Barceló de primera mà

Un gall de corral guaita amb la cresta encesa, entre fulles d’arbres i ramells. Devora neda un peix armat d’escates i una morena puntejada fa la serp nedant. Petits insectes són prop d’una taca de pintura on s’insinua una bestiola rumiant, amb un ull quasi humà. Allà deçà un cap de boc orat. Aquesta iconografia de fauna i flora que flota és un detall de l’univers Barceló fet de primera mà.

Són brodats. És una part d’un llenç gegant de roba de fil –lli–, que gesta la persona que millor coneix el pintor Miquel Barceló (Felanitx, 1957), sa mare, Francisca Artigues (1926) de can Randa, precisament.

La vitalista i dinàmica dona gran de Mallorca, prima i àgil al tall dels 88 anys, els presenta a l’històric Museu de Teixits, Teles i Brodats de Sankt Gallen a Suïssa, des del 18 d’abril i fins al 15 de novembre del 2015. És una “obra tèxtil”, segons els dibuixos –i les taques de pintura– que marca l’artista Barceló.

El 2013 es presentà la première al poble nadiu dels dos coautors, Felanitx; la peça central, que dóna títol a la mostra, Vivarium –‘viver’ potser–, és un mantell-tapís de quasi quatre i mig de llarg per gairebé dos mig d’ample. El pintor, que no ha estat mai un abstracte, fa un joc filial, marca les ratlles i fita els colors que cada peça toca tenir. Na Francisca fa el seu cap del fil, dubta i pregunta i demana més feines.

Els barcelós a dues mans, privats, són fets des del 2010 fins al 2014, són coixineres, estovalles, torcaboques, cortines... peces d’us domèstic i no venals. Un magmàtic món submarí i selvàtic del creador, les referències a viatges, lectures, mitologies i observacions de nedador i caminant es mesclen amb els jocs de contradiccions a la natura i memòries.

Moneies fitorades que riuen, molts de pops menuts i gegants. El pop, animal tan viu i llest, mestre de camuflatges i amb tantes cames fascina l’autor, com les sèpies que ara, a l’abril, ha mirat vives, ha pescat i ha pintat a Mallorca durant la temporada de festeig amb la mar plana i transparent de matinada. A l'estiu passat tenia un pop conegut que acudia als seus renous amb pedres davall l'aigua. N’hi ha testimonis. La cussa (‘gossa’) de Barceló va darrere ell i es capbussa.

Amb els fils i ganxets la molt manyosa mare passa gust. Pel gest de qui dibuixa l’obra té significat més gran extern, ha agafat un pes cultural més enllà de l’artesania de mestressa que genera admiració. Als quatre anys ja brodava.

Sobre les estovalles i cortines la tinta de calamar, tinta xina i molts altres colorins d’acrílics es mesclen però no s’embullen gaire a les teles. De vegades Barceló juga un poc i posa ungles verdes a una mà groga.

Ella, na Francisca Artigues, de jove pintà del natural i ho deixà. El seu fill agafà el camí i el seu ordre gros. Amb el temps, molts d’anys després, li dugué una capsa de pintures a la mare però no seguí. Francisca broda, hores i hores, cada dia, mentre entra llum tèbia per la gran finestra del corral amb plantes curres i segueix de nit a la claror de les bombetes.

Té l’obra en marxa sobre el sofà i les cames, s’escalfa els peus a la camilla i es tapa amb la mar i l’avifauna barceloniana que no es pot imaginar sinó perfilar. “Ara pos pèls als cucs de seda”, diu i indica una figura precisa, curiosa, destacada. Quasi realista.

Barceló, al catàleg editat, com un mapa desplegable de 24 planes, apunta que “és tranquil·litzador que cada segon de la seva vida [per sa mare] i de la meva és un punt fet de fil groc o morat que segueix una línia d’altres punts”, com les cames d’un pop que no es veu mai del tot sencer, allargat...” només a la fi, quan s’acaba i ens allunyen”.

Un brodat d'avantguarda, clar i blau i amb colorins, fa el mapa de Mallorca girat, vist a ull de satèl·lit, és un forat en blanc, on la costa la fan cames i cossos de calamars i més pops, peixos, un altre gall de llavor i cap-roig com un caliu. A la geografia, una cameta de pop entra a l’illa Portocolom i fa un ris de Felanitx, sempre el centre del món, petit país, brodat, bell i esquinçat, ric i empobrit pel turisme. Mallorca té “una llaga que supura”, va dir Miquel Barceló a Àngels Barceló, l altre nit a Hora 25.

L’artista el dia 25 d’abril estrena una mostra puntera de pintures dita L’inassèchement a la seva nova galeria de París, Thaddeus Ropac, que es podrà veure fins al 31 de maig. Té un programa de mostres i cites llarg. Hi ha feines enllestides i en marxa (ceràmica, pintura, gravats gegants) als seus distints tallers de Mallorca i París. Aquestes darreres setmanes ha fos una col·lecció d’escultures grans per un indret concret de França i ha de fer un quadre mural gegant amb dos animals de la mar, que ja apareixeran de per llarg.