Márquez i la tàctica de Jerez

Marc Márquez és molt més que un canell extravertit, més que un cos de goma que es despenja de la màquina. És tot cap. A més de l'equip que té al darrere, que li dóna suport i l'anima en les seves decisions. Com aquella vegada, fa pràcticament un any, en la qual va voler arriscar amb dues parades en la sessió de classificació del dissabte, en lloc d'una, com feien tots els seus rivals. Va ser al GP d'Espanya de l'any passat, a Jerez. El circuit, no gaire llarg (4,4 km), es prestava a la prova: treure el màxim partit d'aquests 15 minuts en els quals es concentrava la lluita per la pole. I, com acostuma a fer, ha arriscat i ha guanyat. S'ha apuntat la primera posició de la graella i ho ha fet amb el temps que ha aconseguit en l'últim intent. El mateix ha passat aquest dissabte a l'Argentina.

Aquesta vegada hi havia uns quants metres més per recórrer –el circuit de Termas té concretament 4,8 km –, però el desgast al qual estan sotmesos els pneumàtics per l'asfalt del traçat argentí, que es va estrenar al calendari mundialista fa solament un any, era motiu suficient per fer l'intent. El pilot d'Honda sabia que les gomes més toves en la seva disposició (el compost dur, ja que també en disposen d'un d'extradur expressament per a aquesta cursa) eren excel·lents a una volta, però poc útils després. La vida d'aquest pneumàtic de classificació era de tot just tres voltes. Així que millor apostar per fer dues parades al garatge i disposar no de dues, sinó de tres gomes noves i fresques per atacar el cronòmetre.

A la pròxima cursa, Jorge i Valentino tindran un gran ritme i seran uns rivals durs” Marc Márquez, pilot d'Honda

Així ho ha fet. I ha aprofitat cadascuna de les sortides. Ha estat el més ràpid en la primera volta llançada. I ha tornat ràpidament al seu garatge. Ho ha fet també Aleix Espargaró, igual d'espavilat, encara que una mica menys veloç amb la Suzuki. Quan tots dos han tornat a la pista encara tenien nou minuts per davant per completar la gesta. Han millorat els seus temps. El primer més que el segon, és clar. Ho ha fet el campió del món en unes quatre dècimes. I ha tornat a repetir la tàctica. Igual que l'Aleix. El primer ha exhibit la seva velocitat insultant –tant li fa si el de l'Argentina és, sobre el paper, un traçat de revolts ràpids, més adequat per a les Yamaha– i ha rebaixat mig segon més (1m, 37'8s); el de Suzuki ha seguit picant pedra, com durant tot el cap de setmana, ha espremut la seva goma més tova (la del compost de duresa mitjana, concessió de les open), i ha defensat la segona posició amb dents i ungles.

Espargaró ha acabat a mig segon de Márquez. I més content que un gínjol: “Estem molt contents, és la tercera carrera i ja som a la primera línia. Aquest projecte és encara molt nou, ens falta potència, però estem cada vegada més a prop”, va dir. Encara que sap que la cursa és una altra cosa. “Aquesta vegada hem utilitzat una estratègia diferent. L'Aleix també ho ha fet i s'ha demostrat que ha sigut l'elecció correcta”, ha declarat Márquez quan ha baixat de la moto. Diumenge que ve serà diferent. Quan els pilots oficials corrin amb els pneumàtics extradurs els temps baixaran i ningú sap amb certesa quant resistiran, i encara menys quant aguantaran els durs, els que portaran les Ducati. Ho sabia Iannone, que ha acabat tercer: “No serà fàcil”. “En la cursa Jorge i Valentino [cinquè i vuitè, respectivament] tindran un gran ritme i seran durs rivals”, apunta Márquez, modest. Però ningú sembla que tingui millor ritme que ell.