“Ser socialista indignat avui té molt a veure amb Podem”

El professor José Antonio González Casanova, XIV Premi Gaziel de Biografies i Memòries per la seva autobiografia Memoria de un socialista indignado, va elogiar ahir a la formació que lidera Pablo Iglesias, en l'actitud reivindicativa de la qual veu espurnes de les esquerres prèvies a la Transició: "Ser un socialista indignat avui dia té molt a veure amb Podem", va defensar el catedràtic. González Casanova va dissertar en la cerimònia posterior al lliurament del guardó sobre la Transició, la reforma de la Constitució, la sentència de l'Estatut (emesa pel Tribunal Constitucional el 2010), del sobiranisme i sobre la necessitat de noves formacions polítiques que ajudin a la regeneració dels partits.

En el col·loqui, que va tenir lloc a la seu de RBA, van participar també l'expolític i advocat, Miquel Roca, i el síndic de greuges, Rafael Ribó. González Casanova, que va ser uns dels fundadors del Front Obrer de Catalunya, va defensar que la Transició no va suposar "un canvi radical" per a la democràcia, ja que no va aconseguir eradicar el caciquisme ni l'oligarquia a Espanya. En paraules del professor, la Transició va significar que els partits d'esquerra acceptessin les condicions imposades pels partits de dreta, un exemple que es pot trobar actualment a Andalusia, segons el catedràtic.

Pel que fa al procés que viu Catalunya actualment, González Casanova va assegurar que l'arrel del problema recau sobre la sentència que va dictar el Tribunal Constitucional el 2010, en què es van impugnar 114 articles i 12 disposicions de l'Estatut de Catalunya del 2006. " Aquesta sentència, que anul·lava competències a Catalunya, i l'actitud del Govern del PP han estat els que han portat a tancar les portes del diàleg entre l'Estat espanyol i Catalunya". Miquel Roca va assegurar que el problema que viu Catalunya avui "no és un problema jurídic, sinó polític, que només pot resoldre's amb diàleg".

En la seva autobiografia Memoria de un socialista indignado, González Casanova narra la seva progressiva presa de consciència de la situació política de la dictadura, que va fer que s'integrés en grups clandestins d'extrema esquerra. La narració comença en l'adolescència de l'autor i acaba amb una descripció indignada de l'anomenada crisi a Europa i a Espanya.