Dones, sexe feble per a la Viquipèdia

“Una mare de San Diego guanya el premi Nobel”. Així titulava un diari el 1963 la concessió d'aquest guardó a Maria Goeppert-Mayer: sense esmentar-la pel seu nom, sense precisar la seva condició de física nuclear excel·lent, sense esmentar, si més no, que tan sols una altra dona, Marie Curie, havia aconseguit abans que ella el Nobel de Física. Ambdues van rebre el flagell del biaix masclista: en el seu article a l'Enciclopèdia Britànica, Curie hi apareixia com a “esposa de” Pierre.

D'aquells temps de diaris que deixaven a la bústia nens amb bicicleta i grans enciclopèdies als prestatges ha plogut molt, però no ho sembla tant si observem com avui segueix parat en el dos el comptador de dones amb el premi Nobel de Física. O com l'enciclopèdia més consultada avui, la Viquipèdia, té molts menys articles biogràfics sobre dones que sobre homes. En la seva versió en espanyol, només el 12% del total.

Disposades a equilibrar la balança, mig centenar d'editores voluntàries de l'enciclopèdia s'ha reunit a la biblioteca de la Residencia de Estudiantes, a Madrid, per celebrar el 15è aniversari del programa For Women in Science de L’Oréal i la Unesco. Amb els teclats d'ordinadors i tauletes, llibres i fotocòpies, es disposen a començar una marató d'edició per completar 29 entrades ja existents i suplir amb articles nous les 39 absències d'algunes de les dones que han fet i fan història de la ciència a Espanya.

Es descriu l'escassetat de centres on formar-se en una Espanya opaca que després il·lumina l'“Edat de Plata”, però que ben aviat la Guerra Civil torna a enfosquir 

Els noms apareixen recollits en una llista en la qual abunden, per aquest ordre, biòlogues, químiques, físiques i farmacèutiques, i que abasta des de Dolores Cebrián (1881-1973) fins a Susana Marcos (1970).

En les biografies de les científiques més antigues s'hi descriu l'escassetat de centres on formar-se en una Espanya opaca que després il·lumina l'“Edat de Plata”, però que aviat, en un gir macabre, torna a enfosquir la Guerra Civil. Encara que castiga homes i dones, després del conflicte bèl·lic no es reparen d'igual manera els oblits.

El nou article enciclopèdic de Teresa Toral (1911-1994) mostra la seva admiració per Marie Curie, per la qual es va fer química. Acusada de fabricar armament per als republicans, va ser processada dues vegades pel franquisme. La seva feina havia suscitat tanta repercussió internacional que la filla de Curie, la també Nobel Irène Joliot-Curie, va acudir a la vista oral del seu segon judici, en el qual es demanava la pena de mort. Toral va aconseguir exiliar-se a Mèxic.

A Maria Montserrat Capdevila (1905-1993), matemàtica i astrònoma becada per la Junta de Ampliación de Estudios per estudiar a la Sorbona i primera matemàtica que va ser professora a la Universitat de Barcelona, el franquisme li va invalidar el càrrec perquè l'havia obtingut durant la República. Després d'una depuració, va aconseguir fer classe en un institut. Mai va tornar a universitat.

Un altre catedràtic va posar fi a la carrera de María Antonia Zorraquino: el seu marit. Segons relata l'enciclopèdia, “no va considerar apropiat que una dona treballés fora de casa”

De María Antonia Zorraquino, nascuda el 1904, la Wikipedia no indica quan va morir. El seu pare la va encoratjar a estudiar. Es va doctorar en química i va aconseguir entrar al laboratori de Antonio de Gregorio Rocasolano, però un altre catedràtic va posar fi a la seva carrera: el seu marit. Segons relata l'enciclopèdia, “no va considerar apropiat que una dona treballés fora de casa”.

No va ser l'única. Dorotea Barnés, nascuda també el 1904, va portar l'espectroscòpia Raman als departaments de química espanyols. Es va alternar amb altres grans científiques a la Residencia de Señoritas, l'equivalent femení de la Residencia de Estudiantes de García Lorca o Severo Ochoa. Sobre Barnés, la Wikipedia sentencia que és “considerada per alguns crítics com un dels casos més flagrants de geni frustrat per submissió matrimonial i la circumstància d'un marc bèl·lic, fins al punt que en la majoria de les seves biografies es desconeix el lloc i la data de defunció.”

“Josefa Molera (1921) va ser la primera dona que va treballar a l'Instituto de Química de Alonso Barba i va participar en el desenvolupament del primer cromatògraf de gasos. "No hi havia cap article d'ella i l'escullo perquè és química, com jo”, afirma entusiasta Cristina Biurrun, una de les editores voluntàries, mentre tecleja que van frenar durant anys la seva sol·licitud de doctorat “argumentant que a l'Instituto no hi havia cap dona investigadora”.

També es lloa d'altres científiques que fossin pioneres. María de los Ángeles Alvariño (1916-2005), descobridora de 22 espècies d'organismes marins, figura com la primera dona científica admesa a bord d'un vaixell d'investigació britànic. La paleontòloga Asunción Linares (1921-2005), com la primera catedràtica d'una facultat de ciències a Espanya.

Ja en les més joves, per fi, el dramatisme biogràfic dóna pas a l'objectivitat: s'hi glossen solament les fites professionals. Així, la física Susana Marcos posseeix un “índex h=26” (indica que l'autora ha publicat 26 articles citats almenys 26 vegades) i “ha patentat una dotzena de mètodes i/o elements que modifiquen o milloren de manera important les lesions òptiques i amb avanços crucials en oftalmologia”.

Sembla un èxit que els articles apliquin a la seva vàlua la mateixa vara de mesurar que a un científic, però hi falten encara molts altres noms per completar. El projecte d'edició segueix obert a qualsevol editor que vulgui continuar-lo a distància.