23 d’abril cada dia

Són les dues preguntes que més es repeteixen abans de Sant Jordi quan intentes convèncer alumnes, pares i, per què no dir-ho, professors, que llegeixin un llibre: “Bé, però, per què ho haig de llegir? Per a què serveix?”. El més fàcil i el més habitual és posar-se les mans al cap i exclamar que on anirem a parar, que quina barbaritat, que tot s'acaba i que abans sí que sí. Passa que en molts casos no se sap donar una resposta adequada i la millor sortida és fer-se el gran ofès per tanta incultura. L'ESO, la tele i Internet i la culpa és negra i ningú la vol.

Però això no respon a la pregunta 'per a què serveix llegir aquest llibre?', que a mi em sembla pertinent perquè me l'he formulat amb freqüència i la resposta, moltes vegades, ha estat que per a res. És clar que la pregunta va més enllà dels llibres. Dir els llibres és tan genèric que amb prou feines vol dir res.

Però la pregunta sí que vol dir alguna cosa. I la resposta també.

Durant anys, com tothom, he estat alumne en moltes assignatures la utilitat de les quals mai no se m'ha explicat. Les matemàtiques m'encantaven però, era necessari resoldre aquelles desenes de pàgines d'exercicis d'integrals i derivades sense que ningú ens digués per a què servien exactament? Era com una lectura obligatòria sense raó i això quan la lectura obligatòria existia. Durant alguns anys, en comptes de llegir les pàgines de Quevedo, Lope de Vega, Clarín, Machado i altres, em vaig haver d'aprendre de memòria les seves dates de naixement i els títols de les seves obres principals. I les capitals dels països i els rius més llargs, i allò era un desastre i puc dir que em vaig fer la mateixa pregunta. Em consta que no era l'únic i em consta que es manté.

No es pot convèncer ningú de res sense proves de càrrega i sento dir que la lectura les té poc espectaculars per a qui no les vol veure o per a qui no les sap explicar. Imagineu-vos un programa de cuina o de subhasta de mobles: el simple entreteniment té molt més valor que tot el que puguem dir a favor d'Eduardo Galeano o Günter Grass si no sabem transmetre per què són tan importants.

És cert, la lectura té els seus inconvenients a l'hora de presentar-se com una cosa útil; n'hi ha prou amb recordar que aquelles sis famoses propostes per al proper mil·lenni que va formular Calvino podrien ser les millors mostres de la barbàrie del mercat, levitat, exactitud i rapidesa dels fluxos monetaris, visibilitat publicitària, multiplicitat de poders i la seva consistència. El discurs majoritari assenyala que la memòria i la capacitat de reflexió no són elements que es puguin posar a la balança, que la lectura ha de ser fragmentada, en grup, i si pot ser, de menys de cent quaranta espais.

Tot això no només és mentida, sinó que forma part del secret més ben guardat del poder, dels diversos poders: l'habilitat lectora, la capacitat interpretativa dels fets, la pràctica en l'anàlisi de discursos i la destresa a l'hora d'elaborar relats ha estat i continuarà estant en la base de qualsevol forma de progrés personal i social. Les novetats més interessants les publiquen editorials universitàries nord-americanes i tenen un preu prohibitiu. De vegades injustificadament car, altres baratíssim pel que ofereixen: avanços, aportacions, alguna cosa nou. A més, no se solen traduir.

Els qui produeixen coneixement saben que també estan produint poder i no el cediran sense una contrapartida. Us puc assegurar que no menyspreen ni els llibres de Grass ni els de Galeano, que saben que han d'estar oberts a les novetats editorials, que han de ser permeables i que accepten amb gust el deure d'aprendre. De tot això se'n diu lectura. Si fos un conspiranoic pensaria que hi ha un veritable complot per impedir que la gent llegeixi, que s'ha ordit un pla perquè renunciem alegrement i voluntària a l'única cosa que ens permet accedir no ja a l'ascensor social, sinó a posar els fonaments de la casa comuna en la qual instal·lar-hi el buit, les escales i els pisos als quals condueixen.

Saber explicar què és el que hi ha realment en joc quan parlem de llegir hauria de ser el primer pas del que es diu motivació i que abans es deia interès. No és que llegir sigui útil. És que és molt probable que encara no hàgim trobat una manera millor de relacionar-nos amb èxit amb el món. L'últim crit consisteix a dir que l'accés a la cultura ja no garanteix l'accés a l'ascensor social. Intenteu pujar-hi sense lectures. Res de bo no ha passat a Occident que no sigui als llibres. Les coses dolentes també s'han escrit, d'aquí la necessitat de llegir, de voler llegir, de voler aprendre a llegir.

Això, és clar, té una contrapartida. Els llibres han de ser útils, almenys tan útils com els de Grass o Galeano. I nosaltres, útils també per saber llegir-los i explicar-los. En cas contrari, el següent que ens preguntaran serà per a què servim els que escrivim i publiquem. Ho preguntaran amb raó i pot ser que tampoc sapiguem respondre.

Francesc Serés és escriptor.