La Guàrdia Civil no troba escrits per implicar dos aforats dels ERO

L'instructor del cas dels ERO al Tribunal Suprem, Alberto Jorge Barreiro, va demanar fa dos mesos un informe a la Guàrdia Civil per saber la implicació dels exconsellers de Presidència de la Junta d'Andalusia Gaspar Zarrías (1996-2009) i Mar Moreno (2009-2012) en el frau, preguntant expressament quines resolucions s'havien dictat vinculades amb aquest assumpte. La Guàrdia Civil va lliurar dijous l'informe al magistrat Barreiro, i no s'hi inclou cap document signat per Zarrías o Moreno relacionat amb les ajudes sociolaborals.

La jutgessa Mercedes Alaya, instructora del cas a Sevilla, sosté que la preparació del frau es va gestar en els anomenats consejillos, comissions on es reunien els viceconsellers per preparar els temes que aprovaria després el Consell de Govern andalús. Aquestes reunions estan presidides, en la majoria dels casos, pel conseller de Presidència. No s'hi aproven resolucions sinó que s'eleven propostes per a la reunió setmanal de l'Executiu andalús.

El gruix de l'informe de la Guàrdia Civil, al qual ha tingut accés EL PAÍS, consisteix en un total de 26 actes d'altres consejillos fets entre l'11 d'abril del 2000 i el 30 de novembre del 2011 en els quals es van tractar modificacions pressupostàries relacionades amb les ajudes als ERO o un projecte de decret per regular aquest fons que mai va tirar endavant.

Malgrat la inexistència de resolucions dictades pels dos aforats, la Guàrdia Civil dedica un apartat a “consideracions policials” en les quals desgrana tots els “indicis” que, segons el seu parer, impliquen Zarrías en la causa que investiga el Tribunal Suprem.

En el cas de la senadora Mar Moreno, la Guàrdia Civil admet que durant el temps que va ser consellera de Presidència no va dirigir cap reunió en la qual “s'adoptessin acords relacionats” amb els fets. “De fet”, afegeixen, “Mar Moreno només va assistir a una sessió de la comissió de viceconsellers, l'1 de setembre del 2010, en la qual no es va tractar cap proposta relacionada amb els fets que s'investiguen”.

En el cas de Zarrías, la Guàrdia Civil ha trobat 15 consejillos en els quals o bé es van analitzar acords relacionats amb les ajudes sociolaborals o modificacions pressupostàries proposades per la Conselleria d'Economia i Hisenda que s'elevaven al Consell de Govern perquè s'aprovessin; o bé es va tractar el projecte de decret per regular les ajudes que finalment no es va aprovar.

D'aquestes reunions, presidides per Zarrías, la Guàrdia Civil “infereix” la participació de l'exconseller de Presidència en els fets considerats delictius per la jutgessa Mercedes Alaya. “A través de les modificacions pressupostàries es podria haver emparat una situació en la qual s'estava prescindint del procediment establert per la llei”, escriuen els tres guàrdies civils de la Unitat Central Operativa de Delinqüència Econòmica que signen l'informe.

Els agents entenen que en els consejillos presidits per Zarrías, que tenien “capacitat decisòria”, es va bloquejar el projecte de decret per evitar regular les ajudes i que poguessin tenir un control apropiat.

Davant la falta de documents oficials que demostrin la participació de l'exconseller de Presidència en els fets, l'informe de la Guàrdia Civil dedica un apartat a “altres indicis vinculats a Gaspar Zarrías” en què detalla la seva relació “personal i professional” amb Juan Lanzas, l'exsindicalista de la UGT que intervenia entre empreses i la Conselleria d'Ocupació per aconseguir ajudes. L'informe admet que aquesta relació és “de difícil definició”, ja que només es basa en el que han declarat diferents imputats, “que no aporten prou elements de prova per poder definir-la”.