El dia que Iniesta va deixar el tambor
El migcampista del Barça va recuperar el seu estil davant el PSG en una temporada de llums i ombres
Andrés Iniesta ha jugat 104 partits en la Champions i tot i que no ha marcat gaires gols, 10, se n'hi recorda algun d'històric, i moltes passades. Iniesta, amb un pinzell, ha omplert de sentit els últims deu anys de la competició. Un dia va demanar samarretes i dimarts les hi va regalar a Verrati i Maxwell, perquè ara és a ell a qui les hi demanen. És el tercer jugador amb més assistències, 22, empatat amb Cristiano Ronaldo (en 112 partits) i Kaká (en 86), per darrere de Giggs (27 en 71 partits) i Xavi (24 en 103). Per la porta de la Champions, precisament, es va reivindicar dimarts en una temporada plena de llums i ombres.
“Mai em vaig imaginar Iniesta tocant el tambor, ell toca el violí”, va dir una nit, sopant a Barcelona, Eduardo Galeano, després de rebre el premi Vázquez Montalbán. Parlava de Sud-àfrica i de vuvuzeles, de la terra on Iniesta va entrar en la història. Iniesta ha seguit dempeus tocant el tambor, fidel a la idea que el va treure de Fuentealbilla i el va portar a La Masia, el somni de ser jugador del Barça. I si Luis Enrique li va demanar més, l'hi va donar. I quan va agafar l'arc davant el PSG, el món va saber que continua sent-hi: va deixar el tambor i va tocar el violí.
“Mai me n'he anat”, diu Andrés; “Estic supercontent amb ell”, defensa Luis Enrique
Va treure el Barça des del centre, li va arribar la pilota al manxec i va buscar Messi, encara sobre el centre del camp. La Pulga la va passar a Mascherano, parella de Piqué com a central, 15 metres darrere seu, en el que va ser una declaració de principis: no hi havia pressa, l'eliminatòria anava 3-1 i era qüestió de jugar a futbol. I en aquestes, l'afició va descobrir que Iniesta continua sent Iniesta, que no se n'ha anat, que segueix aquí, que amb Xavi a la banqueta, el braçalet el porta ell. Massa temps sense tocar la pilota ha fet pensar, havia generat massa dubtes sobre el rendiment d'un Jaguar reconvertit en totterreny. Des de principi d'any que porta la roba de feina i ahir, que el partit li va donar per jugar amb esmòquing, va demostrar que continua sent especial, un jugador diferent, com els vins del celler que porten el seu nom, dels quals ahir va fer un tast privat a Barcelona.
“Estic supercontent del seu rendiment. No tinc res a retreure-li, al contrari”, ha repetit de manera constant Luis Enrique d'ençà que va començar el curs. Com més fortes eren les crítiques al volant, més ferma la defensa del seu entrenador, que el va posar gairebé sempre, sent un dels jugadors més utilitzats de la plantilla, al darrere dels porters i de Messi. “Jo mai me n'he anat, una altra cosa és que la gent em vulgui veure d'una manera o d'una altra. Però sempre he estat aquí, ajudant com puc perquè l'equip tiri endavant”, va assegurar el migcampista. I va afegir: “Les coses no sempre surten com un vol, però, sovint, la valoració que un fa no té per què coincidir amb la de la resta de la gent, perquè jo valoro coses que potser no es valoren des de fora”.
El Barça va recuperar els seus mecanismes i així és fàcil que Iniesta brilli” Ángel Cappa, entrenador
Dimarts, contra el PSG, Iniesta va jugar durant 45 minutsi el Barça va jugar com poques vegades ho ha fet aquest any. En un esprint espectacular, va agafar la pilota en propi camp i a la carrera, i a cop de cintura, va fer seure a quatre tipus vestits de blanc, que es van desplomar al seu pas, fins a desactivar-ne un cinquè amb la passada a Neymar, a qui va deixar sol davant Sirigu en la que es pot considerar la seva quarta assistència en aquesta Champions, les mateixes que porta Koke. “Va ser una jugada fantàstica i em va deixar sol. Només vaig haver d'eludir el porter”, li va agrair Neymar després. Ángel Cappa es va rendir a la seva grandesa: “En la primera part ha donat una lliçó, és un jugador meravellós. El Barça va recuperar els seus mecanismes i així és fàcil que Iniesta brilli”, va dir el tècnic argentí lloant els 45 minuts que va jugar el 8. Si es va quedar al vestidor al descans va ser perquè Luis Enrique va preferir protegir-lo, pensant en el derbi de dissabte al camp de l'Espanyol.
El partit d'Iniesta també va generar elogis entre els jugadors. “És una llàstima que Andrés sigui contemporani d'aquestes bèsties que acaparen tots els elogis”, va dir Javier Mascherano en referència a Messi i Neymar. “Iniesta és un jugador especial i entén el futbol d'una manera exquisida. Als que ens agrada això, gaudim d'ell”. Ja són 104 partits amb Iniesta a la Champions League, tocant el tambor o tocant el violí.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.