Confiança

Amb la granota, les botes, el casc i els guants. I sense moto. A l’esprint. Així va aconseguir Márquez la primera posició de la graella dissabte. "Vaig veure que quedaven 2 minuts i 40 segons i vaig saber que tindria temps per intentar-ho un cop més", va dir després de deixar abandonada una primera moto que no anava bé i córrer per provar-ho amb la segona. "Havia de fer la primera pole de la temporada", va rematar. Se’n diu confiança.

Els resultats del cap de setmana, que va començar amb pluja, vent i fred, no tenien cap lògica. I aquella Ducati que sorprenia a la primera cursa de l’any semblava perduda en un circuit nou. "Hem aconseguit que la moto giri, però ara el problema el tenim en la frenada", confessava l’enginyer i ideòleg del projecte mentre els seus pilots patien a la pista. "S’arreglarà, és clar que sí, ja ho veuràs", em va assegurar. I va sortir el sol. I Dovizioso va tornar a ser segon en la cursa de diumenge. Se’n diu confiança.

Té 36 anys i ha guanyat tant que ja no necessita guanyar més. Però ell ho vol. S’entrena més que quan li van atorgar el títol de Doctor i el seu estil ha evolucionat més en dos anys del que ho va fer quan col·leccionava trofeus. Rossi, el de la victòria a Qatar, el del podi a Austin, no en té prou amb fer soroll, vol un altre títol. "Tinc ganes que arribin els circuits que m’agraden, puc ser molt competitiu allà", confessa. Se’n diu confiança.

La mala sort persegueix Lorenzo. Un dia no li munten bé el casc, l’altre un mal de coll acaba en bronquitis. I així, de penúria en penúria, ja van dos curses fora del podi. I pels pèls. Però ell no s’amoïna. "Tinc el cos i la moto per fer-ho molt millor", diu. Ni les Ducati li fan por. "Nosaltres podem guanyar-los", afegeix. Se’n diu confiança.

I n'hi farà falta. A ell i a tots. Aquest any serà diferent. Hi ha molts aspirants al podi (amb Iannone, se n’esperen sis quan Pedrosa torni) i la victòria cada cop està més cotitzada. Quina sort que tenim.