigir una pel·lícula en la qual per primera vegada no calia treure els mocadors o obrir-se les venes", diu divertida–, però també l'ha incitat a aprendre a conduir com la protagonista de la pel·lícula. “M'ha donat una independència que no em podia imaginar. Això sí, sé conduir, però no aparcar, perquè vaig aprendre'n a Los Angeles. Ara sóc capaç de posar música de Nick Cave i encadenar quilòmetres i quilòmetres sense parar. Segueixo les indicacions que Ben Kingsley fa a Patricia Clarkson en la pel·lícula i és aquest exercici gairebé de meditació transcendental que cal aconseguir per posar-se al volant. Quan condueixo m'oblido de tot i em relaxo”.