Perquè quedi en la memòria

Des del 1980, i durant 23 anys, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va aparèixer en els mitjans de comunicació diàriament. Cada vegada que parlava, cada acte que protagonitzava i cadascun dels molts viatges que va fer per tot el món, tenien el seu reflex en la premsa. Dos anys més tard, el 1982, va néixer a Barcelona l'edició catalana d’El PAIS. Des del primer dia el servei de documentació del diari va tractar de recopilar en els seus arxius la gran activitat de Pujol i de tots els que van ser notícia al món de la política, l’economia, la societat, l’esport i la cultura de Catalunya. En aquest període de temps, en què la informàtica encara havia d’arribar, la documentació no s'emmagatzemava en bytes sinó en milers i milers de carpetes atapeïdes de retalls de premsa i imatges, més d'un centenar de les quals les va ocupar Pujol. El 2013 EL PAÍS, davant un imminent trasllat a la nova seu al carrer Casp, en què era impossible traslladar aquest fons, el diari va fer lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya de 887 caixes amb prop de 30.000 dossiers biogràfics ordenats alfabèticament que ocupaven més de 150 metres lineals, a més d'una col·lecció completa del diari publicat entre el 1976 i el 2012.

La Generalitat agraeix a EL PAÍS Catalunya la cessió del seu fons documental

Ahir, en un acte institucional celebrat a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat, un centre que celebra aquest any 35 anys de vida, EL PAÍS, Jordi Pujol i 442 persones, entitats, empreses i fundacions més van rebre, de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, un diploma de reconeixement per la documentació cedida des del 2005 (aquell any l’Arxiu Nacional ja va lliurar 630 diplomes més als amos per reconèixer els fons dipositats fins llavors).

Semblava que ningú no volia perdre's l'acte, motiu pel qual el vestíbul on es va celebrar es va omplir de persones, la majoria d'edat avançada, tot i que n’hi havia de totes les edats. Pujol va acudir-hi acompanyat de la seva dona, Marta Ferrusola. “He vingut pel tema de l'arxiu”, va assegurar a l’entrada, davant les preguntes dels mitjans per la seva actualitat més recent, que segueix produint rius de documentació, tot i que no va arribar a pronunciar el seu famós “Avui no toca”. També hi va anar l'expresident Pasqual Maragall i la seva dona, Diana Garrigosa —que han cedit la documentació relativa al seu mandat del 2006 al 2013—, que es va fondre en una llarga abraçada amb Pujol després de recollir el seu diploma.

“Avui reconeixem el treball i la generositat de molta gent i la seva contribució a favor de la memòria col·lectiva dels catalans”, va explicar el conseller Mascarell, que va recordar que fa 100 anys la Mancomunitat ja va pensar en un país amb arxius i biblioteques i fruit d'això és l'Arxiu Nacional de Catalunya actual. D’altra banda, el director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé, va destacar que “aquests fons contribueixen a la preservació del patrimoni i a la conservació de la història del país” i “que les donacions fetes al llarg dels últims 35 anys han estat decisives per situar Catalunya entre les potències arxivístiques del món”.

Entre els fons donats aquests últims anys destaquen els del músic Pau Casals, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i del bisbe Casaldàliga, entre molts d’altres, Entre les entitats reconegudes ahir, una polèmica, relacionada amb el Centre Asturià de Barcelona, que ha dipositat els documents recuperats des de Salamanca, que s'assegura que no haurien d'haver tornat a Catalunya, ja que és una associació extingida. Ahir el seu representant va recollir el diploma.