Adam Gadahn, nord-americà convers i portaveu d’Al-Qaida
L'operació duta a terme pels EUA al gener va causar la mort del portaveu terrorista i d'Ahmed Faruk, líder també de la xarxa
El Departament d'Estat nord-americà oferia un milió de dòlars per informació que servís per arrestar Adam Iahiye Gadahn, de 36 anys, un dels portaveus i rostres més significats de la xarxa Al-Qaida i un dels nord-americans vinculats a la xarxa terrorista més buscats després de la mort el 2011 d'Anuar al-Aulaki a les muntanyes del Iemen. Com Al-Aulaki, Adam Gadahn, nascut Adam Pearlman i conegut també com Azzam l'Americà, va morir en l'atac d'un dron nord-americà. Va caure en una operació antiterrorista al gener, segons ha comunicat aquest dijous el president Barack Obama en una intervenció en la qual ha informat de la mort per error de dos ostatges a la frontera afganopakistanesa i del també nord-americà Ahmed Faruk, membre destacat d'Al-Qaida. Segons ha detallat el president, aquests tres últims van morir en un atac diferent del de Gadahn.
Es desconeixia el parador exacte de Gadahn, però se'l situava per terres pakistaneses. El seu periple gihadista recorda sens dubte el d'Al-Aulaki, nord-americà de Nou Mèxic i d'origen iemenita, tot i que no va arribar a tenir la seva influència ideològica. Gadahn va néixer a l'Estat d'Oregón l'1 de setembre del 1978, segons consta a la fitxa de l'FBI. Va viure en una petita granja californiana fins que es va mudar als 16 anys a Santa Ana amb els seus avis paterns, jueus com el seu pare.
Gadahn es va convertir a l'islam l'any 1995. Com ja detallava The New Yorker el 2007, que va recollir el testimoni del jove nord-americà a Becoming muslim (Convirtir-se en musulmà), text que va publicar a Internet, tant ell com els seus germans es van vincular durant els seus anys d'escola a organitzacions cristianes, a les quals va acabar criticant –com també va fer amb la música metal que escoltava–. Considerava "ridícula" la creença en la Trinitat. El jove d'Oregón va entrar a formar part d'un grup de discussió de la Societat Islàmica del comtat d'Orange. I a partir de llavors va començar a disparar-se el seu radicalisme.
Les postures de Gadahn eren excessives fins i tot per al màxim responsable de la mesquita que freqüentava, Haitham Bundakji, a qui va acabar agredint, motiu pel qual va haver de passar dos dies a la presó. Aviat va passar a treballar a l'organització islamista Charity Without Borders, organització que el Departament d'Estat va tancar després de l'11-S del 2001 pels seus vincles amb el terrorisme.
Llavors, Gadahn ja feia tres anys que era fora del país i havia aparegut en els primers vídeos d'Al-Qaida amenaçant els seus compatriotes. El 2006, la justícia nord-americana el va acusar formalment de traïció i de donar suport a Al-Qaida.
Gadahn va passar durant el seu ensinistrament pel conegut camp d'Al-Faruk de l'Afganistan i des d'allà el seu ascens va ser meteòric, sobretot vinculat als aparells de propaganda d'Al-Qaida. Com Al-Aulaki, el domini de l'àrab i l'anglès l'ha impulsat a ser una veu habitual d'As Sahab, principal mitjà de comunicació d'Al-Qaida central i Inspire, revista de la seva branca a la península Aràbiga (AQAP).
“On són els lleons de l'islam per prendre represàlies [...] contra França i el seu diari immoral Charlie Hebdo?”, va dir Gadahn en una intervenció datada el 30 d'abril del 2012, segons la documentació del grup d'intel·ligència SITE. En el número 10 d'Inspire, publicat el febrer del 2013, Gadahn va signar un text "exclusiu" sota el títol Als Governs dels croats d'Occident en el qual exigia als Estats que intervinguessin als països musulmans, en plena primavera àrab, que es retiressin "abans que fos massa tard".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.