400 quilos de roba usada per fer-se preguntes

Qui ha fet la meva roba? I encara més, en quines condicions s’ha fet la meva roba? Aquestes són les preguntes que el Fashion Revolution Day (FRD) vol que els ciutadans ens fem, amb la intenció de despertar consciències sobre la part més fosca de la indústria de la moda, que sovint aconsegueix posar als aparadors roba a preus tan econòmics perquè es fabrica en països on no es respecten els drets laborals, els treballadors tenen uns salaris que no els permeten cobrir les seves necessitats i els procediments utilitzats en la confecció són perjudicials per al medi ambient. Alhora que en una setantena de països, l'FRD s’ha celebrat per segona vegada aquest divendres a Barcelona, amb una performance, on 400 quilos de roba usada, cedits per Humana, han servit per dibuixar les inicials del moviment a la plaça dels Àngels i fer-nos reflexionar sobre el consum desbocat.

L’acció reivindicativa ha començat a la plaça de la Gardunya, on s’han concentrat unes 200 persones convocades per l’associació Moda Sostenible Barcelona. Lluint les millors gales de moda sostenible, que tan podia ser roba de marques eco o de segona mà, els participants han desfilat pels carrers del centre del Raval mostrant pancartes, amb reclams com "sigues curiós" o "descobreix", convidant els vianants a interessar-se per les condicions laborals i els impactes ambientals que hi ha darrere la roba que portem. Una vegada a la plaça del Macba, més persones s’han sumat a la iniciativa, en què s’han dibuixat les lletres FRD.

Aquest any, es volia posar l’accent en la quantitat de roba que es compra i es llença als països occidentals, un consum que les cadenes de roba barata afavoreixen, i que genera una gran quantitat de residus tèxtils que comporten un problema ambiental. La cançó de la cantaora Carmen Doorá, titulada Se compra y se tira, i que fa referència a aquest consumisme, ha posat l’acompanyament musical a l’acte. La presidenta de Moda Sostenible Barcelona, Virginia Rondeel, s’ha mostrat molt positiva amb la resposta, perquè considera que el missatge està “arribant cada vegada a més gent”. “Aquest és l’objectiu”, ha continuat, “anar conscienciant a la gent” sobre l’impacte social i mediambiental del consumisme desenfrenat de moda.

El Fashion Revolution Day va néixer després de l’accident més tràgic de la indústria tèxtil, l’enfonsament d’un complex de fàbriques a Bangla Desh el 24 d’abril del 2013, on van morir més de 1.100 persones i més de 2.000 van quedar ferides. A partir d’aquell dia, les dissenyadores angleses Carry Somers i Orsola de Castro van començar a forjar el moviment Fashion Revolution, per denunciar el greu impacte social i ambiental de la indústria de la moda. L’any següent, el mateix dia de l’esfondrament es va celebrar per primer cop el Fashion Revolution Day en una cinquantena de països, amb la intenció de recordar les víctimes i dir prou a l’explotació laboral.

A Barcelona, aquell dia es va celebrar la primera passarel·la de moda sostenible, organitzada per l’associació, que feia pocs mesos que s’havia creat a la ciutat. Està impulsada per dissenyadors i fabricants locals que aposten per uns sistemes de producció vinculats a l’slow fashion, que es basa en el comerç just i en minimitzar l’impacte ambiental de la producció, a més de rebutjar les tendències efímeres que converteixen la roba en un producte d’utilitzar i llençar. Un any i mig després, l’associació ja té un centenar de membres i va organitzar l’octubre passat el Bcn Ethical Fashion Fest, un festival de moda sostenible que es repetirà el proper juliol.