Chaves defensa al Suprem la seva gestió al capdavant del Govern andalús

Manuel Chaves s'enfronta aquest dimarts, a punt de fer 70 anys, a un dels moments més amargs de la seva carrera política. Qui va ser el totpoderós president de la Junta d'Andalusia durant 19 anys (del 1990 al 2009) i baró indiscutible del PSOE al llarg de dues dècades guanyant les eleccions a la comunitat més poblada fins a sis vegades, tres ocasions amb majoria absoluta, ha anat a declarar davant el Tribunal Suprem per la responsabilitat que li atribueix en el frau dels ERO la jutgessa Mercedes Alaya.

Chaves ha arribat a la seu del Suprem a les 9.50 per declarar voluntàriament. L'instructor, Alberto Jorge Barreiro, decidirà en funció de l'interrogatori i altres indicis eventuals si és oportú o no sol·licitar el suplicatori per actuar contra ell.

La magistrada Mercedes Alaya creu que Chaves va contribuir, al capdavant del Govern andalús, a dissenyar i a mantenir les ajudes sociolaborals que ella considera il·legals. La declaració de l'expresident es produeix en plena negociació política per la investidura de Susana Díaz, en la qual la renúncia dels dos expresidents andalusos imputats pel Suprem (a més de Chaves, José Antonio Griñán) s'ha convertit en moneda de canvi. Podem i Ciutadans, que més enllà del PP són els dos únics partits amb capacitat per facilitar als socialistes els vots que necessiten, condicionen el seu suport a la dimissió de Chaves i Griñán dels seus càrrecs actuals com a diputat al Congrés i senador, respectivament.

Una vegada més l'activitat política d'Andalusia està marcada per l'acció judicial entorn del cas ERO, com ha passat des que fa cinc anys la jutgessa Alaya va obrir la seva investigació sobre les ajudes de la Junta a empreses en crisi. La primera vegada que Alaya va assenyalar amb nom i cognoms Chaves va ser el 10 setembre del 2013, just el dia i l'hora en què els consellers del primer Govern de Susana Díaz prenien possessió dels seus càrrecs al Palau de San Telmo, seu de la presidència de la Junta. La notícia va esclatar com un obús quan els nous membres de l'Executiu es disposaven a participar en la primera foto de Govern: Alaya estenia la responsabilitat penal del cas als dos últims presidents andalusos i a cinc exconsellers, que acusava d'engegar i alimentar el fons per concedir ajudes sociolaborals als ERO i subvencions directes a empresaris de forma arbitrària entre el 2001 i el 2010.

L'Audiència de Sevilla va anul·lar després aquella interlocutòria perquè entenia que la jutgessa no havia argumentat, “ni tan sols succintament”, quins fets concrets constitutius de delicte presumptaven havia comès cadascun dels aforats als quals al·ludia Alaya. Aquests delictes tampoc estan concretats ara, però el Suprem ha centrat la seva investigació en prevaricació i malversació, els dos delictes que citava la magistrada de Sevilla en l'exposició raonada que va enviar l'estiu passat a l'alt tribunal.

Al contrari que Griñán, successor de Chaves a la presidència, que va haver de respondre davant l'instructor de les responsabilitats que Alaya li atribuïa en la seva doble condició de conseller d'Economia i Hisenda i cap de l'Executiu, l'ara diputat socialista haurà de defensar-se només de les acusacions que el jutge li assigna com a expresident. I aquestes se centren, sobretot, en el fet que, segons la magistrada, no només és “impossible” que el màxim responsable de la Junta no sabés que s'estava produint un frau, sinó que, a més, va contribuir que es mantingués.

“No es tracta que els consellers d'Hisenda, Innovació o el president de la Junta coneguessin el sistema engegat per la Conselleria d'Ocupació, és que la majoria va participar en la seva instauració i tots ells en el seu manteniment”, afirma la jutgessa, que creu que hi havia una “directriu política” per a la concessió arbitrària de les ajudes a empreses i que Chaves la “va avalar”. El sistema engegat a la Conselleria d'Ocupació necessitava, segons la jutgessa, una “coordinació d'actuacions amb implicacions pressupostàries evidents, que va haver de tenir el consens del president de la Junta”.