L’FMI reclama més acció política a Europa per a la recuperació

El Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha cregut la munició sense precedents utilitzada pel Banc Central Europeu (BCE), unes compres massives de deute públic que la institució amb seu a Washington feia temps que reclamava i que Europa ha activat al gener. Les previsions de creixement per a la zona euro el 2015 i el 2016 han millorat en relació amb les últimes estimacions, del gener, en tres i dues dècimes respectivament, fins a l'1,5% i l'1,6%, però continua sent una velocitat de caragol per superar una crisi tan profunda. Així que el Fons demana més acció als governs.

Créixer poc, de forma desigual, amb pobres registres en ocupació i una fragilitat inquietant. Això resumiria el model que el Fons tem que s'instauri al món i molt especialment a Europa. Aquest és el risc d'un “estancament secular”, concepte que Larry Summers va posar de moda, que en la versió Fons es diu “la nova mediocritat”. I aquest està sent, ara com ara, l'epíleg de la gran recessió.

La previsió de creixement mundial es manté intacta des de la retallada que va patir al gener en l'informe global de perspectives presentat aquest dimarts a Washington (3,5% el 2015) i la primera potència, els Estats Units, avançarà amb un vigorós 3,1% aquest any i el següent. Suposa una rebaixa de mig punt respecte de l'últim pronòstic, que la fortalesa del dòlar castigarà les exportacions. A més, el Fons és molt menys optimista a mitjà termini i adverteix que el creixement potencial quedarà només en el 2% per l'envelliment de la població i la pobra productivitat.

L'informe constata la frenada a l'Amèrica Llatina i a la Xina, les previsions de les quals són del 6,8% i el 6,3%, i destaca la mala ratxa de la segona economia mundial, el Japó, que malgrat la formidable expansió monetària continua tenint un consum pobre i s'espera un creixement de l'1% per aquest any i de l'1,2% el 2016.

A la zona euro, on la recuperació continua “fràgil i desequilibrada” i el Fons insisteix a demanar més acció política, Alemanya, la locomotora, creixerà l'1,6% i l'1,7%, en nivells similars a França i Itàlia, així que és la quarta potència. Espanya està al capdavant, amb el 2,5% per al 21015. Només països més petits, com Irlanda, Eslovàquia o Lituània, superen aquest augment, tot i que curiosament el Fons també pronostica un creixement del 2,5% per a Grècia. Fora de la zona euro, el Regne Unit destaca amb un creixement del 2,7% i 2,3% per a aquests dos anys.

En general, l'activitat va ser més feble de l'esperat en la meitat del 2014, però va donar mostres d'un repunt el quart trimestre i els primers mesos del 2015, amb el consum empès per la baixada dels preus del petroli i l'augment de les exportacions netes, que han trobat en la debilitat de l'euro el seu millor aliat.

"Alemanya podria fer més"

Però el Fons demana més. “Països amb marge fiscal, com Alemanya, podrien fer més per impulsar el creixement, especialment fent inversions públiques que fan molta falta”, assenyala l'informe, mentre que els Estats amb els comptes públics menys pròspers (Espanya, per exemple) poden fer ús de la flexibilitat que ha incorporat el pacte europeu de creixement i estabilitat per fer el mateix i impulsar les seves reformes estructurals pendents. I malgrat això, i si l'activitat i la inflació continua decebent, el Fons recalca que Europa haurà de pensar en més estímuls fiscals (és a dir, despesa) per empènyer el carro.

I és que la por de la deflació a la zona euro ha baixat un grau en l'equip d'Olivier Blanchard, però continua present. Les probabilitats de caure en aquesta baixada generalitzada i sostinguda dels preus, que acaba paralitzant l'economia, aquesta primavera és una mica superior al 25%, davant del 30% que li atorgaven a l'octubre. Les injeccions de liquiditat del BCE i la depreciació de l'euro, que puja de factor el preu del cru perquè cotitza en dòlars, han millorat la previsió. Però, sobretot, la reanimació de l'economia també ajudarà a tirar dels preus. El Fons parla d'un “increment” de les expectatives d'inflació, però adverteix que “continuaran per sota de l'objectiu del BCE”, que és a prop, però per sota del 2%. Al març estava en el -0,3%.

Els preus avancen lents de forma generalitzada als països desenvolupats, fins i tot als EUA, que està al capdavant del creixement, i no s'espera una inflació de més del 0,4% per al 2015, senyal que està més vinculada a la pujada del dòlar i la baixada dels costos energètiques que a un problema de demanda.