Rodrigo Rato es va acollir a l’amnistia fiscal que va oferir el PP el 2012

L'exvicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, del PP, es va acollir a la denominada amnistia fiscal aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy el 2012, segons han confirmat a EL PAÍS fonts del Govern. Rato no ha volgut confirmar ni desmentir la informació. “Aquest és un tema personal i crec que no tinc cap obligació de fer declaracions sobre l'assumpte”, ha declarat.

Segons va avançar el diari digital Vozpópuli, Rodrigo Rato, que va ser ministre d'Economia i Hisenda durant el Govern de José María Aznar i director gerent del Fons Monetari Internacional, es va acollir a l'amnistia fiscal del 2012 i va ser inclòs en una llista de 705 persones, elaborada pel Ministeri d'Hisenda i enviada al servei executiu de prevenció i blanqueig de capitals (Sepblac). Respecte a la possibilitat que aquest departament l'estigui investigant per blanqueig de diners, Rato ha afirmat aquest dimarts a EL PAÍS: “No he rebut cap document de cap organisme que mostri que estic sent investigat pel Sepblac”.

Rato, expresident de Bankia, està imputat per diferents delictes societaris, entre ells estafa i falsedat documental per la sortida a borsa de l'entitat. En el cas de les targetes black de Caja Madrid, entitat que també va presidir, se l'acusa d'apropiació indeguda i delicte societari. El jutge el va acusar de “consentir, propiciar i acceptar” l'ús indegut de fons de l'entitat. A més a més, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu investiga el cobrament de 6,2 milions que va percebre Rato del banc Lazard anys després d'haver treballat en l'entitat.

Les primeres notícies sobre aquest cas es van conèixer el febrer del 2014. El director general de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, va anunciar al Congrés que s'investigaven les declaracions de 705 contribuents acollits a l'amnistia fiscal i “que presenten indicis d'haver pogut cometre blanqueig de capitals”. Segons va relatar Menéndez, els casos de blanqueig es notificaran al Sepblac perquè els investiguin la Policia, la Guàrdia Civil o la Fiscalia i portin el cas als tribunals, si cal.

El pla inicial de l'Executiu era recaptar 2.500 milions amb l'amnistia i aflorar un capital amagat en paradisos fiscals d'almenys 25.000 milions. Per això exigia un gravamen del 10% sobre l'aflorat als que volguessin legalitzar els diners ocults.

Davant els recels inicials que va despertar l'amnistia del 2012, Hisenda va flexibilitzar el procés: va exigir que el gravamen s'apliqués només sobre els interessos, de manera que els evasors van poder regularitzar pagant un 3%. Però, a més, va permetre que s'acollissin a l'amnistia els diners en metàl·lic i va obrir la porta a poder blanquejar diners procedents del frau.

Tant el PSOE, com UPyD, IU i CiU van acusar el director de la institució de fer un ús partidista de la informació. “No ho permetria”, va indicar amb rotunditat el director de l'Agència Tributària, qui va descartar amb severitat que hagi filtrat dades. L'oposició també va reprovar al Govern que vetés la compareixença de l'informàtic suís que va filtrar la llista de defraudadors amb comptes a l'HSBC, Hervé Falciani, com havia reclamat el PSOE. “La llista Falciani no és res al costat del que tenim ara”, va concloure Menéndez.