L’FMI descarta que hi hagi una “bombolla” als bons a Europa

Inversors que paguen per prestar diners i estalviadors també es graten la butxaca per guardar els seus. És “la nova normalitat”, per fer servir l'expressió dels financers que omplen de gom a gom aquests dies Washington, i que alguns anomenen amb sorna la “nova paranormalitat”. Perquè que un terç del deute sobirà europeu tingui interessos negatius sembla un fenomen paranormal, tenint en compte la poca alegria del creixement i els riscos d'una possible sortida de Grècia de l'euro, però és obra i gràcia d'un Banc Central Europeu (BCE) que ha inundat el mercat de liquiditat.

No és cosa d'Alemanya o Suïssa. Espanya, amb un atur del 23%, un deute del 100% del PIB i un creixement modest, també ha emès lletres en negatiu. El conseller financer del Fons Monetari Internacional (FMI), José Viñals, ha descartat una valoració errònia dels riscos. “No crec que hi hagi una bombolla d'actius i dels bons a Europa, simplement els tipus d'interès estan on han d'estar tenint en compte els fonaments econòmics, que inclouen les polítiques de compres d'actius del BCE”, ha dit Viñals a la premsa després de presentar l'informe d'estabilitat financera.

Espanya s'està beneficiant enormement d'aquesta alegria als mercats. El 2015 serà el país de la zona euro que més deute haurà d'emetre en relació amb el seu PIB, un 21,5%, molt a prop d'Itàlia (21,4%), segons l'informe de la situació fiscal que també ha presentat aquest dimecres l'FMI.

Tot i això, l'exsubgovernador del Banc d'Espanya ha recalcat que aquests estímuls monetaris sense precedents s'han de completar amb mesures de política i financeres per consolidar la recuperació i, en aquest sentit, el Fons continua preocupat per la banca europea. La cartera de préstecs dubtosos suma 900.000 milions d'euros l'últim any i així és difícil desencallar el crèdit. “Les autoritats haurien d'animar els bancs a gestionar aquest estoc de crèdits tòxics i implantar marcs legals i institucionals per accelerar aquest procés”, ha afegit Viñals. Si no es prenen mesures, la capacitat de préstec dels bancs podria limitar-se a un ritme mitjà d'entre l'1% i el 3% anual, adverteix el Fons.

Hi ha altres riscos més immediats. Preguntat sobre una possible sortida de Grècia de l'euro, el responsable financer del Fons ha fet una crida a “no subestimar” els efectes en la confiança dels mercats que aquesta ruptura de l'euro suposaria. L'eurozona està més preparada, ha ressaltat, però no seria gens calmat.

El BCE va arrencar al gener un programa de compres d'actius privats i –sobretot– públics per valor de 60.000 milions d'euros mensuals fins almenys el setembre del 2016. L'objectiu és reanimar el crèdit, estimular l'economia i que la inflació torni a l'objectiu europeu proper al 2%. Però aquest pla s'afegeix a uns tipus d'interès oficials de 0 i altres adquisicions d'actius. Així que per l'FMI, un altre repte pendent és “limitar els excessos financers” resultants d'aquests estímuls.

“Per exemple, les asseguradores europees mitjanes podrien enfrontar-se a riscos d'estrès, amb una quarta part del sector incapaç d'aconseguir els seus requeriments de capital i solvència si persisteixen els baixos tipus”, ha apuntat Viñals. Amb una cartera de 4,4 bilions d'euros en actius de la UE, aquest sector suposa un risc potencial elevat.

De moment, tant l'expansió monetària del BCE com la del Japó reben bones paraules del Fons, però aquest reclama que es complementi amb altres mesures. A més, no està segur de la retirada dels estímuls de la Reserva Federal nord-americana (Fed), que en teoria començarà a pujar tipus a partir del juny i que ja va completar les compres de deute públic. “La normalització tranquil·la de la política monetària no està garantida”, adverteix el responsable financer del Fons, que recalca que la Fed ha de comunicar de forma clara els seus passos, que han de ser pausats per evitar turbulències a tot el món.

Altres riscos financers que poden espatllar un ja de per si creixement madur és el deute empresarial. Es preveu que el passiu brut empresarial segueixi en el 70% a Espanya, França, Itàlia i Portugal fins al 2020.